El canvi horari es produeix dues vegades a l’any i el seu objectiu és estalviar energia en aprofitar més la llum diürna. Gairebé tots els països del nostre entorn apliquen el canvi d’hora a aquest efecte i, de fet, està institucionalitzat per la Unió Europea. Concretament s’estima que en l’actualitat uns 75 països empren aquest mètode per a economitzar el seu consum energètic.
Encara que en cada país les dates en les quals s’efectua l’avançament o l’endarreriment de l’hora poden variar, a Europa es troba regulat per la Directiva 2000/84/CE de 19 de gener de 2001, incorporada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial decret 236/2002 d’1 de març. Segons aquestes lleis s’estableixen amb caràcter permanent les dates de començament de l’hora d’estiu i de l’horari d’hivern. Aquestes dates són, respectivament, l’últim diumenge del mes de març i l’últim diumenge del mes d’octubre.
Motius per al canvi d’hora
La principal raó adduïda per al canvi horari és la de l’estalvi d’energia, encara que no és l’única. L’estalvi d’energia es dóna pel fet que amb l’avançament d’hora al març la població “guanya” una hora de llum diürna, amb el que l’ús d’electrodomèstics es redueix. Durant la primavera i l’estiu la gent surt més de casa, si a això li afegim que a causa del canvi d’hora el vespre es retarda veurem que el consum d’energia és menor durant aquests mesos.
L’avançament d’hora primaveral produeix que comenci el dia i fosquegi més tard. La majoria dels treballadors es desperta a una hora en la qual ja ha sortit el sol, amb el que s’estalvia energia també al matí en reduir-se l’ús de llum elèctrica.
La Unió Europea va encarregar a la consultora “Research Voor Beleid” un estudi sobre els efectes del canvi horari. Les conclusions d’aquest informe van motivar que la UE es reafirmés en la idoneïtat de canviar l’hora.
Segons aquest document, l’estalvi energètic produït per l’avançament d’hora era perceptible. Però no sols parlava d’això entre les conseqüències positives de canviar l’hora. L’estudi assenyalava com altres efectes tangibles la reducció de la contaminació (conseqüència lògica de l’estalvi energètic), l’augment de beneficis de la indústria de l’oci (ja que a l’haver més hores de llum solar la gent surt més de casa) i la reducció dels accidents de cotxe (unit això també al fet de poder gaudir de més hores de sol).
Per la seva part també existeixen efectes no tan beneficiosos. El més comentat és la repercussió que té en el nostre cicle orgànic, encara que la majoria dels experts opina que es tracta d’una cosa temporal fins que el cos s’acostuma al canvi d’hora. Normalment se supera en dos o tres dies, fins llavors les persones més sensibles poden sofrir trastorns lleus, com a dificultats a agafar el son etc.
Història
El canvi d’hora és un hàbit que es va començar a adoptar durant la Primera Guerra Mundial. Els països aliats van posar en pràctica aquesta idea per a estalviar energia, encara que no va ser una cosa uniforme i es va abandonar des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.
Va ser un altre problema global el que va produir que es tornés a instaurar. En aquest cas es va tractar de la Crisi del Petroli. La reducció de barrils de petroli va provocar que els països occidentals adoptessin aquesta determinació per a estalviar energia.
La Unió Europea, en el seu afany per uniformitzar els costums dels països membres, ha legislat sobre el canvi horari. Des que es va aprovar la directiva anteriorment citada el canvi horari s’entén amb caràcter indefinit encara que cada cinc anys la Comissió Europea ha de publicar en el Diari Oficial de les Comunitats Europees ( http://europa.eu.int/eur-lex/es/oj/ ) el calendari de les dates concretes en les quals es produirà el canvi d’hora durant els cinc anys següents. L’anterior calendari va ser fet va publicar en instaurar-se el canvi horari unificat l’any 2001, per la qual cosa en 2006 es comunicarà el pròxim vigent durant els cinc anys posteriors.
