Un document de l’ONU presentat en la Conferència de Viena aborda les mesures dirigides a lluitar contra el canvi climàtic i realitza estimacions del seu cost econòmic. Perquè en 2030 les emissions de gasos d’efecte hivernacle es mantinguin en el nivell actual serà necessari dedicar a aquest propòsit entre el 0,3% i el 0,5% del Producte Interior Brut (PIB) mundial, segons aquest text.
El citat treball preveu un canvi cap a les energies renovables com la solar i la hidràulica, així com una utilització parcial de l’energia nuclear. Així mateix assenyala que per detenir l’escalfament global és imprescindible que s’incloguin criteris de responsabilitat climàtica en el flux de capitals i les inversions internacionals, que en un 86% estan en mans privades.
Les inversions necessàries per ajudar als països a adaptar-se a l’impacte del canvi climàtic seran de desenes de milers de milions de dòlars, segons s’estima en el document, que contempla que caldrà tractar més casos de malària o construir dics que protegeixin les platges de la crescuda dels oceans. L’informe assenyala a més que el cost de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle als països pobres és menor que en les nacions riques.
L’eficàcia energètica “és el mitjà més prometedor per reduir els gasos d’efecte hivernacle a curt termini”, va assenyalar durant la presentació Yvo de Boer, secretari executiu de la Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Aquesta millora podria implicar normes més estrictes per als vehicles, les fabriques o les plantes termoelèctriques que empren carbó, així com polítiques que encoratgin opcions més ecològiques, va afegir. L’estudi podria servir d’ajuda als governs per abordar una estratègia a llarg termini contra l’escalfament mundial més enllà del Protocol de Kyoto, segons va indicar De Boer.
