Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), en col·laboració amb la Fundació CBD-Hàbitat, han participat en un estudi sobre la conservació de la cigonya negra, que està catalogada com a espècie “vulnerable” a Espanya i Portugal. Els científics han determinat en aquest treball que les tolles constitueixen un hàbitat clau per a la cigonya negra.
Es considera a la cigonya negra com una espècie “paraigua” posat que està amenaçada, necessita zones d’alimentació molt àmplies, és molt selectiva quant a la seva dieta i zones d’alimentació i perquè, a més, habita en zones amb presència de moltes altres espècies endèmiques amenaçades. D’aquí l’interès per preservar tant als individus de l’espècie com els hàbitat que utilitza. Conèixer com trien les espècies les seves zones d’alimentació és fonamental per planificar accions de maneig d’hàbitat dins dels programes de conservació d’espècies amenaçades.
La cigonya negra és una espècie migradora de llarga distància que s’alimenta principalment de peixos, amfibis, rèptils i grans invertebrats. La població ibèrica es troba en l’extrem occidental de la seva àrea de distribució, amb 405-483 parelles. L’absència d’aliment adequat en els aiguamolls de les àrees d’alimentació durant l’època de cria condiciona la productivitat de les cigonyes i, per tant, la seva dinàmica poblacional, ja que es produeix un augment de l’àrea de campejo i del temps dedicat a la cerca d’aliment.
En el marc d’un projecte LIFE, finançat per la Unió Europea (UE), s’ha estudiat què característiques han de reunir els estanys o tolles -que normalment s’empren per proporcionar aigua al bestiar extensiu o la caça, sobretot major- perquè la cigonya negra els seleccioni per alimentar-se. Per a això, es van triar 98 tolles, tant naturals com a artificials, situades en vuit ZEPAs (zones d’especial protecció per a les aus) amb presència estival de l’espècie. A més, es van estudiar les característiques del mitjà que envolta aquestes zones humides. Es van considerar així diverses qualitats estructurals de cada tolla, de la seva ubicació, i una sèrie de variables canviants en el temps, com la turbidez o el nivell de l’aigua.
Els resultats obtinguts van mostrar que la cigonya negra prefereix les tolles que reuneixen que presenten absència de molèsties (la cigonya negra, al contrari que la seva cosina la blanca, és molt tímida), presència de preses i facilitat per capturar-les. En concret, les tolles preferides van ser les més allunyades de carreteres i aquelles amb pocs signes d’ús, denotats per excrements i petjades, per part dels ungulats. A més, l’espècie es va detectar amb més freqüència en tolles situades en zones planes i obertes, la qual cosa podria estar relacionat amb la detecció de possibles depredadors. A més, la cigonya tria les tolles més grans, especialment aquelles amb major nivell d’aigua, ribes poc profundes, poca turbidez i una major diversitat d’espècies de peixos i d’amfibis.
