Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les esquerdes del “Prestige” aboquen al dia 125 tones de fuel i podria trigar tres anys a buidar-se

La comissió científica estudia vies per a neutralitzar el combustible o aconseguir que "no es quedi allí"

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 11deDesembrede2002

A mesura que es va coneixent millor l’estat del “Prestige”, l’optimisme de les autoritats comença a extingir-se. Fa dues setmanes, el Govern sostenia que en el lloc de l’enfonsament només hi havia una “petita irisación”, segurament provocada pel dipòsit de combustible del petrolier i no per un abocament dels seus tancs. Una setmana més tard, el batiscafo francès “Nautile” va descobrir que les esquerdes en el casc deixaven escapar “regueres solidificades de fuel amb aspecte de plastilina”.

Ahir, el Govern va confirmar que el vaixell solta a la mar cada dia unes 125 tones de fuel, que han format una enorme taca de mil quilòmetres quadrats contaminada en un 40% de la seva superfície. Segons va fer públic el vicepresident de l’Executiu, Mariano Rajoy, les successives immersions del submarí han permès localitzar catorze esquerdes: nou en el fragment de proa i cinc en el de popa. A més, Rajoy va explicar que el fuel que brolla de manera constant per aquestes fissures triga un dia a aflorar a la superfície, i va puntualitzar que l’extensa àrea on ja suren les taques de combustible no supera, segons càlculs de la força aèria portuguesa, les 31 tones d’hidrocarbur.

La comissió científica que estudia la informació recopilada pel “Nautile” va tenir ahir la seva primera compareixença pública, en la qual va difondre dades que conviden a la tranquil·litat i uns altres que susciten encara més preocupació. D’una banda, segons el president del grup, Emilio Lora-Tamayo, l’estructura del vaixell roman “estable” i “no sembla que vagin a passar més coses”, ni que les esquerdes puguin augmentar de grandària tret que sobrevinguin imprevistos com un moviment sísmic. Per un altre, les primeres apreciacions dels experts apunten al fet que els tancs del petrolier conserven 56.000 tones de fuel, de manera que podrien trigar a buidar-se entre 5 i 39 mesos, en funció de la grandària de cada dipòsit. El ritme del flux depèn de la temperatura: en refredar-se, el combustible es torna més dens, la qual cosa dificulta el seu pas a través dels forats del casc.

“Estimem que, en el moment de l’enfonsament, el fuel estava a 20 graus”, va exposar Lora-Tamayo. Els científics consideren que la càrrega del “Prestige” encara no s’ha refredat fins als 2,6 graus, temperatura de l’aigua als 4.000 metres de profunditat, però necessiten dades més precises per a avançar cap al seu propòsit principal, que consisteix a estudiar com “neutralitzar” el fuel o aconseguir que “no es quedi allí”. Per això, el Govern ha contractat al batiscafo francès per a una nova tanda d’immersions.

Segona missió

Aquesta segona missió, que s’inicia avui mateix i durarà entre quatre i sis dies, tindrà com a principals objectius mesurar la temperatura de l’abocament submarí, completar la inspecció detallada del casc i “analitzar tècnicament si és possible obturar les fissures”, en paraules d’un responsable d’Ifremer, l’institut propietari del batiscafo. El portaveu va apuntar que, si el seu vehicle no és capaç de soldar les esquerdes, hi hauria la possibilitat que una altra maquinària “més pesada” s’encarregués d’aquesta tasca.

Aquest procediment és un dels quals remena la comissió científica, al costat de la possibilitat de succionar el fuel “d’alguna manera”, encara que Emilio Lora-Tamayo va precisar que es tracta d’operacions molt complicades a aquestes profunditats.

Improbable o impossible

El director de l’Escola Naval de la Universitat Politècnica de Madrid, Luis Ramón Núñez Rivas, veu “poques possibilitats d’actuació”, ja que només cinc batiscafos en el món poden descendir fins a aquesta profunditat. Al seu judici, és “altament improbable” que existeixi tecnologia capaç de tapar les esquerdes i resulta “tècnicament impossible i perillós” utilitzar càrregues explosives, de manera que l’ideal és deixar que el fuel surti “de manera natural”, ja que la mar pot assumir-lo a aquest ritme. Enrique García Melón, catedràtic en Ciències de la Mar per la Universitat de la Llacuna (Tenerife), es va inclinar també per deixar que es buidin els tancs i aplicar dispersants a les taques en superfície.

El Centre d’Estudis del Medi Ambient va estimar ahir que la catàstrofe del “Prestige” és dues o tres vegades superior que la provocada per l’Exxon “Valdez” a Alaska, ja que s’ha abocat una quantitat major de fuel -comptant el que roman en el casc enfonsat- i la zona afectada es caracteritza per la seva forta dependència econòmica de la mar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions