“Si demà tornés a haver-hi un terratrèmol a Lorca, passaria el mateix una altra vegada”. Així de contundent es mostra Manuel Regueiro, vice-president del Col·legi Oficial de Geòlegs. Segons aquest expert, no s’han pres les mesures necessàries per impedir que a Espanya es produeixi de nou una catàstrofe com la qual va sofrir en 2011 el municipi murcià. Però no és l’únic tema d’actualitat en el qual no es té en compte als científics, en aquest cas als geòlegs. Regueiro parla també de les conseqüències de construir en zones inundables, com ha ocorregut en el riu Ebre, o de projectar el magatzem nuclear (ATC) en un lloc que costarà més diners públics del necessari.
Encara que el terratrèmol d’Albacete va tenir més magnitud que el de Lorca, en ser profund es va transmetre molt lluny però no va ocasionar danys. El de Lorca va ser en la superfície, no es va transmetre a cap lloc i va concentrar els danys. Tots els dies es produeixen a Espanya 2.000 terratrèmols, com es pot veure a la web de l’Institut Geològic Nacional (IGN), però són tan petits que no els nota ningú.
“Tots els dies es produeixen a Espanya 2.000 terratrèmols”No. La falla que va causar el terratrèmol de Lorca està molt estudiada, però no s’ha fet gens. El primer que caldria fer és actualitzar la norma sisme resistent, perquè ara es coneix molt més la realitat sísmica del país. Segundo: cap poble d’Espanya hauria d’estar sense mapa de riscos, com a marca la llei del sòl. El 80% de les poblacions que han fet un pla general d’urbanisme des de l’aprovació de la llei no tenen o no són correctes. Si demà tornés a haver-hi un terratrèmol a Lorca, passaria el mateix una altra vegada. Lorca necessitaria reforçar les seves construccions d’acord a un mapa de riscos que, a dia d’avui, segueix sense tenir.
Al no tenir-los, la construcció no té en compte els criteris geològics. A més, és una qüestió educativa. Igual que als hotels hi ha un cartell que explica com actuar en cas d’incendi, hauria d’haver-hi un en cas de terratrèmol en zones de risc. Es requereix un aprenentatge. Cal començar en el col·legi perquè aprenguin les normes i fer simulacres amb la gent perquè estigui previnguda, perquè pot salvar vides.
“Dragar els rius no és la millor opció pel seu alt cost i els danys ecològics que produeix”El millor seria a llarg termini que a les zones de risc d’Espanya com Lorca es prohibís la construcció, com a les àrees d’avinguda dels rius. Primer hauria de ser la seguretat de les persones i, després, l’interès econòmic. Quan va ocórrer el terratrèmol de Lorca, ja havíem manat a les autoritats un decàleg d’actuacions.
La zona del sud, de Despeñaperros cap avall, i alguna zona de fractures a Galícia i Pirineus. A la web de l’IGN es poden veure els mapes detallats. No sabem quan es produirà un terratrèmol, però sí sabem on.
És un problema endèmic del país. El pressupost per a ciència a Espanya s’ha baixat dràsticament des que va començar la crisi. Molts projectes no es fan i molta gent s’ha marxat a altres països amb condicions de treball dignes. Ciències de la Terra és, a més, l’aneguet lleig de la ciència espanyola. A Espanya hi ha uns set o vuit mil geòlegs, no hi ha molta massa crítica per influir. Des del Col·legi intentem amb dades arribar a les administracions perquè prenguin mesurades, però no amb molt èxit.
“Es pot demandar penalment als ajuntaments que no respecten les normes de risc i es produeix després un desastre”L’ajuntament ha de saber el risc. Es pot demandar penalment als ajuntaments que hagin construït sense respectar les normes de risc i es produeix després un desastre.
Ha plogut molt, i això causa desbordaments. Les inundacions són alguna cosa natural que ocorre en qualsevol riu. En els regulats com l’Ebre succeeix menys, però la catàstrofe es produeix perquè es construeix en zones inundables que, clar, s’inunden.
Les lleres evolucionen, i és possible que en determinades zones amb una acumulació de sediments sigui convenient dragar per restablir la llera al seu estat abans de la inundació. Però no és la millor de les opcions: el seu cost és molt alt i la legislació ambiental restringeix aquestes obres pels danys ecològics que causa al riu. Nosaltres no estem a favor de dragar de forma sistemàtica els rius, però sí de determinades zones on pugui ser convenient, i també de netejar amb regularitat els laterals on s’acumulen branques. En realitat, moltes vegades els danys de les inundacions tenen a veure amb la càrrega d’objectes, troncs, etc. que porten.
“L’ATC costarà més diners públics per fer-se en un lloc inadequat”En l’Ebre pensem que seria adequat reestudiar les preses i les motas (dics laterals), deixar zones inundables per a altres usos i les preses de laminació buides perquè precisament és la seva comesa, perquè s’ompli en cas d’inundacions, i no per omplir-ho per regar, com s’utilitza en moltes ocasions.
Es va triar a un dels ajuntaments que s’havien presentat per albergar-ho per una decisió política. Es podrà construir amb garanties, però costarà més diners per fer-se en un lloc inadequat.
Sí. I no es tenen dades dels altres llocs, així que tampoc es poden comparar.
Llegeix més articles sobre desastres naturals. Segueix el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom.
