Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’explotació de materials genètics a l’Antàrtida posa en perill a un dels ecosistemes més fràgils del món

Farmacèutiques i investigadors analitzen organismes que viuen en situacions extremes per a aprofitar comercialment aquest coneixement

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 03deFebrerde2004

La creixent explotació de materials genètics a l’Antàrtida ha portat a la comunitat científica a proposar la seva urgent regulació per a protegir un dels ecosistemes més fràgils del món.

En la terminologia científica, extremófilos són organismes que sobreviuen en els hàbitats més extrems de la Terra, on imperen condicions (calor, fred o falta de llum) que fan impossible l’existència de vida normal. Per exemple, els termòfils són organismes que viuen en fonts termals a temperatures que poden superar els 100 graus centígrads, mentre que els psicrófilos necessiten temperatures per sota del punt de congelació.

Aquestes característiques han fet que en els últims anys companyies farmacèutiques i investigadors de tot el món hagin començat a parar esment als extremófilos per a intentar descobrir els mecanismes que els permeten actuar en condicions extremes i aprofitar comercialment aquest coneixement.

“L’Antàrtida és molt interessant per a les grans companyies farmacèutiques que, com GlaxoSmithKline, estan implicades en la recerca biotecnològica. El problema és que a l’Antàrtida aquesta activitat no està regulada”, va indicar l’investigador australià Sam Johnston.

Johnston i Dagmar Lohah han preparat per a l’Institut d’Estudis Avançats de la Universitat de les Nacions Unides (UNU) un informe titulat “El règim internacional per a bioprospección. Polítiques existents i assumptes emergents a l’Antàrtida”, en el qual analitzen la situació.

Aquest treball es presentarà en la VII Conferència de les Parts de la Convenció de l’ONU sobre Diversitat Biològica, que se celebrarà a Malàisia entre el 9 i el 20 de febrer.

Patent espanyola

Johnston posa com a exemple una glicoproteïna que es troba en alguns peixos del continent gelat i que funciona com a anticongelant, evitant que els animals es congelin a temperatures per sota de zero graus centígrads.

Aquesta glicoproteïna va ser descoberta a principis dels anys 70 per investigadors de la Universitat d’Illinois (els EUA) i en l’actualitat s’està considerant la seva utilització en nombroses aplicacions comercials, com la preservació de productes congelats, cirurgia o piscicultura. “Aquest tipus d’activitats provoquen, en primer lloc, un problema d’equitat. Les companyies estan beneficiant-se econòmicament sense retornar res a l’Antàrtida”, explica Johnston.

Una de les últimes patents registrades a Europa procedeix precisament d’Espanya i es refereix a les característiques per a curar ferides i tractar pell, pèl i ungles d’una glicoproteïna extreta d’un bacteri de l’Antàrtida, la “Pseudoalteromonas antarctica”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions