Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’àguila imperial i el linx ibèric tenen el seu origen en les grans estepes europees, segons una recerca del CSIC

Totes dues espècies van arribar a la Península a la recerca d'aliment, empeses pels gels del Quaternari

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 15deJunyde2004

L’àguila imperial i el linx ibèric, dos de les espècies més amenaçades de la fauna ibèrica i considerades tradicionalment originàries del bosc mediterrani, van aparèixer realment en la Península fa “només” un milió d’anys. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca duta a terme pels investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) Miguel Ferrer i Juan José Negro. Segons aquest treball, totes dues espècies van fugir de les estepes europees cap al Sud a la recerca d’aliment, empeses pels gels del Quaternari. Aquests experts proven que la seva arribada a la Península va coincidir en el temps amb l’entrada dels primers pobladors humans.

L’estudi del CSIC revela que tant l’àguila imperial com el linx ibèric són espècies pròpies de les grans estepes europees que van poder sobreviure al parany de la glaciació gràcies a la seva trobada amb el conill ibèric. “El conill les va salvar de l’extinció i es va convertir en la base de la seva alimentació, la qual cosa les va convertir en presoneres de la Península”, afirmen els investigadors, que van comprovar l’existència d’espècies bessones en el continent eurasiàtic, el linx boreal (Lynx lynx) i l’àguila imperial europea (Aquila heliaca), respectivament. Per tant, conclouen que el linx ibèric i l’àguila imperial descendeixen d’espècies típiques de les estepes, adaptades a caçar en espais oberts i especialitzades en mamífers terrestres de petit i mitjana grandària.

Canvis climàtics

Mitjançant tècniques d’anàlisis d’ADN mitocondrial, Ferrer i Negre han aconseguit datar amb bastant precisió la separació dels dos parells d’espècies entorn del milió d’anys, en el Plistocè primerenc, al començament del Quaternari. Aquesta època de la Terra es va caracteritzar per canvis climàtics sense precedents, alternant-se etapes d’intenses glaciacions amb períodes interglaciares de caràcter més càlid, com l’actual.

En aquestes condicions, l’estudi indica que l’àguila d’estepa va seguir els desplaçaments de les seves preses habituals quan van fugir de l’avanç dels gels. La fracció que va emigrar cap a Orient Mitjà i el sud d’Àsia no degué trobar grans problemes per a esperar la reculada de la glaciació en companyia de les seves preses. No obstant això, els exemplars que van emigrar a l’actual territori d’Espanya, Itàlia i Grècia es van extingir aviat al no trobar suficient menjar. L’excepció a aquesta situació es va viure en la Península Ibèrica, on linxs i àguiles van trobar en el conill ibèric una abundant font d’alimentació.

El fòssil més antic de conill oposat fins al moment va aparèixer a Granada, un petit fragment amb una antiguitat de 2,5 milions d’anys. Aquest descobriment demostra, segons el parer dels científics del CSIC, que el conill ja existia, probablement en abundància, abans de l’arribada dels mamífers esteparis, preses habituals de l’àguila.

En retrocedir els gels, l’àguila d’estepa va quedar atrapada a Ibèria com a conseqüència de l’absència de les seves preses naturals en una extensió d’uns 4.000 quilòmetres, fins a les planes de l’est d’Hongria, límit natural de la distribució dels esquirols terrestres. Aquesta manca d’aliment, unida a l’existència d’una presa abundant com el conill ibèric, sembla ser la causa del seu confinament en la Península.

L’origen del linx ibèric, per part seva, degué ser el mateix que el de l’àguila, segons els investigadors del CSIC, amb la diferència que aquest felí perseguia una altra espècie de preses, com la llebre.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions