Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llocs per a preservar i visitar

La custòdia del territori permet conservar entorns naturals, rurals i culturals
Per Mercè Fernández 28 de maig de 2008
Img espacio natural listado
Imagen: G & A Scholiers

Hay entorns naturals que probablement mai arribaran a ser parc natural i que, no obstant això, són de gran interès mediambiental i cultural. Diverses organitzacions i fundacions es dediquen a comprar aquestes àrees per a preservar-les o, gràcies a la fórmula de la custòdia, arriben a acords amb els propietaris de les terres per a ajudar-los en la conservació dels seus ecosistemes.

Custòdies del territori

/imgs/2008/05/espai-natural01.jpgEn Talaván (Càceres) es troba un dels últims ramats de vaca blanca cacereña, una raça molt amenaçada i de la qual ja pràcticament no queden exemplars a Espanya. Els animals, uns 26, conviuen amb altres ramats d’ovelles en la finca L’Erm, d’unes 280 hectàrees, que està sent reforestada amb alzines i sureres per la Fundació Global Nature. La fundació ha implantat en aquesta finca una gestió agrària que compagina conservació i producció, i que mostra als agricultors locals que tal combinació és possible. A més, l’antic mas d’aquesta finca cacereña s’ha adaptat per a rebre visitants i desenvolupar activitats d’educació sobre el medi natural i rural.

El valuós de la custòdia és que s’aplica a espais especialment vulnerables amb molts valors naturals però que mai arribaran a ser parcs naturals protegits

L’Erm és un exemple del que es denomina custòdia del territori, una fórmula en la qual els propietaris i usuaris d’una àrea d’interès arriben a un acord amb una entitat de custòdia per a col·laborar en la preservació i restauració d’aquestes terres. Normalment, l’entitat de custòdia és una fundació o associació sense ànim de lucre que compta amb el patrocini d’empreses o d’ajudes públiques. El valuós d’aquesta fórmula, explica Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge, és que s’utilitza en espais que tenen molts valors naturals però que mai arribaran a ser parcs naturals protegits. I al no comptar amb aquesta “protecció oficial”, es converteixen en especialment vulnerables.

La custòdia del territori ha permès restaurar aiguamolls, preservar boscos i conservar entorns d’interès paisatgístic. Però també recuperar fauna, flora i races de bestiar autòctones que s’estan perdent per la ramaderia intensiva. És la filosofia del mecenatge aplicada al territori, detalla Nogué, en la qual “encara falta molt per fer aquí”. Llocs, en canvi, amb una gran tradició són Amèrica del Nord i Gran Bretanya, on la ja centenària National Trust custòdia o manté en propietat des de parcs, castells i construccions històriques, fins boscos, granges tradicionals, illes i restes arqueològiques, que han arribat a les seves mans per compra, donació dels propietaris o acords diversos. En xifres, sumen una mica més de 253.000 hectàrees de terres, 215 cases i jardins, 40 castells, 76 reserves naturals, dotze fars, 43 pubs i hostals, entre altres. Cada any reben fins a 50 milions de visites, de les quals dotze milions són visites pagades.

Com funciona la custòdia

A Espanya, una de les entitats pioneres en custòdia de territori és la Fundació Territori i Paisatge. Jordi Rozas, del departament de gestió i adquisicions, explica que molts ciutadans que coneixen la tasca de la Fundació s’acosten per pròpia iniciativa a les seves oficines per a avisar d’alguna finca d’interès que pot perillar i proposar-los la compra o la custòdia. A vegades és el mateix propietari de les terres que està sensibilitzat pel medi ambient i vol col·laborar amb la seva finca. I de què depèn que es decideixin a fer-ho? “De molts factors. Dels valors naturals de les terres, el paisatge, la fauna i flora, o el lloc en el qual està situada. No és el mateix 100 hectàrees al Pirineu que prop d’una capital com Barcelona”.

/imgs/2008/05/espai-natural02.jpgActualment tenen en custòdia uns 60 espais i més d’una vintena en propietat. “Quan comprem un espai, el fem per a conservar uns valors. Aquest terreny passa a les mans de la Fundació, que els ha de preservar i així està establert en els seus estatuts”, explica Fregues.

En el cas de la custòdia, s’ajuda a una altra entitat o a un particular en la gestió de l’espai. Per a això es redacta i proposa un pla de gestió, que inclou accions de conservació de la naturalesa, de reintroducció de flora i fauna, de manteniment de la biodiversitat o tècniques de conservació. També es contemplen mesures per a l’ús públic de l’espai, la qual cosa inclou realitzar itineraris i senyalitzar-los, incorporar cartelleria i panells per a informar els visitants de les peculiaritats de la zona, així com instal·lar taules, bancs, papereres i aparcaments.

La majoria dels espais en custòdia són de propietat publica, però també n’hi ha de propietat privada

Amb el pla a la mà, es negocia i s’arriba a un acord amb l’entitat pública o els propietaris particulars de les terres, els qui s’encarreguen d’executar el pla de gestió amb recursos propis o bé amb ajudes de l’entitat de custòdia. La majoria dels espais en custòdia són de propietat publica, però també n’hi ha de propietat privada, la qual cosa és interessant perquè “tens a gent vivint en la zona, que t’informa de possibles problemes”.

Un element interessant en la gestió d’aquests espais és el consell de propietat social, format per entitats vinculades a l’espai (poden ser propietaris però també ajuntaments, associacions naturalistes, usuaris o veïns) i amb les quals s’estableix un diàleg per a optimitzar la gestió i conservació de la zona. Per exemple, a la Muntanya d’Alinya, un espai de 5.350 hectàrees adquirit en 1999 per la Fundació, hi ha 150 habitants censats, dels quals només 75 l’habiten permanentment.

Propostes per a visitar

A Espanya hi ha moltes entitats implicades en la custòdia del territori, i molts llocs per a visitar, alguns d’ells molt poc coneguts. Aquestes són algunes propostes:

Laguna d’Ivars (Lleida): Situada enmig de la comarca del Pla d’Urgell, i molt prop de la població de Vila-sana (Lleida), aquesta llacuna era coneguda per l’abundància d’ocells aquàtics. Es va començar a tornar a omplir a partir de la primavera de 2005, en un projecte en el qual està implicada la Fundació Territori i Paisatge, que ha adquirit l’espai. S’espera que torni a convertir-se en punt estratègic de les rutes migratòries d’ocells.

/imgs/2008/05/espai-natural03.jpgFinca en Sierra Aracena (Huelva). L’Ajuntament d’Aroche, amb el suport d’un patrocinador, ha salvat una extensió de 2.389 hectàrees de l’explotació fustera de l’eucaliptus. Conserven la devesa tradicional de la finca, actualment una explotació forestal i ramadera de porcí i caprí que conserva la flora i fauna tradicionals. També hi ha una població de voltors lleonats i negres, integrats en el funcionament diari de la finca i que són el seu principal atractiu. Es manté un muladar per a alimentar als voltors, i una població de cérvols que s’alimenta en les mateixes pastures que el bestiar. Més informació: Xarxa Andalusa de Custòdia i Gestió del Territori

Laguna de Nava (Palència). És l’antic “Mar de Campos”, que va ser fins als anys 40 un dels majors aiguamolls d’Espanya, amb una superfície de 2.500 hectàrees i fins a 5.000 en anys de grans precipitacions. Aquesta llacuna estepària va ser dessecada fa mig segle per al seu ús agrícola i ramader. La Fundació Global Nature va iniciar els primers treballs per a inundar 150 hectàrees en el municipi de Fuentes de Nava. Actualment, la llacuna recuperada ocupa 300 hectàrees i ha estat recolonizada per multitud d’espècies d’ocells.

A Espanya hi ha molts llocs per a visitar amb custòdia del territori, alguns d’ells molt poc coneguts

El Planerón (Saragossa). En aquest ecosistema estepari de 500 hectàrees, es poden trobar ocells de gran interès, com la ganga, l’ortega, el pioc salvatge, l’alosa de Dupont, així com rèptils, totes elles espècies amenaçades en la península Ibèrica. La reserva, en el municipi de Belchite, va ser creada per SEU/BirdLife en 1992 mitjançant la compra o cessió de terrenys, i des de llavors la manté en custòdia. Actualment té una superfície d’unes 700 hectàrees, en les quals es combinen programes de recerca, educatius i de promoció agroambiental, com els cultius ecològics de cereals, amb els quals s’elabora pasta.

Els Planes de Son (Lleida). Prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i del llac de Sant Maurici, es troba aquesta regió d’alta muntanya, una de les més atractives i millor conservades dels Pirineus, a les valls d’Aneu. Allí s’ha instal·lat un centre integrat en el paisatge, semisoterrado en un prat natural, on els visitants es poden allotjar, i un centre de fauna. Més informació: Fundació Territori i Paisatge.