ANAVA, LIC, ZEPA… Cada vegada hi ha més zones que salvaguarden a les aus en perill, però el seu estat no és tan bé com seria necessari. Així ho considera l’organització SEU/BirdLife, especialitzada en la conservació de les aus. Per això, reclama més suport per millorar l’estat d’aquestes àrees de protecció especial. Els ciutadans també poden participar per identificar-les.
La meitat de la superfície espanyola s’enfronta a diverses amenaces contra les aus, segons l’organització SEU/BirdLife. Ni les zones que els experts consideren especials se salven. Els responsables d’aquesta ONG asseguren en un estudi que el 75% de les Àrees Importants per a la Conservació de les Aus (ANAVA) sofreix un estat “desfavorable”, i en el 36% no s’han efectuat mesures de conservació.
La meitat de la superfície espanyola s’enfronta a diverses amenaces contra les ausLes ANAVA són zones identificades mitjançant criteris científics a tot el món (a Espanya s’han registrat 391). Aquestes àrees són part d’una xarxa d’espais naturals que han de preservar-se per garantir la supervivència de les aus més amenaçades i representatives que habiten en elles. SEU/BirdLife ofereix al seu web un mapa amb les ANAVA i els seus detalls de cada comunitat autònoma.
L’informe afegeix que queden “extenses zones” de gran valor ornitològic “sense cap tipus de protecció”. Només en un 9% de les ANAVA no hi ha senyals de deterioració. Els responsables de l’estudi conclouen que les obligacions de la Directiva Europea d’Aus, després de 30 anys en vigor, no s’han assumit.
Els ecosistemes marítims són també la llar de moltes espècies d’aus espanyoles. Els experts recorden que el nombre de zones protegides en el mitjà marí són poques i es troben descurades. SEU/BirdLife ha identificat, a través del projecte Life de la Unió Europea (UE), 42 ANAVA marines, que cobreixen uns 40.000 quilòmetres quadrats, gairebé un 5% de les aigües espanyoles. Deu es troben en l’arxipèlag canari, vuit en el Cantàbric, vuit entre el mar d’Alborán i el golf de Cadis, i 16 en el Mediterrani.
En aquestes ANAVA marines, els experts han identificat 27 espècies. Els responsables d’aquest inventari assenyalen que la protecció d’aquests espais pot ser beneficiosa per a altres espècies en perill, com les tortugues marines.
Els responsables de SEU/BirdLife destaquen les principals amenaces que se ciernen sobre aquestes zones protegides per a les aus. Totes elles són causades de forma directa o indirecta per l’ésser humà: el transport, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació, les activitats agrícoles i el desenvolupament urbanístic. En el cas de les ANAVA marines, els enemics més destacats són la sobrepesca, l’aqüicultura i el tràfic nàutic.
Els experts de la UE no es mostren tan pessimistes. En la seva opinió, gràcies a les accions empreses després de l’aprovació de la Directiva Europea d’Aus s’ha millorat la situació d’algunes espècies en perill d’extinció, com l’àguila imperial. Ara bé, reconeixen que el 43% de les aus en la UE estan amenaçades.
Altres zones de protecció d’aus
El nombre de zones protegides en el mitjà marí són poques i es troben descuradesA més de les ANAVA, les aus compten amb altres figures de protecció a Europa. La Directiva d’Hàbitats i la Directiva d’Aus inclouen a la Xarxa Natura 2000 dues classes d’àrees per conservar a aquests animals:
- Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA): són espais naturals, designats pels Estats membres, de singular rellevància per a la conservació de l’avifauna amenaçada d’extinció. En aquestes ZEPA es prohibeix o limita la caça d’aus i es regula la possible comercialització. Els Estats membres han d’actuar per conservar les condicions mediambientals requerides per al descans, reproducció i alimentació de les aus.
El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) ofereix mapes amb les ZEPA de cada comunitat autònoma. Segons els seus responsables, Espanya compta amb 562 ZEPA repartides en un total de 9.711.150,11 hectàrees (el 18,73% del territori peninsular i insular). La major part d’elles (el 97,65%) correspon a zones terrestres. Catalunya, amb 73, Extremadura, amb 69, Castella i Lleó, amb 70, i Andalusia, amb 62, són les comunitats autònomes amb major nombre de ZEPA. Les illes Canàries, amb 35,19% del total de la seva superfície, i La Rioja, amb el 32,92%, són les comunitats que més terrè ofereixen per a aquesta figura de protecció.
- Llocs d’Importància Comunitària (LIC): engloben a espais naturals que abans de la normativa europea no es trobaven protegits. Els LIC passaran a ser Zones Especials de Conservació (ZEC) que els Estats membres hauran de protegir amb les mesures necessàries.
Espanya és el país europeu que més superfície inclou a la Xarxa Natura 2000, a causa de la seva gran biodiversitat d’hàbitat i espècies.
Un dels primers passos per recuperar a les aus en perill consisteix a identificar les zones que mereixen una especial protecció. L’organització SEU/BirdLife ha engegat un programa per recaptar més dades sobre el valor objectiu i l’estat de conservació d’aquestes àrees. Tots els ciutadans poden col·laborar. Una vegada que una zona especial ha estat identificada, el següent pas és que les institucions garanteixin la seva gestió adequada.
L’augment de les labors de recerca aplicades a la conservació, l’increment dels plans de conservació, les campanyes de sensibilització, la restauració de l’hàbitat, la persecució de les pràctiques il·legals, l’erradicació de les espècies introduïdes o el control de la contaminació, són altres possibles mesures que ajudarien a millorar la situació de les aus.
