Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’ús il·legal de verí ha causat a Espanya la mort de 7.000 éssers vius amenaçats en l’última dècada

Entre les espècies afectades figuren óssos bruns, quebrantahuesos, àguiles, voltors i milanos
Per EROSKI Consumer 26 de gener de 2011

Uns 7.000 éssers vius d’espècies amenaçades han mort a Espanya durant l’última dècada com a conseqüència de l’ús il·legal de verí. Així ha ocorregut amb set óssos bruns, 40 quebrantahuesos, 114 àguiles imperials, 348 alimoches, 168 àguiles reals, 638 voltors negres, 2.355 milanos reals i negres, i 2.146 voltors leonados, segons dades facilitades en la I Trobada per a la Lluita contra el Verí del Projecte Life + Verí.

“El verí es col·loca en tots llocs, però per a nosaltres són prioritàries aquelles zones on suposa un greu problema per a la biodiversitat”, va explicar Juan Carlos Atienza, director de conservació de SEU/BirdLife. Al seu judici, els éssers vius protegits que són enverinats són “danys col·laterals” perquè “hi ha molt poca gent que el que vol és matar un àguila imperial”. Els culpables s’enquadren sobretot en el sector de la ramaderia i de la caça, però també “són veïns als quals els molesten els gats de la seva urbanització”, va indicar Atienza.

La lluita contra aquesta pràctica il·legal es duu a terme amb diverses eines. “La via administrativa s’ha mostrat eficaç i àgil”, va subratllar Asunción Ruiz, directora executiva de SEU/BirdLife. Fins al moment s’han obert 79 expedients administratius que inclouen sancions i mesures de recuperació sobretot a Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó. També s’han dictat 29 sentències condemnatòries i s’ha format a més de 4.500 agents en cursos específics.

“El marc normatiu, encara que és imprescindible, no és suficient”, va admetre José Jiménez García-Herrera, director general de Mitjà Natural i Política Forestal del Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM). Per això, en 2004 es va crear l’Estratègia Nacional contra l’Ús Il·legal d’Esquers Enverinats per lluitar de forma conjunta amb les comunitats autònomes.

Una altra forma d’acabar amb aquesta xacra és canviar la mentalitat “per passar del control dels depredadors al control de la depredació”, va precisar Atienza. “Si la gent vol que es depreden menys perdius, la qual cosa cal fer és posar-li-ho difícil a la guineu”, i aconseguir, per exemple, finques arboladas que impedeixin que aquest depredador caci tantes perdius perquè aquestes tenen més refugis, va assenyalar el responsable de SEU/BirdLife.