Les illes estan en perill: per què cal salvar-les

Les illes estan en perill

Els experts en canvi climàtic asseguren que els que menys contribueixen a aquest problema ambiental són els més exposats als seus impactes. Les illes són un clar exemple. Des de l’Organització de Nacions Unides (ONU) assenyalen que l’augment del nivell del mar a causa de l’escalfament global pot provocar la pèrdua de terra al llarg de la costa a les illes de baixa altitud.

De les 724 extincions d’espècies animals registrades en els últims 400 anys, la meitat vivia en illes

Un augment de 50 centímetres en el nivell del mar donaria lloc al fet que l’illa del Carib de Granada perdés el 60% de les seves platges. I un increment d’un metre inundaria els 26 atolones que formen l’estat insular de les Maldives, en l’oceà Índic. El Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) apunta que durant els últims cent anys el nivell del mar ha pujat entre 10 i 25 centímetres i les previsions auguren altres 50 centímetres més en 2100.

La pèrdua de biodiversitat també preocupa als experts. Aquest problema afecta a tot el planeta, però a les illes l’impacte és encara major que en els hàbitats continentals. El biòleg Antonio Machado Carrillo indica que gairebé un terç de les espècies en perill de mamífers, aus i amfibis de tot el món es troba en illes. Segons aquest científic, la introducció d’espècies invasores és el principal enemic de la biodiversitat insular, però també hi ha uns altres, com l’ocupació o alteració dels hàbitats, el canvi climàtic o la sobreexplotació de les espècies.

A més d’aquests perills, la contaminació també causa importants problemes a les illes. Les escombraries marines està convertint algunes zones en autèntics abocadors i les illes solen mancar dels recursos suficients per fer front a aquest impacte ambiental.

Les conseqüències d’aquests i altres problemes s’accentuaran en les properes dècades. Així ho assenyala un equip d’investigadors dirigit per Gerold Kier, de la Universitat de Bonn (Alemanya). Segons aquests experts, l’expansió de les explotacions agràries, la desforestació i altres canvis en l’ús de la terra per part dels éssers humans afectaran de forma més acusada a les illes.

Illes: per què cal salvar-les

Científics i institucions internacionals com l’ONU recorden la importància de les illes, moltes vegades desconeguda o menysvalorada. En aquest sentit, el Dia Mundial del Medi ambient d’aquest any va centrar el seu protagonisme en els “petits estats insulars en desenvolupament”. Els experts destaquen diverses raons per treballar en la conservació i recuperació de les illes de tot el planeta:

Són una reserva de biodiversitat única. Les illes compten amb abundant diversitat biològica, de les quals moltes espècies són endèmiques, és a dir, solament es poden trobar en aquest lloc. Per això, encara que les illes tenen menys biodiversitat d’espècies que els territoris continentals en termes absoluts, una gran majoria són úniques i, per això, més valuoses no solament per als seus habitants, sinó per a tota la humanitat. Les illes són dipòsits d’informació genètica la biodiversitat actual de la qual representa un registre de milions d’anys d’evolució.

La desaparició d’espècies afecta de forma més greu a les illes. Segons dades de l’ONU, de les 724 extincions d’espècies animals registrades durant els últims 400 anys, entorn de la meitat eren espècies insulars i almenys el 90% de les espècies d’aus extingides durant aquest període habitava a les illes. Un estudi publicat l’any passat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) assegurava que la major part de les extincions històriques de vertebrats van ocórrer en illes. En l’actualitat, el 39% de les espècies en risc imminent d’extinció viu en illes.

Malgrat això, els científics reconeixen el poc cas que rep la biodiversitat insular. El PNUMA ha engegat bases de dades que intenten fer un inventari de les illes al món, com la “La base de dades global de les illes” (GID) o el directori d’illes, però queda molt treball per fer.

Generen una important activitat econòmica. Les illes ofereixen importants serveis ecosistémicos. Aliments, aigua dolça, medicaments, combustibles i altres matèries primeres sorgeixen de les illes i generen ocupacions i riquesa econòmica. Els esculls de coral generen 296.000 milions d’euros a l’any en béns i serveis a nivell mundial, segons dades de l’ONU. Els ingressos per turisme suposen el 30% del total de les exportacions dels estats insulars, enfront del 5% de la mitjana mundial.

Posseeixen un important patrimoni cultural. Diversos dels béns del Patrimoni de la Humanitat catalogat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) d’interès cultural, natural, o una combinació d’ambdues categories, es troben a les illes. A més, les illes conserven un ric llegat cultural i lingüístic i han aportat al món diversos gèneres musicals.