Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les papallones desapareixen

Diversos estudis alerten del preocupant descens de les poblacions de papallones a tot el món
Per Alex Fernández Muerza 5 de agost de 2013
Img mariposa
Imagen: Paul Thomas

La biodiversitat de papallones descendeixen a tot el món, una dada preocupant pel seu paper essencial en els ecosistemes o en l’agricultura. Així ho destaquen diversos estudis, com un recent de l’Agència Europea del Medi ambient (AEMA). Segons els seus responsables, les papallones europees de prada han descendit gairebé un 50% en deu anys. Aquest article explica que cada vegada hi ha menys papallones, per què desapareixen i com protegir-les.

Cada vegada hi ha menys papallones

Les poblacions mundials de papallones han descendit en els últims anys, segons diverses recerques. L’Agència Europea del Medi ambient (AEMA) afirma en un recent informi una disminució de gairebé un 50% de les papallones de les prades entre 1990 i 2011. Els responsables de l’estudi asseguren que aquesta dada hauria de fer “sonar les alarmes”, ja que aquests hàbitats europeus en general estan disminuint, i es podrien perdre “moltes espècies per sempre”.

Les papallones són essencials per als ecosistemes i l’agricultura
L’estudi destaca que aquest acusat descens és especialment preocupant, perquè les papallones són un indicatiu de l’evolució de la majoria dels insectes terrestres, que constitueixen dos terços de les espècies del món. A més, els seus responsables consideren que aquesta disminució podria ser un senyal més recent d’una tendència molt més acusada a llarg termini.

Hans Bruyninckx, directora executiva de l’AEMA, recorda la importància de les papallones i altres insectes, com les abelles: “La pol·linització que realitzen és essencial per als ecosistemes naturals i l’agricultura”.

La Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) també assenyala la reculada de les papallones. Segons aquest informe, un terç de les espècies conegudes ha disminuït, algunes d’elles endèmiques, úniques al món. A Espanya, espècies endèmiques com la papallona Apol·lo (Parnassius apollo) o la Nena de Serra Nevada (Polyommatus golgus) han sofert un descens de la seva població en els últims anys.

Per què desapareixen les papallones?

Diverses amenaces expliquen la preocupant situació de les papallones. L’informe de l’AEMA apunta en el cas de les espècies de les prades europees a la intensificació de l’agricultura i les terres abandonades a les regions muntanyenques i humides, sobretot en l’est i sud d’Europa.

Els responsables de l’AEMA expliquen que la intensificació de l’agricultura condueix a prades uniformes “gairebé estèrils per a la biodiversitat”. A més, les papallones també són vulnerables als pesticides. Per la seva banda, les terres abandonades, a causa que ja no produeixen beneficis als agricultors, s’omplen de mala herba. En definitiva, en algunes zones d’Europa les papallones de les prades estan gairebé limitades a marges de les carreteres, vies mortes de ferrocarril, llocs rocosos o humits, àrees urbanes i reserves naturals.

Els experts de la UICN també destaquen entre els problemes de les papallones la contaminació, els incendis, l’expansió del turisme, la pressió urbanística insostenible, especialment a les zones costaneres, o l’impacte de determinades infraestructures, com les carreteres.

El canvi climàtic és una altra de les causes d’aquest declivi, segons l’Atles de Risc Climàtic de les Papallones Europees. Els seus responsables asseguren que Europa perdrà gran part de les seves espècies si no es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Com protegir a les papallones

Diverses mesures podrien ajudar a recuperar i protegir les poblacions de papallones:

  • Recuperar i gestionar de forma adequada els hàbitats amenaçats: els experts de l’AEMA reconeixen el mal estat de les prades europees i suggereixen possibles solucions, com un nou sistema de pagaments en el marc de la política agrícola comuna per ajudar a la seva gestió.
  • Incloure-les en zones protegides i impulsar estratègies de conservació: l’organització ecologista internacional WWF va promoure fa sis anys en Michoacán, a l’oest de Mèxic, la Reserva de la Biosfera de la papallona monarca (Danaus plexipus). Aquesta espècie va ser considerada per aquesta ONG com una de les deu espècies més amenaçades del planeta en 2010.
  • Finançar de forma sostenible els indicadors: un millor coneixement de l’estat real de les espècies amenaçades ajudaria a canalitzar les reformes necessàries per detenir la pèrdua de biodiversitat.
  • Major vigilància de les espècies amenaçades i aplicació de mesures efectives per a la seva conservació.
  • Potenciar la labor en equip entre experts i administracions relacionades amb el medi ambient.