Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les prades de posidònia podrien emmagatzemar en el Mediterrani fins a 25 milions de tones de carboni, segons el CSIC

La seva destrucció podria agreujar el canvi climàtic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 31 de Octubre de 2006

Un equip multidisciplinari del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) estudia aquests dies en la badia de Port Lligat, al parc natural del Cap de Creus (Girona), l’emmagatzematge de carboni en les prades de posidònia oceànica. Els investigadors del CSIC calculen que aquests ecosistemes podrien emmagatzemar en el Mediterrani fins a 25 milions de tones de carboni, la qual cosa equivaldria a uns 90 milions de tones de CO2.

Miguel Ángel Mateo, coordinador del projecte, explica que uns 200 milions de tones de carboni de les emissions anuals a l’atmosfera (per la crema de combustibles fòssils i la desforestació) estan sent retinguts en la biosfera per algun element desconegut. Els sediments de posidònia oceànica podrien ser responsables d’una mica més del 12% d’aquesta capacitat amortiguadora.

Per arribar a aquesta conclusió han estat necessaris molts anys de treball. Mateo explica que a principis dels anys 90, bussejant en algunes prades, es va adonar que el sòl, que forma parets altes, estava erosionat, però no només hi havia sorra sinó que estava barrejada amb compostos orgànics, bàsicament fibra de les beines de la posidònia, “formant una espècie de torba”. En un quilo de torba hi havia 40 g de carboni.

L’any 2000, aquest científic va aconseguir treure un cilindre de 4,5 metres d’espessor amb moltes fibres de posidònia. I a partir d’aquí els càlculs són senzills, explica, doncs veient quant carboni hi havia en aquesta quantitat, només cal traslladar-ho als 4,5 milions d’hectàrees de posidònia que hi ha en el Mediterrani, d’on és endèmica.

11 anys d’emissions

La reserva de carboni associada als sediments d’aquestes prades podria aconseguir els 2.800 milions de tones, la qual cosa equivaldria a uns 11 anys d’emissions de CO2 de l’Europa occidental, o bé al 0,6% de tot el carboni orgànic acumulat en els sòls del planeta.

Per seguir estudiant aquestes prades, fa uns dies el Ministeri d’Educació i Ciència va aprovar finançar el projecte del CSIC durant tres anys més, la qual cosa permetrà fer perforacions més profundes i ampliar l’estudi a altres zones del Mediterrani.

I és que conservar aquests ecosistemes marins és primordial, perquè la seva desaparició significaria no només emetre a l’atmosfera tot aquest CO2 emmagatzemat, sinó perdre un potencial captador d’aquest gas d’efecte hivernacle. Els científics del CSIC es mostren pessimistes. Diuen que les prades de posidònia tendeixen a disminuir perquè són molt sensibles als canvis en la transparència de l’aigua, a més de tenir una taxa de creixement molt lenta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions