Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’ONU adverteix del risc que corre la Terra si no es canvien els patrons de desenvolupament

Preveu que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i més greus

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deAgostde2002

El desastre provocat per les riuades al centre d’Europa ha avançat el debat sobre el canvi climàtic del Cim de la Terra que comença en Johanesburgo (Sud-àfrica) el dia 26 d’agost. A la capital sud-africana es reuniran 60.000 persones d’organismes públics, privats, ONG´s i dirigents de 180 països.

La Comissió de Desenvolupament Sostenible de l’ONU preveu que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i més greus, i la càrrega recaurà desproporcionadament sobre els pobres. Est és l’eix del discurs del seu secretari general, Kofi Annan, que porta a Johanesburgo una agenda amb cinc punts: aigua, energia, salut, alimentació i biodiversitat. El seu objectiu és signar un pla d’acció amb objectius concrets, calendari i finançament.

Missatge a les cancelleries

La catàstrofe en un país tan poc inusual com Alemanya, ha donat la raó a Annan, que porta mesos presentant informes sobre el que s’aveïna si no es canvia de “registre” econòmic. “Si no fem alguna cosa per canviar els nostres patrons de desenvolupament, posarem en risc la seguretat de la Terra i als seus habitants a llarg termini”, avisa l’informe “Desafio Mundial, Oportunitat Mundial”, donat a conèixer dimarts passat també per l’ONU.

Fa deu anys, en el Cim de Rio de Janeiro, la comunitat internacional va admetre els informes dels experts que van relacionar l’increment del forat en la capa d’ozó i el perill de “canvi climàtic” amb la sobreexplotació econòmica del planeta, convertit en una gegantesca fàbrica de diòxid de carboni (CO2) i tot tipus de gasos. Una fàbrica desigual i injusta, en la qual els trenta països més desenvolupats produeixen i consumeixen el 85% de productes químics, el 80% de l’energia no renovable i la meitat de l’aigua potable. Tot això per a benefici de menys del 20% de la població mundial.

En Riu van destacar dos assoliments. L’anomenada Agenda 21, un decàleg de pràctiques de “desenvolupament sostenible” aplicables a tota comunitat humana; i el compromís de signar un protocol de reducció de “gasos hivernacle”. Van fer falta cinc anys perquè es rubriqués el Protocol de Kyoto (1997). A la ciutat japonesa, la comunitat mundial va acordar reduir les seves emissions totals de gasos en un 5,2% abans del període 2008-12.

El fracàs de Kyoto

No obstant això, Kyoto no només no ha entrat en vigor, sinó que Estats Units, responsable d’una quarta part de la contaminació planetària, ha deixat clar que no ho recolzarà. Rússia i Japó podrien seguir el seu camí. Davant el seu fracàs en l’intent de comprar les quotes de contaminació d’altres països, el president George W. Bush va anunciar al febrer a Cartagena d’Índies (Colòmbia), en una de les reunions preparatòries, el seu pla alternatiu a Kyoto, que planteja l’increment de les seves emissions de CO2 fins a un 30%.

Durant l’última dècada, les emissions mundials de gasos carbònics no només no s’han reduït, sinó que han augmentat un 9%. A Estats Units, el percentatge es duplica (18%). “On està Europa? Des que Espanya va presidir la UE dona la sensació de que ha abandonat la defensa ambiental. Els Estats Units, en canvi, són cada dia més agressius”, assegura Remi Parmentier, director polític de Greenpeace Internacional i membre de les reunions preparatòries de Johanesburgo.

El cas espanyol és paradigmàtic. Kyoto li concedia increments d’un 15% fins al 2008. Però en 2000 ja aconseguia un 28,97% d’augment. “Ja és hora que alguns interessos es toquin”, afirma el secretari confederal de Medi ambient de Comissions Obreres (CC.OO.) i representant del sindicalisme europeu en el Cim, Joaquín Nieto. Al març, el sindicat va presentar un estudi amb dades del Ministeri de Medi ambient. A l’actual ritme, Espanya superarà quatre vegades el límit que li va concedir Kyoto per 2008. Llavors, Espanya encara exercia la presidència de la Unió Europea, i, a més, va ser condemnada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees per no complir les directives sobre prevenció i control de la contaminació, recorda Nieto.

Ecologistes, ONG´s i fins al Banc Mundial (BM) s’han sumat a la demanda de crear una “nova economia”. “En Johanesburgo ha d’aconseguir-se un marc que reconciliï el creixement econòmic amb el medi ambient i la responsabilitat social”, diu la directora de Medi ambient del BM, Kristalina Georgieva.

Aigua i electricitat

En la nova revisió d’objectius, l’ONU i el BM aposten per la reducció de la pobresa a la meitat abans de 2015. Més de mil milions de persones no tenen aigua potable, tres mil milions (mitja humanitat) la consumeixen sense garanties. Per culpa d’aquest aigua en mal estat, moren al dia 30.000 persones a tot el món.

Dos mil milions no tenen accés a l’electricitat. Oferir-la-hi per fonts convencionals multiplicaria els efectes ambientals. Per això, els països en vies de desenvolupament proposaran que les fonts netes aconsegueixin el 10% en vuit anys.

“L’objectiu és globalitzar els drets al mateix ritme que es globalitza l’economia”, resumeix Nieto. Per a això, segons el sindicalista, només caben fórmules imaginatives que no carreguin el desenvolupament d’àmplies zones del planeta en els ecosistemes. En llenguatge econòmic, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ho defineix com “desacoblar les pressions ambientals del creixement econòmic”. Unes pressions que desforestan cada any una superfície quatre vegades superior a Suïssa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions