Les espècies alóctonas -aquelles que no són originàries del lloc en el qual es troben- s’han convertit en un dels problemes més greus per a la flora i fauna espanyola. Aquests grups forans estan prenent el comandament sobre les espècies originàries fent-les desaparèixer.
Un dels casos més preocupants és el dels visones europeus, que estan sent desbancats pels americans. “Ecològicament són el mateix animal. Necessiten les mateixes ribes amb densa cobertura vegetal per fer les seves encames i s’alimenten de les mateixes preses. No és estrany que l’espècie americana, que és més gran i agressiva, expulsi a l’autòctona de la naturalesa”, afirma Santiago Palazón, coordinador de l’Estratègia Nacional per a la Conservació del Visón Europeu.
En els anys 80 es va posar de moda l’abric de visón. Ja que amb l’espècie espanyola no se satisfeia la demanda, es va importar el visón americà que és més gran i fort. Quan va passar la moda, els criaderos de l’espècie americana van tancar. I van deixar anar tots els animals. Així, els nous ocupants de les zones han acabat per desplaçar gairebé per complet als originaris.
Els científics que van estudiar les poblacions en els rius de Vitòria entre 1952 i 1990 només van observar exemplars europeus. En el mateix lloc entre 1991 i 1998 van trobar per primera vegada alguns individus americans. En 2002, la població del visón americà era gairebé el doble que la de l’europeu. “Avui hi ha entre 400 i 500 animals, aproximadament, repartits per Navarra, País Basc, La Rioja, Burgos, Soria, i Zaragoza”, assegura Palazón.
En el fons del mar
Des de principis del segle XX el nombre d’espècies introduïdes en el Mediterrani s’ha duplicat cada 20 anys. Avui existeixen 450 espècies alóctonas. L’augment dels transports internacionals, el turisme i la construcció d’infraestructures que trenquen fronteres naturals -com el Canal de Suez – faciliten el canvi d’orientació d’espècies procedents de diversos punts del planeta.
Des que en 1869 es construís aquest canal, més de 300 espècies procedents del Mar Roig s’han endinsat en el Mediterrani. Entre els exemples d’aquests polissons està el musclo zebra, originari del Mar Caspi. Es va introduir en el Mediterrani a través de l’aigua de llast al segle XIX.
L’acumulació de milers i milers de valvas d’espècimens morts de musclo zebra modifica el substrat dels fons dels rius, de les platges de ribera i dels sediments fluvials. El Delta de l’Ebre és la zona més afectada per aquesta plaga.
