Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Littering: així danya al medi ambient l’abandó de residus

Els ciutadans són claus per evitar que les escombraries abandonades danyi la naturalesa

img_envases reciclaje dificiles1 1

La quantitat d’escombraries abandonades en la naturalesa és cada vegada major, fins al punt que els experts estimen que en 2050 hi haurà més plàstic que peixos en els oceans. Tirar residus en la naturalesa (littering) causa greus impactes en el medi ambient i l’economia, com recorden diversos estudis. I l’acció dels ciutadans és vital per evitar-ho. En aquest article s’explica què és el littering, com afecta i què es pot fer per frenar-ho.

Què és el littering o abandó de residus en la naturalesa?

Imatge: monticello

L’abandó d’escombraries en la naturalesa es coneix com littering (de l’anglès “tirar escombraries”) i és un dels majors perills que encaren els ecosistemes. “Encara que té lloc en tot tipus d’entorns naturals, els mars i oceans concentren en aquests moments la preocupació a nivell internacional. Es calcula que el 80% de les escombraries que es troba en ells procedeix del littering terrestre”, segons Sara Güemes, portaveu del Projecte Allibera de SEU/BirdLife i Ecoembes, una iniciativa de conscienciació ciutadana sobre aquest problema.

Com danyen els residus al medi ambient i l’economia?

Els objectes que amb més freqüència s’abandonen en la naturalesa són bosses de plàstic, burilles i ampolles o pots de plàsticEls impactes ambientals del littering en els ecosistemes marins són diversos, com a denúncia l’ONG conservacionista Surfrider Europa: ingestió de les escombraries per part d’animals que ho confonen amb aliment i poden fins i tot morir per això; danys físics en els animals que poden causar-los ferides fins i tot letals; efectes sobre la salut humana; acumulació i dispersió de substàncies tòxiques en tot el planeta; transport d’espècies invasores; i alteració dels ecosistemes.

La degradació dels ecosistemes marins, especialment els costaners, s’ha accelerat de manera notable en els últims tres segles, segons diversos estudis, i en el pitjor dels casos es generen zones mortes on es fa impossible la vida marina. “Els científics han descobert 400 zones mortes per tot el planeta. En altres regions del món, el problema no és tant la suspensió de partícules contaminants en l’aigua, sinó l’abandó de residus sòlids com a borses, escuma i altres deixalles abocades als oceans des de terra o des de vaixells en el mar”, destaca Güemes. Un informe del Fòrum Econòmic Mundial i la Fundació Ellen MacArthur estima que en 2050 els oceans contindran més plàstic que peixos.

El littering té també un impacte econòmic important. A més de la despesa per les conseqüències citades o els serveis de neteja i recuperació dels entorns degradats, suposa un desaprofitament de materials que podrien aprofitar-se. Com recorda la portaveu d’Allibera, “existeix un consens global sobre la necessitat d’impulsar l’economia circular, basada en la reducció, la reutilització, el reciclatge i l’ecodiseño, i on els productes tenen una segona vida”.

Imatge: Plos One

Quins són les escombraries més freqüents del littering?

Com apunten els estudis de caracterització de residus abandonats en espais públics en la Unió Europea (UE), els objectes més freqüentment oposats són les burilles (41%) i els envasos (28%).

A Espanya, segons les dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMPA) sobre el littering en zones costaneres, el percentatge d’envasos en el total de residus caracteritzats (tapes, taps, borses d’aperitius, embolcalls de llaminadures i gelats, ampolles i garrafes de begudes i bosses de plàstic) és d’un 12% en la costa mediterrània, d’un 15% en la noratlántica, d’un 20% en la demarcació canària i d’un 31% en la demarcació sudatlántica.

Imatge: Eroski Consumer

Una recerca publicada l’any passat en la revista EROSKI CONSUMER sobre littering, amb la participació de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris i la Plataforma Envasi i Societat, assenyalava que els objectes que amb més freqüència es poden trobar abandonats en la naturalesa són bosses de plàstic, burilles i ampolles o pots de plàstic, mentre que els que menys, bastoncillos d’oïdes. Les dades provenen d’una enquesta realitzada a 1.335 usuaris de tota Espanya.

Què es pot fer contra el littering?

Aquest mateix informe indica que el principal culpable de les escombraries abandonades en espais públics és el propi ciutadà i, després, les empreses i les administracions públiques. Els enquestats que reconeixien no reciclar eren també els que més abandonaven els seus envasos en el sòl. Segons els participants, el principal problema es genera per una falta d’informació, educació i conscienciació i apuntaven a mesures en aquest sentit.

El projecte Allibera escolta, per tant, als ciutadans i presenta una manera perquè cadascun col·labori: recollint residus i també dades que s’utilitzaran després de manera científica per conèixer millor el littering a Espanya. Des que va començar la campanya al setembre, milers de ciutadans de tot el país han recollit desenes de tones en platges i zones costaneres i, en breu, començaran en àrees de camp, bosc i muntanya. Com subratlla Güemes, “hem de canviar la frase de ‘No el coixes, és escombraries’ per ‘No ho tiris, és escombraries’, posant l’accent en la conservació, ja que solament així aconseguirem alliberar a la naturalesa de les escombraries”. Així es destaca en aquest vídeo del projecte:

Segueixi el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions