Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’IV Fòrum Mundial de l’Aigua acaba sense consens sobre el dret a aquest recurs

La declaració final incorpora annexos de Bolívia i Veneçuela, d'una banda, i de la UE, per

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 23deMarçde2006

L’IV Fòrum Mundial de l’Aigua es va tancar ahir a Mèxic sense un consens sobre la consideració d’aquest recurs com un dret fonamental de l’ésser humà davant el qual cedeixen consideracions de tipus econòmic, polític o territorial.

Els participants no van poder aconseguir un acord entorn de la declaració final defensada per la presidència mexicana, que es va negar a obrir el text a possibles aportacions dels països més bel·ligerants, cas de Bolívia i Veneçuela -que demanaven el reconeixement explícit d’aquest dret bàsic-, o alguns de la Unió Europea (UE), cas d’Espanya, que pretenien traslladar la recent resolució del Parlament Europeu sobre l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a drets fonamentals pels més de 3.000 milions de persones a tot el món que manquen d’ells.

Al final, el pronunciament oficial del fòrum ratifica les metes marcades pels Objectius del Mil·lenni de l’ONU i d’altres organismes multilaterals, i incorpora declaracions annexes de Bolívia i Veneçuela, d’una banda, i de la UE, per un altre. En el seu text, els països europeus sí parlen del dret al sanejament i a l’aigua, i d’aquest recurs com “una necessitat humana de caràcter primari”.

Gens nou

Segons el parer de la ministra espanyola de Medi ambient, Cristina Narbona, la declaració final “no aporta gens nou”, encara que va valorar la celebració del fòrum com un important punt de trobada en el qual, almenys, s’han pogut escoltar crítiques a les polítiques sistemàtiques de privatització de l’aigua que, segons la Unesco, han fracassat als països més pobres.

Narbona va ressaltar les accions concretes que s’han materialitzat aquests dies a Mèxic. Entre elles, la signatura el dimarts de la iniciativa Europa-Amèrica Llatina. Afavorida per Espanya, Portugal i Mèxic, a ella s’han adherit 17 països llatinoamericans -Bolívia inclosa- i pretén obrir un nou programa d’ajudes de la UE al subcontinent per a la millora de les polítiques de l’aigua, similar al que ja existeix amb països d’Àsia, Carib i Pacífic.

El proper fòrum de l’aigua se celebrarà en 2009, potser a Turquia, i pot ser que la sisena edició tingui lloc a Saragossa. La candidatura espanyola, encara no formulada, està “en molt bones condicions”, va postil·lar Narbona.

Pous il·legals

D’altra banda, WWF/Adena ha denunciat que a Espanya hi ha aproximadament uns 510.000 pous il·legals dels quals s’extreuen almenys 3.600 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any, la qual cosa, segons aquesta organització, equival a més del consum mitjà anual de tots els habitants d’Espanya i Portugal.

WWF/Adena calcula que en la conca del Guadiana hi ha 22.000 pous il·legals, enfront dels 16.000 legals només a Castella-la Manxa. En la del Guadalquivir són 10.000 els il·legals, i en la del Segura existeixen almenys 20.000, enfront de 4.500 legals, i 100.000 hectàrees il·legals en regadiu.

Segons el parer dels ecologistes, l’ús il·legal de l’aigua a Espanya està afectant a tota la societat, en contribuir a la degradació del medi ambient i a reduir la quantitat i qualitat d’aquest recurs per a usuaris legals, com a empreses de proveïment, regantes, indústries i particulars.

WWF/Adena demana a les administracions que siguin més eficaces i decidides a l’hora de perseguir l’ús il·legal de l’aigua, amb mesures perquè no surti rendible la seva extracció. En aquest sentit, proposa sancions dures que afectin principalment als grans comerciants d’aigua. Així mateix, aposta per reforçar la responsabilitat dels consumidors legals en la gestió i vigilància d’aquest recurs, reformant les Comunitats d’Usuaris i promovent la seva formació i sensibilització en l’ús racional del preuat bé. Finalment, reclama que la legalitat de l’ocupació de l’aigua sigui un requisit obligatori per al cobrament d’ajudes agràries.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions