L’escribano palustre ha estat triat com a Au de l’Any 2009 al XIX Congrés Español d’Ornitologia, celebrat recentment a Santander. Segons va informar la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife), es tracta d’un dels paseriformes més amenaçats de la Península Ibèrica ja que la seva població reproductora ronda només les 400 parelles. I és que l’espècie s’ha vist molt amenaçada pels canvis en les pràctiques agrícoles, l’augment de l’ús de fitosanitaris i la mala gestió de zones humides.
La SEU va explicar que existeixen moltes subespècies reconegudes d’escribano palustre, tres d’elles a Espanya, una invernante i dues sedentàries. Les dues sedentàries són la subespècie iberoccidenteal (“Emberiza schoeniclus lusitanica”), endèmica de la Península i considerada com “en perill crític d’extinció”, i la subespècie iberoriental (“Emberiza schoeniclus witherbyi”), que només cria a Espanya, en el sud de França i en el nord del Marroc i que es considera “en perill d’extinció”. Per la seva banda, la subespècie “Emberiza schoeniclus schoeniclus” és pròpia d’Europa occidental i septentrional, encara que compta amb una població invernante molt important a Espanya.
Totes elles habiten principalment en zones humides amb canyís, tant en època de cria com d’hivernada. En els carrizales i en les orles de vegetació que circumden els aiguamolls instal·len el niu i troben part del seu aliment. La presència de vegetació és essencial, ja sigui canyís, junquera, masegar, eneal o fins i tot formacions de taray. A l’hivern els proporcionen refugi, sent utilitzats com dormideros, especialment quan estan prop de camps conreats on puguin trobar erms i fites on trobar llavors, va indicar la societat.
Cens
En 2005 es va realitzar el primer cens nacional d’aquesta espècie. En total es van censar 198 localitzacions, 70 aiguamolls amb cites històriques de presència possible o segura i 128 aiguamolls seleccionats pels coordinadors i experts regionals per presentar condicions adequades per a l’espècie, però només es van localitzar escribanos palustres en 35 aiguamolls. En aquest cens es van comptabilitzar 319 parelles reproductores, estimant-se que podrien arribar fins a les 413.
Si ben no es coneix amb detall la seva tendència, se sap que és molt negativa, ja que a Balears i Catalunya la població ha descendit fins a en un 80% en els últims 10 anys i se sap que l’escribano palustre s’ha extingit a Astúries, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Murcia i Andalusia. La seva població es troba molt fragmentada, en poques localitzacions, i els seus hàbitats presenten moltes amenaces. La intensificació agrícola, la dessecació de zones humides i el canvi en la gestió dels carrizales han estat les principals causes de la disminució de la població.
Campaña a favor dels aiguamolls
D’altra banda, SEU/BirdLife ha posat recentment en marxa la campanya “Ales sobre Aigua” amb l’objectiu que els aiguamolls més importants d’Espanya es trobin en un bon estat de conservació per 2015, data fixada per llei.
“La campanya pretén posar en valor als aiguamolls més importants i les aus associades, celebrar aquest patrimoni natural valuós i exigir compromisos més seriosos per a la seva conservació”, va assenyalar l’organització.
