Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Executiu recupera les competències sancionadores en les conques hidrogràfiques

L'objectiu d'aquesta mesura és evitar duplicitats entre les administracions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 07deMaigde2012

El Govern va aprovar en el seu Consell de Ministres del 4 de maig un reial decret llei sobre mesures urgents en matèria de medi ambient, “per evitar duplicitats entre administracions, garantir la unitat de mercat i simplificar els procediments que per la seva complexitat i cost suposaven una gestió difícil”, segons va declarar. Entre les mesures recollides figura la recuperació de les competències sancionadores en les conques hidrogràfiques per part de l’Executiu.

La vice-presidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que es deroga la normativa anterior que possibilitava que cada comunitat autònoma pogués assumir competències de policia, sancionadores, en la conca que corresponia a la seva autonomia. En aquest sentit, va recordar que el passat mes de març el Tribunal Constitucional “va deixar assegut” el principi d’unitat de conca, especialment en les intercomunitarias, que passen per diferents comunitats autònomes. Arran d’aquesta sentència, va dir que el Govern anterior va aprovar un reial decret llei que permetia a les autonomies assumir les competències de gestió del domini públic hidràulic en aquelles conques intercomuntiarias, la qual cosa significava que cada comunitat autònoma assumia competències de policia hidràulica, fonamentalment sancionadores, en la part de la conca que corresponia al seu territori.

Sáez de Santamaría va assenyalar que per a l’actual Executiu “és més necessari que mai” que en l’àmbit d’organització territorial de l’Estat es procedeixi a una “clara delimitació de competències” entre les diferents administracions a fi de ser eficients i, en la mesura del possible, garantir la unitat de mercat, evitar els solapamientos i duplicitats i una “major eficiència i eficàcia” en benefici dels ciutadans. La vice-presidenta va assegurar que es tracta “de no multiplicar costos per tres, la qual cosa evitarà molts problemes als ciutadans i estalviarà molts diners a l’Estat”. Les sancions que imposarà l’Executiu oscil·len entre les lleus (multa de fins a 10.000 euros) i les molt greus (d’entre 500.000 i fins a 1 milió d’euros).

En línia amb la Directiva de la Unió Europea “Marco de l’Aigua”, en la nova normativa també es regulen les masses d’aigua subterrània i el bon estat de les mateixes. Així, s’introdueix un règim que permeti reaccionar amb rapidesa davant els problemes que es detectin en els aqüífers subterranis, així com una major flexibilitat per gestionar les seves disponibilitats d’aigua en les masses que comptin amb un pla d’actuació.

Gestió de residus

Poe una altra part, el nou reial decret aborda “el complex” sistema de notificacions existent per traslladar residus entre diverses comunitats. Sáenz de Santamaría va recordar que en l’actualitat es necessita la notificació de la comunitat autònoma de sortida i d’arribada, la qual cosa suposa “múltiples dificultats” per a empreses, usuaris o els qui duen a terme la gestió ordinària d’aquest trasllat, a l’hora d’obtenir les autoritzacions dels sistemes col·lectius o de responsabilitat ampliada del productor.

Les principals modificacions que es refereixen a aquest àmbit són les relatives als Sistemes de Dipòsit, Devolució i Tornada (SDDR), amb l’objectiu d’evitar “imprecisions, incoherències i interpretacions ambigües” de la normativa. Per això, es modifica la seva redacció i es precisa l’abast de l’aplicació dels SDDR.

D’igual manera, s’estableix en els casos en els quals les característiques del residu, les seves dificultats de valorització o eliminació o l’incompliment dels objectius de gestió determinin que l’aplicació d’aquests sistemes resulti la més adequada.

El reial decret llei aprovat el 4 de maig també modifica la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, amb l’objectiu de consolidar i unificar en un sol instrument de protecció les diverses figures protectores i mecanismes de planificació que, en ocasions, se solapan en la gestió dels espais protegits i de la Xarxa Natura 2000, la qual cosa genera retards i inconvenients entre l’administració i els ciutadans. “Es vol acabar així amb situacions en les quals, en una mateixa hectàrea, podien concórrer diferents instruments de gestió”, va assenyalar l’Executiu.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions