Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les fugides diàries dels petroliers contaminen més que els grans abocaments de cru, segons un estudi de la Politècnica de Catalunya

Només un 7% dels abocaments de fuel en la mar són provocats per grans accidents de vaixells

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 05deGenerde2004

Les mars del planeta sofreixen cada any milions de petits vessaments contaminants procedents de vaixells, refineries costaneres i plataformes petrolíferes. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya adverteix que l’impacte ambiental dels petits abocaments diaris és molt major que l’ocasionat per un gran accident. I és que només un 7% dels abocaments de fuel en la mar són provocats per grans accidents de petroliers com el “Prestige” o l’Erika “”, segons revela aquest treball elaborat pels professors del departament de Física Aplicada de la Politècnica de Catalunya José Manuel Redondo i Alexei Platonov, els qui des de l’any 1996 han estudiat la contaminació marina produïda pels abocaments de petroli. Una recerca duta a terme en el marc del programa “Clean Siguis”, finançat per la Unió Europea (UE).

Els estudis d’aquest programa, en els quals es va comparar la contaminació de les mars del Nord, Bàltic i Mediterrani, han llançat un seriós advertiment sobre l’enorme impacte ambiental que provoquen els petits abocaments de petroli -des d’un litre a unes 80 tones- per la seva excessiva freqüència, segons va explicar Rodó. I és que la probabilitat que ocorri un accident de la magnitud del “Prestige” es presenta cada dos anys i mig, segons l’anàlisi estadística dels abocaments de petroli que han anat a parar a la mar en els últims 35 anys.

Per a les recerques del programa “Clean Siguis” es van utilitzar satèl·lits SAR (radar d’obertura sintètica), que van permetre captar clarament en alta mar les rutes marítimes més habituals dels vaixells petroliers per la reguera de les taques de fuel, olis i substàncies tòxiques que deixen al seu pas. Aquest tipus de satèl·lits han mostrat la seva eficàcia sobretot en la Mar Mediterrània, on les aigües estan més calmades. A més, el nou satèl·lit Envisat llançat per l’Agència Espacial Europea al març de 2002, equipat amb un nou dispositiu, ha millorat les possibilitats de monitoratge de la superfície marina.

Vigilància per satèl·lit

No obstant això, cap comunitat autònoma espanyola ha utilitzat fins ara els satèl·lits per a la vigilància dels petroliers -només de manera experimental-, perquè es tracta d’una “tecnologia molt cara”, va indicar Rodó, encara que sí que s’utilitzen a França. En aquest sentit, el professor de la Politècnica va dir que en els estudis comparatius realitzats sobre la qualitat de les aigües del Mediterrani va quedar demostrat que les restes d’abocaments estaven molt més pròxims de la costa barcelonina que del litoral de Marsella. Així, prop de la costa francesa, principalment en les rutes marítimes que es dirigeixen a Marsella, no es va detectar un número tan gran de vessaments com en les proximitats de Barcelona. Aquest fet es deu a l’existència d’un control aeri sistemàtic realitzat pel Govern francès sobre aigües costaneres, que permet multar als capitans i armadors dels vaixells infractors.

Si es comparen les taques de petroli aparegudes entre 1996 i 1998 prop de Marsella amb les de la costa de Barcelona, s’observa un important augment de la contaminació i del nombre de vessaments detectats en el litoral català, amb un màxim detectat en una franja entre 40 i 60 quilòmetres de la costa. A Marsella, el màxim de fuel vessat es va descobrir a una distància d’uns 140 quilòmetres de la costa, la qual cosa evidencia l’existència d’una fèrria i sistemàtica vigilància mediambiental, va concloure Rodó.

Etiquetes:

cru mar-ca vessis

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions