Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llocs per a preservar i visitar

La custòdia del territori permet conservar entorns naturals, rurals i culturals

Hay entorns naturals que probablement mai arribaran a ser parc natural i que, no obstant això, són de gran interès mediambiental i cultural. Diverses organitzacions i fundacions es dediquen a comprar aquestes àrees per a preservar-les o, gràcies a la fórmula de la custòdia, arriben a acords amb els propietaris de les terres per a ajudar-los en la conservació dels seus ecosistemes.

Custòdies del territori

/imgs/2008/05/espai-natural01.jpgEn Talaván (Càceres) es troba un dels últims ramats de vaca blanca cacereña, una raça molt amenaçada i de la qual ja pràcticament no queden exemplars a Espanya. Els animals, uns 26, conviuen amb altres ramats d’ovelles en la finca L’Erm, d’unes 280 hectàrees, que està sent reforestada amb alzines i sureres per la Fundació Global Nature. La fundació ha implantat en aquesta finca una gestió agrària que compagina conservació i producció, i que mostra als agricultors locals que tal combinació és possible. A més, l’antic mas d’aquesta finca cacereña s’ha adaptat per a rebre visitants i desenvolupar activitats d’educació sobre el medi natural i rural.

El valuós de la custòdia és que s’aplica a espais especialment vulnerables amb molts valors naturals però que mai arribaran a ser parcs naturals protegits L’Erm és un exemple del que es denomina custòdia del territori, una fórmula en la qual els propietaris i usuaris d’una àrea d’interès arriben a un acord amb una entitat de custòdia per a col·laborar en la preservació i restauració d’aquestes terres. Normalment, l’entitat de custòdia és una fundació o associació sense ànim de lucre que compta amb el patrocini d’empreses o d’ajudes públiques. El valuós d’aquesta fórmula, explica Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge, és que s’utilitza en espais que tenen molts valors naturals però que mai arribaran a ser parcs naturals protegits. I al no comptar amb aquesta “protecció oficial”, es converteixen en especialment vulnerables.

La custòdia del territori ha permès restaurar aiguamolls, preservar boscos i conservar entorns d’interès paisatgístic. Però també recuperar fauna, flora i races de bestiar autòctones que s’estan perdent per la ramaderia intensiva. És la filosofia del mecenatge aplicada al territori, detalla Nogué, en la qual “encara falta molt per fer aquí”. Llocs, en canvi, amb una gran tradició són Amèrica del Nord i Gran Bretanya, on la ja centenària National Trust custòdia o manté en propietat des de parcs, castells i construccions històriques, fins boscos, granges tradicionals, illes i restes arqueològiques, que han arribat a les seves mans per compra, donació dels propietaris o acords diversos. En xifres, sumen una mica més de 253.000 hectàrees de terres, 215 cases i jardins, 40 castells, 76 reserves naturals, dotze fars, 43 pubs i hostals, entre altres. Cada any reben fins a 50 milions de visites, de les quals dotze milions són visites pagades.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions