Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei “Aarhus”: Democràcia participativa ecològica

Regula el dret dels ciutadans a la informació, a la participació en les decisions públiques i a la justícia en matèria mediambiental
Per Alex Fernández Muerza 31 de juliol de 2006

Les Corts Generals aprovaven recentment el text legal que incorpora a l’ordenament jurídic espanyol el Conveni internacional d’Aarhus, així com les Directives 2003/3 i 2003/35. D’aquesta manera, els ciutadans podran ser encara més ecologistes, ja que la nova llei promou la informació, la participació en les decisions públiques i l’accés a la justícia en tot el relacionat amb el medi ambient.

La llei “Aarhus” reconeix el dret del ciutadà a sol·licitar informació ambiental i a ser atès per les administracions públiques, que al seu torn han de difondre a l’opinió pública totes les dades rellevants per iniciativa pròpia. Per a això, s’imposa un termini màxim d’un mes; dos com a màxim si es tracta d’un assumpte de gran complexitat. Si una institució rep una petició d’informació que no pot atendre, haurà de remetre al sol·licitant al més aviat possible a l’entitat que consideri capacitada per a això. La llei també estableix que almenys una vegada cada 4 anys haurà de publicar-se un informe sobre l’estat del medi ambient europeu. Així mateix, el text legal aposta per les noves tecnologies per a aquesta labor de difusió.

Els ciutadans amplien les seves opcions de participar en les decisions públiques
Els ciutadans també amplien amb aquesta llei les seves opcions de participar en les decisions públiques. Les administracions tindran a partir d’ara que oferir terminis suficients per a l’elaboració de propostes i prendre en consideració les observacions presentades. Les ONG cobren en aquesta matèria un paper fonamental, ja que podran actuar com a titulars dels interessos col·lectius en els procediments administratius relacionats amb el medi ambient.

Quant a la garantia que dispensa la tutela judicial i administrativa, es reconeix el dret a impugnar les decisions administratives que vulnerin els drets d’informació i de participació ciutadana en matèria de medi ambient. Les ONG surten també beneficiades en aquest apartat, en reconèixer-se’ls l’acció popular per impugnar qualsevol decisió o omissió pública que suposi un incompliment de la legislació ambiental. No obstant això, aquest últim apartat de la llei no entrarà en vigor fins a dins de tres mesos.

Per la seva banda, el Parlament europeu podrà pressionar a les institucions perquè s’adaptin a la nova normativa, pel que compten amb nou mesos des que la llei es publiqués en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el 20 de juliol. L’aprovació d’aquest text legal havia vingut reclamant-se per part de les organitzacions ecologistes des que el citat Conveni es ratifiqués en 1998. Ecologistes en Acció ha destacat les principals novetats que suposa aquesta llei per defensar el medi ambient, però ha criticat la seva falta d’ambició a l’hora que els ciutadans puguin portar a la pràctica la seva participació pública. Els responsables del Ministeri de Medi ambient han afirmat que aquesta nova llei suposa un avanç significatiu del sistema democràtic, ja que reduirà la indefensió dels ciutadans davant decisions que afecten al medi ambient i, per tant, a la seva salut i a la seva qualitat de vida.

Conveni d’Aarhus

La ciutat danesa d’Aarhus va ser el lloc triat per signar el 25 de juny de 1998 el “Conveni sobre l’Accés a la Informació, la Participació del Públic en la Presa de decisions i l’Accés a la Justícia en Matèria de Medi ambient”. Es tracta d’un Conveni Internacional adoptat per la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE en les seves sigles en anglès) que entrava en vigor a l’octubre de 2001, i ha estat signat per 40 països.

El Conveni d’Aarhus promou una sèrie de mecanismes per garantir la participació en els assumptes ambientals i eliminar els obstacles que la dificultin. Segons els seus responsables, la informació i la participació ciutadana són claus perquè les autoritats públiques puguin prendre millors decisions en matèria mediambiental. El secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, ha declarat que encara que es tracta d’un conveni regional, la seva rellevància és global, en desenvolupar el principi 10 de la Declaració de Riu, que subratlla la necessitat de la participació ciutadana en els temes mediambientals.