Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’escassa diversitat genètica del linx ibèric no redueix les possibilitats de supervivència de l’espècie

Un estudi internacional ha analitzat 19 fòssils de linx i no han trobat variacions genètiques en els últims 50.000 anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 22 de Agost de 2011

L’escassa diversitat genètica del linx ibèric, el carnívor més amenaçat d’Europa, podria no reduir les possibilitats de supervivència de l’espècie. És la principal conclusió d’un estudi internacional publicat en l’últim nombre de la revista “Molecular Ecology” i en el qual han participat investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Aquesta deducció és el resultat de l’estudi de l’ADN de 19 fòssils de linx, a través com s’ha observat que la varietat genètica d’aquesta espècie ha estat petita al llarg dels últims 50.000 anys, informa el CSIC.

La recerca “aporta esperança als conservacionistes que defensen que la falta de diversitat genètica -present també en altres espècies de felinos com els guepardos africans, els lleons del cràter Ngorongoro i la pantera de Florida- portarà a l’extinció del linx, a causa de l’endogàmia i a l’escassa capacitat d’adaptació a ecosistemes canviants”, asseguren els científics.

Per als investigadors responsables del treball, el fenomen s’explica pel denominat efecte “coll d’ampolla genètic”. La petjada de l’activitat humana o els dràstics canvis a la fi de l’última glaciació, causada per l’escalfament global durant l’Holocè (fa 10.000 anys), també es barregen com a causes.

L’equip de científics, format per investigadors espanyols, anglesos, danesos i suecs, va extreure l’ADN d’ossos/ossos i dents de 19 fòssils de linx amb una antiguitat compresa entre els 50.000 anys i el segle passat. Els científics van examinar l’ADN mitocondrial, una part del genoma normalment molt variable, i no han trobat variacions genètiques, explica el CSIC. “Hem analitzat 19 mostres antigues de tota la Península i hem trobat que totes tenen la mateixa seqüència d’ADN mitocondrial. Els linxs sempre han estat molt pocs i la seva actual uniformitat genètica no és un fenomen que tingui a veure amb un declivi demogràfic recent”, assegura l’investigador del CSIC Carles Lalueza?Fox, un dels autors del treball. El seu grup en l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha analitzat tres fòssils amb edats compreses entre els 20.000 i els 2.000 anys. Les mostres procedeixen de diferents excavacions a Barcelona.

“Una diversitat genètica tan petita en un període tan ampli de temps indica que la grandària de les poblacions era moderat”, explica un altre dels autors, Mark Thomas, investigador de la University College de Londres (Regne Unit). “Que les poblacions petites puguin perdurar tant temps i amb una diversitat genètica tan petita podria servir per considerar la supervivència d’espècies similars i en perill d’extinció actualment”, destaca.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions