Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llancen un pla per a conservar les espècies de cavalls, ases i zebres que viuen en estat salvatge

La major part dels equins en perill d'extinció habiten en deserts i sabanes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 10deFebrerde2003

Fa 10.000 anys, en el Plistocè, els equins eren abundants en les prades i estepes d’Àfrica, Àsia i Amèrica. No obstant això, les activitats humanes estan posant als pocs cavalls salvatges que queden sota unes pressions cada vegada majors. Grups conservacionistes, alarmats per les “negres” perspectives de les set espècies de cavalls, ases i zebres que sobreviuen en estat salvatge, han llançat un pla d’acció per a assegurar-los el futur. Aquest pla és un treball del grup especialista en equins de la Unió Mundial de Conservació (IUCN).

Patricia Moehlman, que encapçala aquest grup, assegura que la majoria dels equins en perill habiten en deserts i sabanes. “Aquests hàbitats no són rics en biodiversitat, però poden contenir plantes i animals únics i endèmics”, assenyala. A més, els animals no estan solos. En aquestes zones àrides viuen també moltes persones que s’enfronten a les mateixes pressions ambientals. Per tant, explica Moehlman, els beneficis d’involucrar als pastors locals en la gestió de la conservació seran significatius per a la vida salvatge.

Les set espècies d’equins que queden són els ases salvatges africans i asiàtics, l’ase kiang del Tibet, el cavall salvatge de Przewalski, i tres espècies de zebres, la de Grevy, la de muntanya i la de plana. La majoria estan amenaçades, i estan classificades com en perill o vulnerables en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la IUCN.

Una d’elles, el cavall salvatge de Przewalski, està classificada com a extinta del medi natural, si bé s’estan realitzant alguns programes de cria en captivitat que permetrien introduir-la de nou en el seu hàbitat. I és que el cavall salvatge de Przewalski va ser vist per última vegada en el mitjà salvatge en 1969, a Mongòlia. Petits grups havien estat observats durant els anys 40 i 50, però el seu declivi es va produir ràpidament degut principalment a la caça, les activitats militars i a l’increment de les pressions en l’ús de la terra.

Per part seva, es considera que estan també en perill les dues subespècies de zebra de muntanya que existeixen, que ocupaven abans una zona que anava des de Sud-àfrica passant per Namíbia i endinsant-se en l’oest d’Angola. En els últims deu anys se sospita que la seva població s’ha reduït en un 50%, si bé una de les subespècies sembla que comença a recuperar-se gràcies a la posada en marxa d’alguns programes de conservació.

No obstant això, la major amenaça per a la supervivència de l’espècie radica en el risc que totes dues subespècies es creuin, amb la consegüent pèrdua de diversitat genètica, al mateix temps que el fet que sigui un número molt escàs d’exemplars els que sobreviuen en el medi natural, podria suposar una reducció d’un 30% de la població mundial en el cas que un sol ramat desaparegués. El pla de la IUCN intentarà evitar-lo.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions