Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mallorca, un paradís ecològic en perill

La conscienciació ecològica i la posada en marxa de mesures sobre conservació poden salvar el futur d'aquestes zones
Per Alex Fernández Muerza 26 de maig de 2006

La urbanització massiva, l’excessiva producció de residus i la contaminació de les costes són alguns dels problemes mediambientals que poden posar en perill la supervivència de molts enclavaments i entorns naturals del nostre país, com Mallorca. Una illa que no deixa de rebre turistes, al mateix temps que creix la població i la construcció: anualment es construeixen entre 15.000 i 20.000 habitatges. Aquesta situació ha provocat l’alarma entre els grups ecologistes i bona part de la població que denuncia la degradació mediambiental, originada per l’elevat volum de residus i l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. No obstant això, des de la conselleria de Medi Ambient del Govern balear defensen la seva labor en l’aplicació de criteris bàsics de conservació, com garantir l’accés a l’aigua potable i la depuració terciària de les aigües residuals, així com la protecció dels espais naturals emblemàtics a través d’acords amb la propietat privada sense imposicions.

Una destinació turística… i ecològic

No hi ha dubte que l’illa balear de Mallorca és un de les principals destinacions turístiques d’Espanya. Solament l’aeroport de la seva capital, Palma, mou en la temporada d’estiu més de 100.000 persones diàriament, atretes per la qualitat i bellesa de les seves platges, la seva riquesa cultural, artística o gastronòmica i un clima agradable. No obstant això, Mallorca també és un paradís ecològic que ha de ser protegit entre tots. Segons el conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, Jaume Font, “el seu atractiu turístic radica en gran manera en el fet que conserva bona part del seu encant en l’àmbit ecològic i mediambiental”.

/imgs/2006/12/parc-natural-llevant.jpgEl llistat de llocs amb encant ecològic podria ser enorme. El propi conseller destaca la Serra de Tramuntana, “un espai natural protegit situat en la zona de ponent, que congrega alguns dels llocs més bells de la nostra comunitat”. En opinió de Carlos Zallas, president de l’associació ecologista Amics de la Terra a Mallorca, es tracta d’una illa la naturalesa de la qual s’ha conservat “relativament bé”, molt millor que altres zones del Mediterrani com la costa del Sol o Llevant, i en la qual es poden veure uns racons naturals “encara no destrossats, com el Torrent de Parells, la cala de Tuent, la cala de Sant Vicent; o les platges d’Es Trenc, en el sud-est, que són parc natural”. I per descomptat, no es poden oblidar els seus Parcs naturals: S’Albufera, Península de Llevant, cala Mondragó i Sa Dragonera.

Una destinació turística... i ecològicPer part seva, José Antonio Romero, president de l’Associació ecologista Ecovoz, explica que “els pobles de l’interior i la muntanya són els grans desconeguts per al públic en general”, i destaca l’illa de Cabrera, molt prop de Mallorca, “un clar exemple de paradís natural que gràcies a l’especial protecció com a parc nacional marítim-terrestre es conserva pràcticament intacta”.

La seva naturalesa insular comporta una important dependència de la mar, tant com mitjà de transport com font de recursos. En aquest sentit, com explica Joaquín Tintoré, director de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), Mallorca, igual que la resta de les Illes Balears, “representa un laboratori natural ideal de l’estat i dinàmica del Mediterrani en el seu conjunt, per la qual cosa el seu estudi científic pot contribuir a establir patrons de canvis climàtics i del seu funcionament biogeoquímic”.

L’illa compta també amb una gran biodiversitat d’espècies animals i vegetals, algunes d’elles úniques en el món, com el ferreret, o sapillo balear. No obstant això, algunes d’elles es troben en greu perill, encara que les campanyes de conservació empreses des de fundacions, associacions i el Govern balear estan contribuint a la seva gradual recuperació, com assegura Zallas, d’Amics de la Terra. A més del citat ferreret, que s’ha convertit en una “víctima més del canvi climàtic”, Zallas destaca espècies com “el voltor negre, algunes plantes endèmiques de la flora mediterrània, els immensos caragols de la muntanya, la pardela balear, l’àguila pescadora en perill”, i recorda que “no fa més de 40 anys hi havia encara foques balears”.

Principals problemes mediambientals

Malgrat la seva riquesa natural, Mallorca no es troba a resguard de la degradació mediambiental, i així, en opinió del conseller Font, a més dels “propis problemes de les societats avançades (residus, protecció d’espais naturals, emissió de gasos d’efectes d’hivernacle, etc.), cal afegir els derivats de la insularitat, el principal efecte de la qual és haver de manejar un territori limitat més susceptible en termes d’impacte ambiental”. Per a Romero, d’Ecovoz, el principal problema a l’illa és el que es coneix com ‘balearización’: “la sobre-explotació turística que ha portat amb si una urbanització massiva i descontrolada, agressiva amb el medi ambient”.

/imgs/2006/12/cala-egos2.jpgPer part seva, el responsable d’Amics de la Terra subratlla el problema de la urbanització de les zones rurals, agreujat per la construcció de grans autopistes que donen accés a aquestes zones des de la capital. Segons Zallas, anualment es construeixen a l’illa de 15.000 a 20.000 habitatges,

Anualment es construeixen a l’illa de 15.000 a 20.000 habitatges

el que ha convertit a Mallorca és un dels llocs d’Espanya on més ha augmentat la població en els últims cinc anys en relació amb la població autòctona. En la seva opinió, els danys del turisme d’interior s’han sumat als provocats pel turisme costaner des dels anys 70 en llocs com Andratx, Calvià, la platja de Palma o certes platges en Cala Millor. A més d’aquest problema, des d’Amics de la Terra es parla també dels problemes d’escassetat d’aigua, que va acompanyada d’una pèrdua de qualitat a causa de la salinització i contaminació creixents dels aqüífers, fent-los cada vegada més inapropiats per al seu ús agrícola i humà.

Tintoré, d’IMEDEA, afegeix que la intensitat de l’ús de l’entorn marí i els efectes de l’activitat humana, com la contaminació o l’erosió de la franja costanera, han fet aflorar diversos problemes, com la pèrdua de la qualitat de les aigües i platges i la biodiversitat que contenen, l’augment del risc de patir desastres naturals, l’augment del nivell de la mar o l’extinció i invasió d’espècies.

En opinió del responsable d’Ecovoz, tota la costa, “excepte la zona muntanyenca que per l’abrupte de la seva orografia impossibilita l’explotació urbanística a gran escala”, es troba en perill. Quant a les espècies amb problemes, Romero assegura que tot l’ecosistema marí es troba afectat per una sobre-explotació pesquera i una mala utilització de les arts emprades, com l’arrossegament, que a més està acabant amb les prades submarines de Posidònia oceànica, una planta marina base en gran part de l’ecosistema litoral mediterrani.

Com conservar aquesta naturalesa

Segons Jaume Font, des de la conselleria de Medi Ambient del Govern balear s’emporta anys treballant en l’aplicació de criteris bàsics de conservació, com garantir l’accés a l’aigua potable i la depuració terciària de les aigües residuals, protegir els espais naturals emblemàtics mitjançant acords amb la propietat privada i sense imposicions, preservar les espècies amenaçades i avançar cap a l’educació ambiental, potenciar la lluita i prevenció contra els incendis forestals i mantenir net el litoral, o acabar amb el canvi climàtic mitjançant la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

/imgs/2006/12/salbufera.jpgAixí mateix, amb l’aprovació de les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT), el govern balear disposa d’una eina per a fer compatible el creixement econòmic amb la preservació de l’entorn natural, encara que en opinió de Zallas, d’Amics de la Terra, no es fa prou per a frenar el creixement de la població. Des d’Ecovoz s’incideix també en la necessitat d’augmentar i accelerar les iniciatives institucionals a favor del medi ambient, i en el compliment estricte de les lleis proteccionistes, “com per exemple la Llei de Costas, que fins ara sofria un desistiment absolut”.

No obstant això, la preservació del medi ambient a Mallorca, igual que en la resta del món, és una tasca que incumbeix al conjunt de la societat. El consum responsable per part de tots i l’exigència de respecte mediambiental al gremi hostaler són alguns dels aspectes que els consumidors haurien d’assumir, en opinió de José Antonio Romero, d’Ecovoz. Per a Carlos Zallas, d’Amics de la Terra, també resulta important promocionar la venda de productes locals i evitar els llunyans, per a preservar, d’aquesta manera, l’agricultura local. Zallas recalca a més que la producció de residus a Mallorca és desorbitada, “no es recicla prou i com a conseqüència d’això s’augmenta la incineració”,

“No es recicla prou i com a conseqüència d’això s’augmenta la incineració”

pel que apel·la a la consciència ciutadana perquè porti a la pràctica les famoses tres erres de l’ecologisme: reduir, reutilitzar i reciclar.

Els consumidors també poden assumir el turisme de manera ecològica, com sosté Macià Blázquez, professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), una altra de les associacions ecologistes importants a l’illa. “L’ecoturisme contribueix a rendibilitzar la conservació de la naturalesa i converteix el viatge en un trànsit personal de creixement transformador, carregat d’autenticitat i de relacions personals interculturals”, defensa.

Com conservar aquesta naturalesaLa participació ciutadana activa és una altra forma més de defensar el medi ambient. Els membres d’Ecovoz són responsables de “Paisang”, una acció que podria considerar-se una obra d’art de reivindicació ecològica. La iniciativa ha consistit en la pintada de vermell de les construccions de formigó (escales, passadissos i amarraments) en la Zona de Domini Públic Marítim-terrestre de Cala Llamp i Cala Egos, en el terme municipal de Santanyí, “per a evidenciar les ferides inflingidas al paisatge”. Segons Romero, “com a conseqüència d’aquesta campanya, el Ministeri de Medi Ambient, mitjançant la seva publicació en el Butlletí Oficial d’Illes Balears de 5 de maig, ha declarat il·legals aquestes construccions anunciant la seva pròxima demolició i recuperació de l’espai públic”.

D’altra banda, la setmana passada es presentaven 34.000 signatures en el Parlament Balear dins de la campanya “Salvem Mallorca”. Es tracta d’una Iniciativa Legislativa Popular promoguda pel GOB, amb l’ajuda d’Amics de la Terra i una dotzena de plataformes ciutadanes. Segons Zallas, es pretén amb això que es pari la construcció d’autopistes i es redueixi l’ampliació de ports esportius i camps de golf, i que es protegeixi el sòl rústic de la urbanització excessiva.

Els parcs naturals de Mallorca

/imgs/2006/12/parcs_naturals_mallorca.gif

S’Albufera de Mallorca

Data de declaració com a Parc Natural: 1988Superfície del parc: 1.687 hectàreesTelèfon: 971 892 250E-mail: parc.albufera@wanadoo.esAfluència anual: 100.000 visitantsFitxa completa del parc

Península de Llevant

Data de declaració com a Parc Natural: 2002Superfície del parc: 1.576 hectàreesTelèfon: 971 836 828/ 971 829 219 (per a reserves de refugis)Afluència anual: 3.500 visitants es van comptabilitzar l’any passat en els refugis del parcFitxa completa del parc

Sa Dragonera

Data de declaració com a Parc Natural: 1995Superfície del parc: 908 hectàreesTelèfon: 971 180 632 / 971 173 700E-mail: m.mayou@conselldemallorca.netAfluència anual: 10.000 visitantsFitxa completa del parc

Cala Mondragó

Data de declaració com a Parc Natural: 1992Superfície del parc: 785 hectàreesTelèfon: 971 181 022Afluència anual: 15.000 visitants.Fitxa completa del parc