Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mamífers europeus en perill

Una de cada sis espècies es troba amenaçada, i una quarta part sofreix el descens de la seva població, segons un informe de la UICN
Per Alex Fernández Muerza 16 de juny de 2007

La Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN) publicava recentment un informe en el qual es revisa per primera vegada l’estat de conservació de tots els mamífers salvatges a la Unió Europea (UE). Entre altres dades, els seus responsables destaquen que el 15,5% d’aquestes espècies es troba amenaçada, i el 27% sofreix el descens de la seva població. L’estudi identifica diverses espècies en “estat crític”, com el linx ibèric, la foca monjo o el visó europeu, i assenyala els països amb una major riquesa en biodiversitat, i també amb major perill. Enfront d’aquestes amenaces, els experts proposen dur a terme diversos programes de conservació i que es compleixin les lleis de protecció d’aquests éssers vius.

Principals dades

Principals dadesL’estudi, denominat “Avaluació dels mamífers europeus” es basa en el barem de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN, i assegura que 35 de les 231 espècies de mamífers europeus (gairebé una de cada sis, el 15,5%) es troba amenaçada; un 10,1% es troba prop d’aquest nivell d’amenaça; i a un 1,5% la hi declara regional o globalment extingida.

En aquest sentit, una espècie de llebre, la pika sarda (Prolagus sardus) i avantpassats del bestiar domèstic europeu, els cordis (Bos primigenius), han desaparegut ja fa segles, mentre que la balena grisa (Eschrichtius robustus) es va extingir de l’Atlàntic Nord i aigües adjacents per culpa de la caça, encara que continua habitant aigües del Pacífic.

Els responsables de l’estudi, més de 150 experts en mamífers de més de 40 països, afirmen que més d’una quarta part (el 27%) dels mamífers europeus està sofrint el descens de la seva població, un 32% la manté estable i només un 8% és capaç d’incrementar-la, gràcies en la seva opinió als programes específics de conservació d’espècies.

Així mateix, afirmen també que la proporció mamífers marins amenaçats és superior a la de terrestres (22% enfront del 14%). No obstant això, reconeixen que no disposen de dades sobre les tendències de població per a un 33%.

La pèrdua i degradació del seu hàbitat és la principal amenaça per als mamífers terrestres a Europa

La responsable principal de l’estudi, Helen Temple, assegura que la pèrdua i degradació del seu hàbitat és la principal amenaça per als mamífers terrestres a Europa, mentre que les molèsties produïdes per l’ésser humà, la contaminació, els accidents mortals (ocasionats en gran part per verins o col·lisions amb vehicles), la sobreexplotació o les espècies invasores són també importants amenaces.

En el cas dels mamífers aquàtics, la científica d’UICN destaca els accidents mortals (causats per exemple per la sobrepesca), la contaminació i la sobreexplotació, especialment nocius en mars tancades del continent, com el Mediterrani, la Mar Negra i el Bàltic.

La llista dels més amenaçats

L’experta de la UICN, Helen Temple, explica que l’estudi identifica tres grups dels mamífers més amenaçats segons la classificació de la Llista Vermella. Segons aquest barem, sis animals es troben en “perill crític”, és a dir, a la vora de l’extinció. A continuació s’ofereixen els seus noms al costat de les seves principals dades extretes de la base de dades d’UICN:

El linx ibèric compta amb una petita població, molt fragmentada i en regressió

Linx ibèric (Lynx pardinus): Restringit a la zona sud-oest de la Península Ibèrica, compta amb una petita població, molt fragmentada i en regressió, en quedar dos grups capaços de tenir descendència i ser viables a llarg termini. D’una banda, la població de Sierra Morena ha descendit bruscament des de la dècada dels 90, i encara que ha aconseguit frenar-se aquesta regressió, no ha aconseguit invertir-se, quedant en l’actualitat uns 60 a 110 linxs adults. D’altra banda, la població de Doñana, uns 24 a 33 adults, es troba aïllada en aquest Parc Nacional, la qual cosa ja ha començat a passar factura en l’aspecte genètic i en la petita grandària dels exemplars.

Foca monjo (Monachus monachus): La seva distribució es troba extremadament fragmentada, amb tres petites poblacions en aigües de les illes gregues i oest de Turquia; en la vora de Mauritània i el Sàhara Occidental, així com en Cap Blanc; i a les illes de Madeira. Són els pinnípedos (mamífers adaptats a la vida aquàtica) en major perill d’extinció, amb una població estimada de 250 a 300 individus.

/imgs/2007/06/mamiferos02.jpgVisó europeuBalena franca del Nord (Eubalaena glacialis): Diversos estudis estimen la seva població entorn dels 300 exemplars en les costes d’Amèrica del Nord, mentre que no se sap amb certesa si es tracta dels mateixos individus albirats en aigües de la Mar Cantàbrica i Atlàntica nord. Es tracta d’una espècie que ha estat capturada des de fa segles (es compta amb dades de pescadors bascos ja en el segle XI), i encara que ara ja no les hi persegueix, els accidents mortals (causats per la pesca accidental o col·lisions amb vaixells) i la contaminació amenacen amb la seva desaparició.

Ratolí de Bavaria (Microtus bavaricus): Es tracta d’una espècie endèmica dels Alps del nord-est. Confirmada la seva extinció a Alemanya, es creu que ja només queda una petita població de menys de 50 exemplars en la zona nord del Tirol, a Àustria. L’expansió de l’agricultura en el seu reduït hàbitat és la seva principal amenaça en l’actualitat.

Guineu polar (Alopex lagopus): La seva població mundial és de l’ordre de diversos centenars de milers d’animals. A Europa es distribueixen en quatre àrees geogràfiques separades: Sibèria occidental; l’arxipèlag noruec de Svalbard, situat en l’oceà Glacial Àrtic; Islàndia; i Fennoscandia (Suècia, Noruega i Finlàndia). Les espècies invasores, la caça, els accidents mortals causats per l’ésser humà o la contaminació amenacen amb fer desaparèixer a aquests animals.

Visó europeu (Mustela lutreola): Encara que es desconeix el nombre exacte d’exemplars, hi ha certes evidències que apunten a creure que la seva població ha descendit més d’un 50% en l’última dècada. Diversos estudis estimen que només quedarien uns pocs centenars d’exemplars. En l’actualitat, es poden trobar poblacions aïllades d’una banda, en el nord d’Espanya i oest de França, i per un altre, a Europa de l’est (Letònia, Estònia, Bielorússia, Ucraïna, regions centrals de Rússia i el delta del Danubi a Romania). La degradació del seu hàbitat, induïda per l’ésser humà, les espècies invasores, la caça, la mortalitat accidental i la contaminació fan perillar la continuïtat d’aquesta espècie en el futur.

Com evitar la seva extinció

/imgs/2007/06/mamiferos03.jpgGuineu polarEls experts de la UICN consideren que la protecció de la diversitat de mamífers a Europa requereix el total desenvolupament de la legislació de la UE i dels diversos plans conservacionistes posats en marxa en l’actualitat. En aquest sentit, la Xarxa Natura 2000 protegeix ja el 12% de la superfície total de la UE, sota l’empara de la Directiva Ocells i la Directiva Hàbitat, que persegueixen la protecció de les espècies animals a Europa.

La protecció dels mamífers a Europa requereix el total desenvolupament de la legislació i dels diversos plans conservacionistes

Així mateix, destaquen com a “essencial” per a moltes d’aquestes espècies el desenvolupament de plans que els permetin dispersar-se i adaptar-se a la fragmentació de l’hàbitat i al canvi climàtic. D’altra banda, subratllen la necessitat de realitzar més recerques a nivell europeu que permetin un major coneixement d’aquests animals, ja que la seva dinàmica natural fa que el nombre d’individus d’aquestes espècies canviï ràpidament en curts espais de temps.

En el cas d’Espanya, Luís Suárez Arangüena, responsable del Programa d’Espècies de WWF/Adena, considera que “la resposta és molt difícil, però sintetitzant, s’haurien de dur a terme les següents accions”:

  • Desenvolupar i aprovar els corresponents i obligatoris plans de recuperació en les diferents comunitats autònomes (una cosa obligatòria segons la Llei 4/89 que no s’ha realitzat en molts casos), dotant-los d’adequats recursos humans i econòmics.
  • Integrar les diferents polítiques sectorials (per exemple transport, desenvolupament rural) amb la conservació d’espècie i sobretot amb els espais naturals (per exemple amb la Xarxa Natura 2000).
  • Promoure actuacions agrícoles i cinegètiques que tendeixin a la sostenibilitat.
  • Promoure actuacions de millores d’infraestructures perilloses per a la fauna, com a carreteres i línies elèctriques.
  • Garantir el bon estat de conservació de l’hàbitat.

Zones en perill i amb major riquesa

/imgs/2007/06/mamiferos04.jpgRatolí de BavariaL’informe també ofereix dades que localitzen les regions d’Europa amb una major riquesa de mamífers i també les zones en les quals es troben en major perill. Les regions muntanyenques i temperades de l’Europa mediterrània destaquen com les àrees de riquesa més elevada en espècies. En aquest sentit, s’adverteix una divisió geogràfica latitudinal clara d’especial riquesa mamífera que abasta el sud, especialment el sud-est europeu.

Així, França atresora el major nombre de mamífers (142), seguit d’Espanya (128), Itàlia (123), Alemanya (117), Portugal (104), Grècia (106), Bulgària (101) o Romania (101). En l’altre extrem es troben països com Malta (26), Xipre (33), Luxemburg (55), Irlanda (60), Letònia (63), Estònia (63) o Lituània (66).

Còrsega i Sardenya, igual que algunes zones de la Península Ibèrica, els Pirineus i els Apenins alberguen un gran nombre d’espècies amenaçades

Per part seva, se subratllen les illes de Còrsega i Sardenya, igual que algunes zones de la Península Ibèrica, els Pirineus i els Apenins, per albergar un gran nombre d’espècies amenaçades. Així mateix, es destaca el conjunt de la Península Balcànica com una zona de diversitat en mamífers en la qual també es troba la major concentració d’espècies amenaçades, especialment a Bulgària.

Per això, recorden la responsabilitat dels nous membres de la UE, Romania i Bulgària, en la labor de conservació de la biodiversitat comunitària. En el cas dels mamífers marins, s’aprecia una major riquesa en l’obert Oceà Atlàntic que en les tancades mars Bàltic, Mediterrani i Negre.