Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’escalfament del planeta fa arribar peixos tropicals al Golf de Biscaia

S'han capturat exemplars que viuen a 3.500 quilòmetres de les seves àrees habituals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 12deMaigde2002

El biòleg i director del Centre Oceanogràfic de Gijón, Luis Valdés, afirma que en la dècada dels 90 l’aigua del Golf de Biscaia s’ha escalfat mig grau entre la superfície i els 40 metres de profunditat, en l’anomenada capa fòtica. Aquest científic, membre del Comitè d’Oceanografia del Consell Internacional de l’Exploració de la Mar, no té dubtes que l’acció de l’home ha alterat en només unes dècades l’equilibri natural de tot el planeta.

Un dels exemples més notoris d’aquests canvis és l’aparició en aigües del Golf de Biscaia de peixos subtropicals que tenen el seu hàbitat natural a milers de quilòmetres de les nostres costes. D’un d’ells, l’anomenat peix de Sant Pere platejat, que viu en aigües de les illes Açores, 21° al nord de l’Equador, s’han capturat en els últims anys 36 exemplars, algun d’ells de fins a 67 centímetres de longitud.

Un altre peix d’aigües temperades, abundant en les aigües africanes sobre els 26° de latitud Nord i que ha caigut en les xarxes de pescadors del Cantàbric, és l’anomenat Cyttopsis roseus. Fins al moment, s’han capturat 19 exemplars d’aquesta espècie africana. Aquestes observacions han estat establertes per l’investigador francès Jean-Claude Quero, un expert ictiólogo que ha descrit diverses espècies desconegudes.

Les troballes d’aquests exemplars, que fins a 1970 rarament sobrepassaven el Golf de Cadis, s’han produït sempre en el límit de la plataforma continental europea i a distàncies considerables del seu entorn natural: en el cas del peix de Sant Pere platejat s’ha anotat la presència d’exemplars al nord de la mar d’Irlanda, és a dir a més de 3.500 quilòmetres de les seves àrees habituals.

“L’oceà s’ha escalfat”, adverteix Valdés. “Estudis han confirmat que, en tot el planeta, l’aigua de mar ha pujat la seva temperatura 0,03 graus fins als 3.000 metres de profunditat”. La xifra sembla petita, però s’imaginen la calor que és necessari generar per a pujar, encara que només sigui unes centèsimes de grau, el contingut d’una piscina de la grandària de la Terra i de tres quilòmetres de profunditat?. Darrere d’aquest escalfament podria trobar-se l’anomenat efecte d’hivernacle provocat per la utilització de combustibles fòssils.

Aigües més càlides

Per part seva, de l’estudi de les sèries temporals dels últims deu anys en el Golf de Biscaia, l’equip de Luis Valdés ha constatat un escalfament de 0,06 graus cada any. També sembla poc, però les conseqüències comencen a ser evidents. “Diverses espècies subtropicals es pesquen ja en aigües del Nord. Troben la seva temperatura òptima de distribució més al Nord. De moment no són poblacions estables, però cada vegada apareixen més i més al Nord. Alguna cosa ha canviat”, alerta.

Valdés explica que en la capa superficial de la mar (entre els 30 i els 40 metres) es produeixen els processos biològics que generen la vida en l’ecosistema marí. Les sals nutritives del fons ascendeixen fins a la llum. Allí neix la vida. El fitoplàncton s’alimenta dels nutrients i aquesta sopa vital serveix com a manteniment al zooplancton, a les larves de petits peixos… Canvis simples en la temperatura de l’aigua poden alterar aquest equilibri.

De fet, els científics han constatat que, quan l’aigua de la superfície és més calenta, s’intensifica l’anomenada termoclina, una barrera física “que impedeix -assenyala Luis Valdés- l’intercanvi fluid de nutrients des del fons cap a la superfície. En comptes d’haver-hi nova producció, el sistema aprofita els residus existents i els recicla. Creiem que l’escalfament de l’aigua disminueix la producció neta. En el Golf de Califòrnia- alerta el biòleg gijonés- s’ha identificat una disminució de plàncton del 40%”.

“Els peixos petits troben menor quantitat d’aliment que abans. Les espècies que es nodreixen d’ells són més resistents i tenen major capacitat d’adaptació als canvis climàtics”, resumeix el nou escenari Ignacio Olaso, de l’Oceanogràfic de Santander.

Massa coincidències

Per part seva, Luis Valdés assegura que en el Golf de Biscaia ja s’han constatat fenòmens similars als de Califòrnia. “En les aigües costaneres ha disminuït considerablement la diversitat del zooplancton”, diu. Així mateix -i com succeeix amb els peixos exòtics-, Valdés ha detectat al sud d’Anglaterra i, per descomptat, en tota la cornisa cantàbrica, la presència d’una espècie de zooplancton (Temora stylifera ) que, fins a l’any 1960 no havia sobrepassat el nord de Portugal. “Les previsions científiques diuen que si la temperatura de l’aigua puja dos graus, les espècies es desplacen 200 milles al Nord”, apunta l’investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia.

Desglaç de glaceres i pols, escalfament de la mar, canvis en les rutes migratòries de tonyines i verats. Massa coincidències. “L’ecosistema ens està donant pistes… L’única hipòtesi capaç d’explicar tots aquests canvis és l’escalfament global produït per l’home”, assenyala Valdés.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions