Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mamífers europeus en perill

Una de cada sis espècies es troba amenaçada, i una quarta part sofreix el descens de la seva població, segons un informe de la UICN

La Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN) publicava recentment un informe en el qual es revisa per primera vegada l’estat de conservació de tots els mamífers salvatges a la Unió Europea (UE). Entre altres dades, els seus responsables destaquen que el 15,5% d’aquestes espècies es troba amenaçada, i el 27% sofreix el descens de la seva població. L’estudi identifica diverses espècies en “estat crític”, com el linx ibèric, la foca monjo o el visó europeu, i assenyala els països amb una major riquesa en biodiversitat, i també amb major perill. Enfront d’aquestes amenaces, els experts proposen dur a terme diversos programes de conservació i que es compleixin les lleis de protecció d’aquests éssers vius.

La llista dels més amenaçats

L’experta de la UICN, Helen Temple, explica que l’estudi identifica tres grups dels mamífers més amenaçats segons la classificació de la Llista Vermella. Segons aquest barem, sis animals es troben en “perill crític”, és a dir, a la vora de l’extinció. A continuació s’ofereixen els seus noms al costat de les seves principals dades extretes de la base de dades d’UICN:

El linx ibèric compta amb una petita població, molt fragmentada i en regressióLinx ibèric (Lynx pardinus): Restringit a la zona sud-oest de la Península Ibèrica, compta amb una petita població, molt fragmentada i en regressió, en quedar dos grups capaços de tenir descendència i ser viables a llarg termini. D’una banda, la població de Sierra Morena ha descendit bruscament des de la dècada dels 90, i encara que ha aconseguit frenar-se aquesta regressió, no ha aconseguit invertir-se, quedant en l’actualitat uns 60 a 110 linxs adults. D’altra banda, la població de Doñana, uns 24 a 33 adults, es troba aïllada en aquest Parc Nacional, la qual cosa ja ha començat a passar factura en l’aspecte genètic i en la petita grandària dels exemplars.

Foca monjo (Monachus monachus): La seva distribució es troba extremadament fragmentada, amb tres petites poblacions en aigües de les illes gregues i oest de Turquia; en la vora de Mauritània i el Sàhara Occidental, així com en Cap Blanc; i a les illes de Madeira. Són els pinnípedos (mamífers adaptats a la vida aquàtica) en major perill d’extinció, amb una població estimada de 250 a 300 individus.

/imgs/2007/06/mamiferos02.jpgVisó europeuBalena franca del Nord (Eubalaena glacialis): Diversos estudis estimen la seva població entorn dels 300 exemplars en les costes d’Amèrica del Nord, mentre que no se sap amb certesa si es tracta dels mateixos individus albirats en aigües de la Mar Cantàbrica i Atlàntica nord. Es tracta d’una espècie que ha estat capturada des de fa segles (es compta amb dades de pescadors bascos ja en el segle XI), i encara que ara ja no les hi persegueix, els accidents mortals (causats per la pesca accidental o col·lisions amb vaixells) i la contaminació amenacen amb la seva desaparició.

Ratolí de Bavaria (Microtus bavaricus): Es tracta d’una espècie endèmica dels Alps del nord-est. Confirmada la seva extinció a Alemanya, es creu que ja només queda una petita població de menys de 50 exemplars en la zona nord del Tirol, a Àustria. L’expansió de l’agricultura en el seu reduït hàbitat és la seva principal amenaça en l’actualitat.

Guineu polar (Alopex lagopus): La seva població mundial és de l’ordre de diversos centenars de milers d’animals. A Europa es distribueixen en quatre àrees geogràfiques separades: Sibèria occidental; l’arxipèlag noruec de Svalbard, situat en l’oceà Glacial Àrtic; Islàndia; i Fennoscandia (Suècia, Noruega i Finlàndia). Les espècies invasores, la caça, els accidents mortals causats per l’ésser humà o la contaminació amenacen amb fer desaparèixer a aquests animals.

Visó europeu (Mustela lutreola): Encara que es desconeix el nombre exacte d’exemplars, hi ha certes evidències que apunten a creure que la seva població ha descendit més d’un 50% en l’última dècada. Diversos estudis estimen que només quedarien uns pocs centenars d’exemplars. En l’actualitat, es poden trobar poblacions aïllades d’una banda, en el nord d’Espanya i oest de França, i per un altre, a Europa de l’est (Letònia, Estònia, Bielorússia, Ucraïna, regions centrals de Rússia i el delta del Danubi a Romania). La degradació del seu hàbitat, induïda per l’ésser humà, les espècies invasores, la caça, la mortalitat accidental i la contaminació fan perillar la continuïtat d’aquesta espècie en el futur.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions