Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les glaceres de Patagonia i Alaska es fonen més ràpid que la resta

També són vulnerables les glaceres de les muntanyes Rocoses, alta muntanya d'Àsia, Àrtic i els Andes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 09deDesembrede2010

Nombroses glaceres de Patagonia i Alaska podrien desaparèixer en les properes dècades, sobretot, en Patagonia (Argentina i Xile) i Alaska (Estats Units). Aquests han perdut massa més ràpid i durant més temps que les glaceres de la resta del món, segons l’informe “Glacials d’alta muntanya i canvi climàtic. Reptes i Adaptació”, presentat aquesta setmana pel Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) i altres centres de recerca de tot el món, com l’Institut Polar Noruec.

L’informe demostra que mentre algunes glaceres han incrementat la seva massa (com els de Noruega i sud de Nova Zelanda), en la resta ha disminuït. En el cas de Xile, “tot el país és vulnerable al derretimiento de glaceres per la condició geogràfica amb muntanyes tan altes i un espai tan estret. Tota l’aigua ve de la muntanya”, va declarar Javier A. García, director de Relacions Internacionals del Ministeri del Medi ambient de Xile. Després de les glaceres de la Patagonia (Perú i Xile) i els de Alaska (Estats Units), les glaceres de les muntanyes Rocoses, al nord-oest d’Estats Units i sud-oest de Canadà, són els més vulnerables. Els segueixen els de alta muntanya d’Àsia, que inclouen la regió de l’Hindu Kush de l’Himàlaia, l’Àrtic i els Andes.

“La tendència global, observada durant moltes dècades en diverses parts del globus, és que el desglaç de les glaceres té implicacions a curt i llarg termini per a un nombre considerable de persones pel que fa a subministraments d’aigua i vulnerabilitat”, va assenyalar Achim Steiner, sotssecretari general de l’ONU i director executiu del PNUMA. En poques dècades, el desglaç de les glaceres podria causar una reducció en la disponibilitat d’aigua en algunes zones seques, com a Àsia central i certes parts dels Andes. En aquestes regions, on hi ha poques pluges i precipitacions, la reculada de les glaceres tindrà, respecte a Europa i certes parts d’Àsia, un impacte molt major en la disponibilitat estacional d’aigua.

“Sense glaceres, baixarà el nivell dels rius i hi haurà problemes d’aprovisionament d’aigua sobretot a la primavera i estiu. Això afectarà a l’agricultura, l’energia, el consum humà, la mineria, etc. Un dels temes crítics a Xile és l’aigua justament per aquest escenari”, va afirmar García. “Quan les glaceres desapareixen, la gent, el bestiar, les aus i els animals es veuen obligats a moure’s. Però irònicament, una gran quantitat de persones moren ofegades en els deserts, quan les pluges cada vegada més impredictibles causen inundacions”, va explicar Christian Nellemann, investigadora al centre de recerca del PNUMA-GRID-Arendal a Noruega.

El nou informe indica que en algunes regions és “molt probable” que gran part de les glaceres desapareguin a la fi del segle XXI, mentre que la cobertura glacial d’uns altres persistirà, però en forma reduïda durant molts segles. Encara que moltes glaceres poden trigar segles a desaparèixer per complet, molts d’ells, situats a una altitud inferior, més petits i moltes vegades fonts essencials d’aigua, es fonen molt més ràpid.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions