Els canvis més significatius que propicia l’escalfament global estan en marxa en tots els continents i la major part dels oceans, afirma un estudi que ve a confirmar i reforçar les conclusions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre l’Avaluació del Clima (GIEC) de l’ONU sobre l’origen i l’impacte del canvi climàtic.
El text, publicat en la revista científica britànica “Nature”, subratlla que aquests canvis en els sistemes naturals des d’almenys els anys 70 “tenen lloc en regions on es van observar augments de temperatura”, que “no poden ser explicats per les soles variacions climàtiques naturals”.
La recerca es basa en fenòmens tan variats com el moviment de certes espècies cap a altituds i latituds més elevades en l’hemisferi nord, el desglaç de les glaceres o les migracions dels ocells a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.
Relació empírica
La principal novetat que aporta aquest treball és que, per primera vegada, es relacionen empíricament els canvis observables en els sistemes biològics i físics amb els efectes del canvi climàtic produïts per l’home. Els autors van contrastar l’evolució tèrmica amb les transformacions físiques i biològiques registrades en diverses zones durant els últims 30 anys, arribant a la conclusió que l’acció humana ha modificat, de manera permanent, els ecosistemes de tot el planeta.
Segons aquest estudi, l’acció humana ha modificat, de manera permanent, els ecosistemes de tot el planeta
“Els éssers humans tenen una influència sobre el clima a través de l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i l’escalfament del planeta té un impacte en els sistemes físics i biològics”, va assenyalar Cynthia Rosenzweig, una de les responsables de l’estudi i membre de l’Institut Goddard per a estudis espacials de la NASA i del Centre de Recerca sobre Sistemes Climàtics de Columbia, als Estats Units.
L’equip d’investigadors afirma categòricament que l’augment global de les temperatures no respon a cap cicle natural, i que les regions menys habitades són les que menys variació tèrmica han experimentat. D’aquesta manera, Europa i Amèrica del Nord, a causa de la seva industrialització, són les més afectades, mentre que l’Antàrtida presenta una corba tèrmica molt menys pronunciada.
A part de l’ús dels gasos d’efecte d’hivernacle, l’estudi apunta als canvis de l’ús de la terra, les tècniques d’explotació dels recursos naturals o la pol·lució com les principals causes del fenomen.
Augment del CO₂
Segons el GIEC, la major part de l’augment constant de la temperatura mitjana del planeta des de mitjan segle XX es deu, probablement, a l’augment dels gasos amb efecte d’hivernacle emesos per l’home.
De moment, la concentració de diòxid de carboni (CO₂) en l’atmosfera ha aconseguit una xifra rècord a nivell mundial, 387 parts per milió (ppm), segons els mesuraments realitzats des de l’Observatori Mauna Lloa, a Hawaii.
La Terra està perdent la seva capacitat natural per a absorbir milions de tones de CO₂ a l’any
Els investigadors consideren que aquesta dada podria indicar que la Terra està perdent la seva capacitat natural per a absorbir milions de tones de CO₂ a l’any. En aquest sentit, adverteixen que si una major quantitat d’aquest gas roman en l’atmosfera, les emissions hauran de retallar-se per sobre del que es preveu per a evitar que la temperatura augmenti fins a nivells perillosos.
Amb la finalitat de pal·liar el minvament de la capacitat terrestre de segrestar el diòxid de carboni i evitar, de pas, la pèrdua de biodiversitat, el Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA) ha anunciat que preveu plantar un arbre per cada tres habitants del planeta fins a la pròxima convenció climàtica de 2009, que se celebrarà a Copenhaguen. Més enllà d’aquesta data, l’objectiu de Nacions Unides és que un total de 7.000 milions de nous exemplars d’arbres cobreixin la Terra.
