Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les prades submarines absorbeixen el doble de carboni que els boscos

Aquests ecosistemes poden acumular dipòsits de carboni orgànic en els seus sòls de més d'un metre d'espessor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 31deMaigde2012

Les prades submarines poden emmagatzemar el doble de carboni que els boscos temperats i tropicals del planeta, la qual cosa “confirma el rellevant paper que aquests ecosistemes compleixen en la mitigació dels efectes del canvi climàtic”, segons es desprèn d’una recerca internacional en la qual ha participat el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

L’organisme públic de recerca espanyol destaca que aquest estudi, publicat en l’últim nombre de la revista “Nature Geoscience”, recull la primera anàlisi global de l’emmagatzematge de carboni en aquestes prades després de compilar-se 3.640 estimacions de carboni emmagatzemat en el sòl i biomassa de 946 prades submarines distribuïdes per tot el planeta.

Les conclusions obtingudes mostren que les plantes que envolten les costes poden enterrar fins a 830 tones de carboni per hectàrea en el sòl que alberguen sota. Un bosc tropical, en canvi, té la capacitat d’emmagatzemar, de mitjana, prop de 300 tones per hectàrea.

“Les prades poden acumular dipòsits de carboni orgànic en els seus sòls de més d’un metre d’espessor. En algunes com les de l’espècie Posidònia oceànica en el Mediterrani, l’espessor d’aquests dipòsits pot ser de fins a més de quatre metres”, indica l’investigador del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes Óscar Serrano.

Els investigadors també han calculat que, encara que les prades ocupen menys del 0,2% de la superfície oceànica, s’encarreguen d’enterrar més del 10% de tot el carboni anual que absorbeixen els oceans. Segons el treball, “aquests ecosistemes acumulen el 90% del carboni que tenen en el sòl sobre el qual creixen i, a diferència dels boscos, continuen fent-ho indefinidament mentre puja el nivell del mar”, destaca el CSIC.

“La gran capacitat de les prades com a embornals es deu al fet que aquest ecosistema fixa més carboni que el que consumeix o respira, al fet que part de la producció neta de l’ecosistema s’enterra i al fet que atrapen i enterren partícules de la columna d’aigua”, explica l’investigador del CSIC Carlos Duarte. A diferència dels sòls dels boscos, “el sediment en les prades submarines s’acumula verticalment mentre el nivell del mar puja i, per tant, poden augmentar el seu volum al llarg de segles i mil·lennis. L’absència de focs en el mar contribueix també al fet que aquests embornals de carboni persisteixin”, afegeix Duarte.

Els autors del treball asseguren que els resultats obtinguts demostren que “és fonamental conservar i restaurar les prades submarines per conservar la seva capacitat com a embornal de CO2”. La seva conservació, al costat de la dels manglars i marismas, contribuiria a mitigar els impactes del canvi climàtic, a més de preservar els beneficis que aporten a la societat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions