Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Álvaro Mendo, advocat i expert en Dret Penal Mediambiental

El Codi Penal tracta els delictes mediambientals de forma confusa i asistemàtica

L’advocat i professor de Dret Penal de la Universitat Catòlica d’Àvila, Álvaro Mendo (Àvila, 1973) defensava recentment la seva tesi doctoral sobre els delictes contra el medi ambient contemplats en el Codi Penal espanyol. El professor Mendo ofereix una sèrie de recomanacions de millora d’aquesta normativa, i apel·la a un major compromís de l’administració pública, per dotar de majors recursos als tribunals, i de la societat en general, per conscienciar-se de la gravetat dels delictes comesos contra la naturalesa.

Quines conclusions destacaria de la seva tesi?

Per descomptat vàries, però podem resumir-les dient que els delictes del Codi Penal enquadrats sota la rúbrica “Dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient” mereixen una valoració positiva si els hi compara amb la regulació precedent, quan mostren una intenció més decidida del legislador de protegir penalment el medi ambient. No obstant això, pot qualificar-se’ls d’ambigus, confusos i asistemàtics, reflex d’una activitat legislativa en ocasions precipitada i de “cara a la galeria”, o simbòlica, tot la qual cosa obliga a realitzar importants esforços interpretatius i proposicions de futur.

Quins són els majors delictes que es cometen contra el medi ambient a Espanya?

La majoria dels assumptes jutjats pels nostres Tribunals es refereixen a supòsits d’abocaments a les lleres de rius La majoria dels assumptes jutjats pels nostres Tribunals en els últims 10-15 anys es refereixen a supòsits d’abocaments a les lleres de rius, especialment provinents de fàbriques properes. Interessa també ressaltar com, recentment, alguns Tribunals han dictat sentències condemnatòries per emissió de sorolls de sales de festes o discoteques que pertorbaven el descans i la salut dels veïns, aplicant l’article 325.1 (per exemple, la Sentència del Tribunal Suprem de 24 de febrer de 2003, confirmant una altra de l’Audiència Provincial de Palència de 9 de novembre de 2000, pionera en aquesta modalitat i, més recentment, la de l’Audiència Provincial de Barcelona de 20 de març de 2006 o del Jutjat penal nº 3 de Saragossa de 6 de març del mateix any).

Per què aquest article és tan important que va centrar de fet l’objecte de la seva tesi?

Perquè és el delicte bàsic del que parteixen els altres “delictes contra els recursos naturals i el medi ambient”, a part dels interessants i controvertits problemes tècnics que planteja. Creo necessari, igualment, que tot el que pretengui apropar-se a l’estudi de la protecció penal del medi ambient ha de conèixer en profunditat el delicte tipificat en el 325.1.

Quantes denúncies es posen a Espanya a l’any?

En 2004, última dada del que disposo, es van incoar 300 diligències prèvies en els Jutjats d’Instrucció, xifra bastant escassa a la llum dels atemptats al medi ambient que, segons se sent, es cometen. Igualment, en 2001 i 2002 les diligències prèvies van superar lleugerament les 600. En conseqüència, la tendència és a la baixa.

Qui reben les sentències més dures?

Les resolucions judicials amb major pena han recaigut principalment sobre els responsables de la correcta gestió mediambiental en les empresesLes resolucions judicials amb major pena han recaigut principalment sobre els responsables de la correcta gestió mediambiental en les empreses (si escau, administradors únics, i normalment responsables o directors tècnics). Solen ser castigats per no prendre les mesures necessàries i exigibles per paralitzar o reduir les activitats contaminants consentint la seva continuació, és a dir, la qual cosa en Dret Penal es denomina responsabilitat en comissió per omissió. I també aquí, la majoria de les vegades per abocaments a l’aigua.

Quin tipus de condemna han de complir?

En aquests casos, per regla general, la pena de presó s’eleva, de la bàsica de 6 mesos a 4 anys (normalment només arriben a 2 anys quan únicament es posa en perill l’ambient natural i no la salut de les persones), a la de 4 anys i un dia a 6 anys en concórrer habitualment alguna circumstància que permet aquesta elevació.

I quins poden ser aquestes circumstàncies?

Alguna dels agreujaments específics que contempla l’article 326 del Codi Penal, com l’absència d’autorització d’instal·lacions, desobediència a les ordres de l’Administració de suspendre les activitats contaminants, etc. En definitiva, circumstàncies que més fàcilment poden donar-se en l’entorn empresarial que en el personal o individual.

Creu que les actuals lleis són suficients per als delictes que es cometen? En cas afirmatiu, per què llavors se segueixen cometent atropellaments contra la Naturalesa?

Començaré contestant a la segona pregunta i advertint que el Dret i, més en concret, el Dret Penal no és la panacea que resol tots els problemes. Per molt perfecta que sigui la norma que castigui un determinat comportament reprotxable, no va a deixar-se de cometre tal fet; l’homicidi o l’assassinat estan penats en tots els Codis Penals del món, fins i tot amb la mort en alguns, i encara així se segueixen cometent multitud d’atemptats contra la vida. A més, habitualment, són necessaris recursos humans i/o materials per poder aplicar determinades lleis l’eficàcia de les quals i efectivitat depèn, en bona mesura, d’aquests mitjans, independentment de la perfecció o suficiència de les lleis que es tracti.

Dit això, crec que l’estructura i configuració dels “Delictes contra els recursos naturals i el medi ambient” que dissenya el Capítol III del Títol XVI del Llibre II del Codi Penal (arts. 325 a 331) és, per si mateixa i en línies generals, suficient, si bé, evidentment, pot millorar-se.

Efectivament, en la seva tesi, ofereix idees per dotar de major eficàcia a la protecció penal del medi ambient. Podria destacar algunes d’elles?

Recentment, s’han creat Fiscalies especialitzades en aquest tipus de delictesHi ha diversos fronts, que podem agrupar en extrapenales i estrictament penals. Dins dels primers podem incloure major dotació de recursos humans i materials per part de l’Administració i l’establiment de mesures legals, no només penals, per facilitar la col·laboració de l’Administració no judicial amb el Jutjat en l’esclariment d’aquests fets delictius que en ocasions, brilla per la seva absència. En relació a la dotació de recursos, recentment, s’han creat Fiscalies especialitzades en aquest tipus de delictes, la qual cosa ha de rebre’s positivament doncs, no per casualitat, en aquelles Comunitats Autònomes on porten funcionant des de fa més anys (per exemple, Catalunya i València) es registren un major nombre de denúncies, diligències prèvies i sentències condemnatòries; per alguna cosa serà.

A més, hem de seguir reclamant recursos públics i privats per a una major educació ambiental, alguna cosa en el que, des de la meva modesta opinió, queda molt per caminar. La majoria de nosaltres, entre els quals m’incloc, hem d’assumir la nostra part de culpa en la degradació ambiental, no culpant sistemàticament als poders públics i canviar, en tant que sigui possible, alguns hàbits quotidians no essencials.

I les estrictament penals?

S’ha de reclamar una major claredat en la redacció dels tipus penals, evitant ambigüitats. Per això, en la tesi s’aporten nombroses interpretacions que tracten de donar llum entre tanta tenebra. Igualment, es proposa l’elevació del mínim de la pena actual (6 mesos) fins a, almenys, 2 anys (acompanyat, això sí, d’un major perill pel ben jurídic). Si ben no comparteixo, per norma general, modificar el Dret Penal incidint simplement en elevacions de pena, crec que en aquest cas la mateixa pot ser efectiva des d’un punt de vista preventiu general (intimidació) donat l’àmbit en què, com hem indicat, se solen cometre aquests delictes (l’empresarial) on l’entrada a la presó (pel que és necessari almenys una pena de 2 anys) intimida més que en un altre tipus de delinqüència.

Costa molt plantejar una denúncia per un tema mediambiental?

L’elevació del mínim de la pena actual pot ser efectiva donat l’àmbit en què se solen cometre aquests delictes (l’empresarial) on l’entrada a la presó intimida més que en un altre tipus de delinqüènciaEn tractar-se de delictes públics, qualsevol particular pot presentar una denúncia en la Comissaria de Policia o en la Fiscalia del Jutjat corresponent com si es tractés d’un furt o d’un robatori i, per descomptat, denunciar és gratis. Una altra cosa és que aquest particular vulgui personar-se com a acusació popular, o particular si escau, en el procediment judicial que s’obri després de la denúncia en aquest cas, òbviament, haurà de pagar els corresponents honoraris dels professionals que contracti.

Si els experts ja no dubten que el canvi climàtic sigui el pitjor problema mediambiental de l’actualitat, no es podria fer una llei que tipifiqui com a delicte incrementar-ho?

Crec que la realització d’emissions a l’atmosfera que puguin perjudicar greument l’equilibri dels sistemes naturals o la salut de les persones, quan superin els límits establerts per normes administratives, és ja un fet constitutiu del delicte tipificat en l’article 325 del Codi Penal.

Quins països considera més avançats que Espanya des del punt de vista legal i que podríem aprendre d’ells?

No tenim molt que envejar a les legislacions del nostre entorn. El sistema de tutela penal a Espanya s’assembla més al d’Alemanya, punt de referència en el Dret Penal. L’estructura dels delictes i els elements naturals objecte de protecció venen a ser, més o menys, els mateixos, si bé la principal diferència estreba que en altres països com França, i sobretot a Itàlia, la protecció penal de l’ambient natural es troba escampada en lleis especials fos del Codi Penal i això, sens dubte, redunda en una menor efectivitat, coneixement i aplicació d’aquesta protecció o tutela penal.

Quina incidència té la pertinença a la Unió Europea en aquest camp?

En l’àmbit de la Unió Europea es va a tendir cada vegada més a l’harmonització de les legislacions penals nacionals en matèria de protecció de l’ambient natural, tal com exigeix, per exemple, la Decisió Marco 2005/667/JAI de 12 de juliol destinada a reforçar el marc penal per a la repressió de la contaminació procedent de bucs en relació amb la Directiva 2005/35/CE relativa a la contaminació procedent de bucs i la introducció de sancions per a les infraccions.

Com qualificaria el treball dels jutges i lletrats espanyols en el tema dels delictes ecològics?

Tenint en compte els recursos disponibles, el treball dels jutges i lletrats espanyols és, en línies generals, molt béTenint en compte els recursos disponibles, el treball dels jutges i lletrats espanyols és, en línies generals, molt bo. No dubto en absolut de la implicació, l’esforç i la professionalitat, habituals d’altra banda, de tots aquells que hagin de treballar en assumptes d’aquest tipus ja sigui jutjant, acusant o defensant.

Hi ha previsió que pugui haver-hi reformes penals en matèria de medi ambient?

Efectivament, es troba en tràmit parlamentari el Projecte de modificació del Codi Penal que, entre molts altres, afecta als delictes contra el medi ambient. I crec que mereix la pena destacar que una de les reformes més importants que es preveuen en aquest àmbit delictiu és, precisament, l’elevació de la pena de presó dels 6 mesos a 4 anys actuals a la de 2 a 5 anys, elevació sobre la conveniència de la qual ja hem parlat i que, en coherència amb el que s’ha dit, em sembla positiva.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions