Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les deu aus més rares d’Espanya

Cada vegada s'observen més aus rares a Espanya procedents d'altres llocs del món

Img tijereta Imatge: Reynaldo

Les aus rares o rareses són exemplars que arriben a un lloc de forma ocasional anés de la seva zona habitual. Segons SEU/BirdLife, el seu albirament a Espanya ha augmentat en els últims anys per diversos factors. Algunes d’elles es troben en perill i per això observar-les és un doble luxe. Aquest article ensenya les deu aus més rares descobertes a Espanya, segons Juan Antonio Lorenzo i Ricard Gutiérrez, responsables del Comitè de Rareses de SEU/BirdLife, i on trobar més informació sobre aus rares.

1. Paíño ventrinegro (Fregetta gregaria)

Img
Imatge: Reynaldo

Es va observar per primera vegada a Espanya en 2011 a unes 40 milles nàutiques al nord de Lanzarote, al Banc de la Concepció. Nadiu de zones australs d’Amèrica, Àfrica o Oceania, la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN assegura que aquesta espècie no es troba en perill, encara que la seva població marca una tendència en descens.

2. Piquero patirrojo (Sula sula)

Au tropical de la família dels alcatraces, Ricard Gutiérrez, secretari del Comitè de Rareses de SEU/BirdLife, explica que un exemplar va arribar a Espanya per primera vegada a Europa, però va morir víctima d’hams de pescadors esportius. “Vam fer el possible per salvar-ho i va atreure gent de mitjana Europa a la Costa Brava, fins al punt que una tenda del poble de l’Estartit es diu Sula sula”, recorda.

3. Guatlla africà (Crex egregia)

Descoberta en 2001 amb vida, però molt feble, al principal parc de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, va durar un dia, malgrat els esforços per recuperar-la. Aquesta au es pot veure a diversos països africans i una de les seves peculiaritats és la seva capacitat per efectuar desplaçaments complexos.

4. Avetorillo plomís (Ixobrychus sturmii)

Aquestes aus solitàries d’hàbits nocturns són originàries d’Àfrica (en països com Nigèria se’ls dona caça) i viuen en aiguamolls i zones amb abundant vegetació ribereña. Realitzen moviments migratoris a zones més al nord, però a Espanya són una raresa.

5. Voltor dorsiblanco (Gyps africanus)

El voltor dorsiblanco africà és el carronyer més comú a Àfrica, però el seu nombre ha descendit de forma ràpida en els últims anys. La Llista Vermella de la UICN ho considera “en perill”.

6. Zorzal de Naumann (Turdus naumanni)

Aquesta espècie, pròpia de la zona central de Sibèria, cria en zones boscoses obertes i realitza vols migratoris, principalment a Xina i als països veïns. Per això, és rar veure-la per Europa occidental i més encara a Espanya.

7. Colimbo del Pacífic (Gavia pacifica)

Com indica el seu nom comú, la distribució natural d’aquest ocell és l’oceà Pacífic, així com Sibèria, Alaska i nord de Canadà. Durant l’hivern emigra cap a Japó i les costes de Baixa Califòrnia.

8. Tijereta sabanera (Tyrannus savana)

Aquesta espècie és comuna en tot el continent americà, en zones obertes amb arbres o arbustos, on s’alimenta d’insectes al vol.

9. Voltor de Ruppell (Gyps rueppellii)

Segons Ricard Gutiérrez, aquesta espècie no és tan rara com el voltor dorsiblanco, “però és l’únic lloc d’Europa on es veu i és a més un exemple vivent del canvi climàtic”. La Llista Vermella de la UICN ho assenyala com “gairebé amenaçat”.

10. Rossinyol coliazul (Larvivora cyane)

Sobre aquest rossinyol, també conegut com a pitroig siberiano blau per ser originari d’aquesta zona, Gutiérrez explica que un amic seu va anellar un exemplar en el delta de l’Ebre “i que solament s’havia vist una vegada abans en tot el Paleártico”.

On trobar més informació sobre aus rares

SEU/BirdLife publicava recentment la llista d’aus d’Espanya 2012, en la qual s’han catalogat 569 espècies. Els seus responsables, entre ells Ricard Gutiérrez i Juan Antonio Lorenzo, assenyalen que 206 de les espècies de la llista són “rareses”, la qual cosa suposa un 36,2% del total de la llista enfront d’un 26,3% de fa set anys. Segons aquests experts, aquest increment es deu a diversos factors: la privilegiada posició biogeográfica d’Espanya, successos naturals excepcionals com a huracans, ones de fred o calor, però també el canvi climàtic i l’increment de l’interès ornitològic al país, tant en la seva faceta científica com en la turística.

Per trobar més informació sobre aus rares, Gutiérrez i Lorenzo recomanen visitar la pàgina web “Rare Birds inSpain “ en la qual es troben diverses fitxes i imatges d’aquestes aus, o l’Avibase , una enciclopèdia de la naturalesa especialitzada en aquests animals. Així mateix, la pàgina web “Aus de Canàries” presenta les aus rares d’aquestes illes.

Etiquetes:

aus biodiversitat

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions