Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les energies renovables es queden sense cosines: com ens afecta?

Govern i sector renovable difereixen sobre les conseqüències de la suspensió de les cosines a aquestes energies

img_huerta solar 1

El Govern ha suspès les cosines per a les noves instal·lacions renovables, unes ajudes que permetien als seus productors vendre la seva energia a preus més competitius. Els responsables del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR) sostenen que la mesura és positiva per als consumidors i no impedirà complir el compromís amb la Unió Europea de desenvolupar aquests sistemes. Des del sector de les energies renovables creuen no obstant això que afectarà de forma negativa als consumidors, l’economia, l’ocupació i el medi ambient.

Per què se suspenen les cosines a les energies renovables

Img huerta solar001
Imatge: afloresm

El Reial decret Llei 1/2012 suspèn “de forma temporal” les cosines de noves instal·lacions de règim especial, la majoria energies renovables. Aquestes cosines suposen en la pràctica una ajuda econòmica, provinent de la factura elèctrica pagada pels consumidors, per vendre l’energia produïda de forma més competitiva. El seu objectiu és recolzar el desenvolupament de les renovables pels seus avantatges per al medi ambient i l’economia del país.

No obstant això, el Govern ha aprovat aquesta llei per dos motius principals: la crisi econòmica (inclòs el descens del consum elèctric), i la necessitat de contenir el dèficit de tarifa (a baix s’explica què és), “que amenaça la sostenibilitat del sistema elèctric”.

Com afecta la suspensió de les cosines

El dèficit de tarifa podria superar els 28.500 milions d’eurosAls consumidors: segons Emilio Jarillo, responsable de comunicació del MINETUR, la motivació última d’aquesta moratòria és la defensa dels consumidors. “El seu principal objectiu és que deixi d’augmentar el dèficit tarifari, en el creixement del qual tenen a veure, en un percentatge molt alt, les cosines a les renovables, que les paguem entre tots els consumidors.” A més, des del Ministeri insisteixen que no es posa en risc el subministrament elèctric.

Des del sector de les renovables consideren que aquesta mesura frena el seu avanç i per això perjudica als consumidors. Sergio d’Otto, patró de la Fundació Renovables, considera una “fal·làcia” atribuir a les renovables la pujada de la factura elèctrica, perquè no té en compte els seus efectes positius o la seva tornada socioeconòmica. Per a això es basa en dos aspectes: d’una banda, un estudi de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), que assenyala que entre 2005 i 2010 les renovables van suposar un estalvi net al sistema de 9.173 milions d’euros. D’altra banda, el Pla d’Energies Renovables (PER) del Govern, de les dades del qual dedueix que a mitjà i llarg termini el petroli, gas i carbó costaran al consumidor espanyol deu vegades més que les renovables. Segons D’Otto, la mesura contribuirà a augmentar el consum d’aquests combustibles fòssils, produirà més contaminació i una major despesa per al país i els consumidors.

A l’economia i a l’ocupació: les empreses asseguren que en la pràctica destruirà llocs de treball i frenarà a un sector cada vegada més important per a l’economia espanyola, molt depenent de l’energia de l’exterior. Des de la Fundació Renovables recorden que el sector dona treball a 180.000 persones i preveu generar 300.000 llocs fins a 2020, segons el PER. Ara bé, la mesura no afecta a totes les energies per igual. Segons dades de les empreses, s’han quedat fora 4.500 megavats (MW) eòlics i 550 MW fotovoltaics. Les tecnologies menys madures, com la geotèrmica, l’eòlica marina, de l’onatge o la mareomotriu, són les més afectades. Per la seva banda, el PER assenyala uns 13.000 MW previstos per instal·lar entre 2015 i 2020 que queden ara també sense una retribució clara, a costa de que aquesta mesura temporal s’anul·li.

Emilio Jarillo subratlla que la Llei deixa d’aprovar noves instal·lacions sense tocar les anteriors, i per això “és difícil que tanquin empreses que encara no han nascut”. Quant a la indústria de components, Jarillo recorda que “el Govern va parlar de la seva confiança en l’autoconsumo, un nínxol de mercat amb molt bones expectatives que se’ls va a obrir al sector de fabricació d’equips.” Així mateix, la Llei inclou excepcions a les renovables “eficients”, com les plantes de cogeneració, biomassa o biocarburants, que mitjançant nous reglaments podrien rebre unes cosines específiques.

Al compromís amb Europa: els responsables de les empreses asseguren que dificultarà que Espanya aconsegueixi que el 20% de l’energia final provingui de renovables, un objectiu marcat per la Unió Europea per 2020. Segons dades de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), l’objectiu per 2010 del 12,1% no es va aconseguir, en quedar-se en l’11,3%.

Per la seva banda, según dades del MINETUR, un 93% de la potència instal·lada va ser d’origen renovable en 2011 i aquestes instal·lacions van cobrir un 33% de la demanda elèctrica, “la qual cosa converteix a Espanya en un dels països més avançats en aquest sentit”. El seu responsable de comunicació assegura que “anem molt avançats sobre els objectius previstos, tenim marge suficient per arribar a 2020 amb els deures complerts”.

Què és el dèficit de tarifa i com combatre-ho

El Govern és l’encarregat d’aprovar les tarifes elèctriques en cada període marcat (anual fins a 2007, trimestral des de llavors). En 2000, els seus responsables aprovaven unes tarifes que no incloïen tots els costos que les companyies elèctriques asseguraven tenir. Es creava així el dèficit de tarifa, una espècie de deute ajornat dels consumidors amb les empreses elèctriques. El seu objectiu: mantenir baixos els preus de l’electricitat i evitar efectes negatius en la inflació, la competitivitat, així com desgast polític.

Els successius governs han mantingut aquesta decisió i el dèficit de tarifa ha augmentat. El preu del petroli ha passat dels 30 euros (barril Brent) en 2000 als 80 euros actuals.

La quantitat d’aquest dèficit tarifari no està molt clara. Segons el ministre del MINETUR, José Manuel Soria, s’han acumulat 24.000 milions d’euros. Segons les seves paraules, “si no fem gens, creixerà a un ritme d’entre 3.000 i 4.000 milions anuals”. Per la seva banda, la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) ho calcula en més de 28.500 milions. La xifra s’apropa als dividends que Iberdrola, Endesa i Gas Natural-Fenosa han repartit des de 2005 entre els seus accionistes: 28.123 milions.

La patronal elèctrica, Unesa, considera que la llei va “en bon sentit” per resoldre aquest dèficit. Tomás Díaz, portaveu de l’Associació de la Indústria Fotovoltaica (ASIF), recorda que legalment la solució hauria de donar-se en 2013. Díaz creu que les cosines a les renovables “s’han acabat per sempre” i recorda estimacions que assenyalen que el rebut de la llum haurà de pujar un 40%.

Des de Greenpeace proposen diverses mesures, com deixar de subvencionar al carbó i les centrals tèrmiques insulars, eliminar els “grans ingressos injustificats” que cobren les centrals nuclears i hidràuliques, o reduir amb mesures d’eficiència la crema de combustibles fòssils per les emissions dels quals es paguen drets d’emissió.

En opinió d’Emilio Jarillo, la nova llei va a aconseguir que el dèficit de tarifa no sumeix més, però, per si sola, no aconseguirà la seva desaparició. La seva solució, “com ha dit de forma repetida el ministre, ha de venir de l’esforç de tots, administració, companyies i consumidors.”

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions