Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mapes de la NASA mostren què zones de l’oceà són apropiades per a la producció d’energia eòlica

Els experts creuen que el vent podria subministrar entre el 10% i el 15% de les necessitats futures d'electricitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 20deJuliolde2008

L’agència espacial nord-americana, la NASA, ha elaborat uns mapes de satèl·lit que mostren les zones de l’oceà en què els vents poden ajudar a produir energia eòlica. I és que la implantació dels aerogeneradors en el mar representa en l’actualitat un dels reptes per a la continuació de la indústria eòlica a tot el món.

Aquesta recerca ha estat a càrrec del Laboratori de Propulsió a raig (JPL, les seves sigles en anglès) de la NASA a partir de les dades de satèl·lit recollits durant una dècada. Si ben els nous mapes poden tenir altres usos, com predir tempestes i aportar major precisió a les prediccions meteorològiques, la veritat és que són una eina molt útil per planejar la localització de camps eòlics marins que converteixin l’energia del vent en electricitat.

L’energia del vent té el potencial de subministrar entre el 10% i el 15% de les necessitats energètiques futures, va indicar Paul Dimotakis, cap de tecnologia del JPL. Si les àrees de l’oceà amb vents forts anessin explotades per produir energia eòlica, aquestes podrien produir una mitjana d’entre 500 i 800 watts per metre quadrat. Encara que aquesta xifra és menor que la capacitat màxima de producció d’energia solar, que és d’uns 1.000 watts per metre quadrat quan el cel és clar i el sol se situa just damunt de les regions equatorials, la mitjana de l’energia solar en les latituds mitjanes del planeta, fins i tot sota condicions de cels buidats, és menys d’un terç d’aquesta xifra, va explicar Dimotakis. A més, l’energia eòlica pot convertir-se en electricitat de manera més eficient que la procedent de panells solars i a un preu menor per watt d’electricitat produït, va afegir.

Regions amb forts vents

Aquests camps eòlics marins haurien d’estar localitzats en àrees on els vents bufin de manera contínua a alta velocitat. I aquesta recerca identifica aquestes àrees i explica els mecanismes físics pels quals aquí es produeixen aquests vents ideals per a la producció d’aquest tipus d’energia. Un exemple d’aquests vents forts es localitza enfront de la costa del nord de Califòrnia, prop de Cap Mendocino. Corrents similars a aquesta es formen a Tasmània, Nova Zelanda i Terra de Foc, entre altres localitzacions. Però zones amb potencial d’energia eòlica a gran escala també poden trobar-se en altres regions de latituds mitjanes de l’Atlántico i el Pacífic, on normalment es registren les tempestes a l’hivern.

A Europa, tota la zona del Mar del Nord té un potencial d’al voltant de 850 i 1.000 watts per metre quadrat, encara que el major potencial s’aconsegueix enfront de la costa occidental de les illes britàniques (1.200-1.400 watts per metre quadrat). En el cas d’Espanya, la costa atlàntica de Galícia té vents que podrien produir entre 550 i 750 watts per metre quadrat, mentre que la resta del país es mou en valors entre 350 i 550 watts.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions