Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mapes de riscos per evitar desastres naturals

Els ciutadans poden conèixer amb aquesta cartografia pública els riscos naturals d'una zona edificada o que vagi a urbanitzar-se

Els mapes de riscos mediambientals determinen el grau d’exposició de les persones, activitats econòmiques i infraestructures d’un territori a determinats perills naturals, com poden ser inundacions, lliscaments, sequeres, temporals, sismicitat, vulcanisme, etc. Per a un consumidor, aquests mapes poden resultar molt útils, ja que abans de comprar o llogar un habitatge, una oficina, un terreny, etc., permeten conèixer el risc de la zona. En tractar-se de cartografies oficials, aquests mapes de risc estan, o així hauria de ser, a la disposició del públic. Així mateix, els ciutadans poden reclamar en cas d’un desastre si no s’han tingut en compte aquests mapes.

Img riesgo

A partir de la nova Llei del Sòl estatal de 2008, o la normativa que en cada cas hi hagi en les comunitats autònomes, els mapes de riscos mediambientals han de consultar-se sempre que vagin a desenvolupar-se nous projectes urbanístics en un territori, ja sigui una comunitat autònoma, una comarca o un municipi.

Es pot reclamar davant una situació de desastre si no s’han tingut en compte aquests mapesEn concret, l’article 15 de la Llei estatal del Sòl assenyala que les noves actuacions urbanístiques han d’acompanyar-se d’un informe de sostenibilitat ambiental en el qual ha d’incloure’s, entre altres aspectes, un mapa de regs naturals de l’àrea objecto d’actuació. Per això, la legislació obliga a elaborar mapes per tots i cadascun dels riscos naturals que puguin afectar a aquest territori. En cas de detectar-se sectors d’alt risc, s’ha de declarar sòl no urbanitzable, o en tot cas rural, com indica la nova classificació del sòl.

Jorge Olcina, climatólogo de la Universitat d’Alacant (UA) i expert en desastres naturals, assegura que els mapes de risc són “un pas importantíssim per a la prevenció de desastres a Espanya”. Quant a la seva fiabilitat, explica que, a priori, són elaborats per l’Administració, o bé per empreses privades a sol·licitud de l’Administració, que ha de donar el vistiplau final, per la qual cosa cal pressuposar que estan ben realitzats, i si més no, allunyats de possibles interessos de tercers.

Img terremoto01
A l’hora de preparar aquests mapes, els seus responsables utilitzen dos mètodes, els matemáticoestadísticos i els qualitatius (anàlisis de documentació històrica, entrevistes, treball de camp) perquè la localització exacta de les línies que separen les diferents zones de risc té implicacions jurídiques en la determinació posterior dels usos del sòl.

A més de la seva utilitat, els mapes de risc poden convertir-se en una interessant opció d’ocupació “verda“, ja que l’obligació que imposa la nova llei comporta l’elaboració de més mapes. Per tant, es necessitaran més professionals per dur-los a terme, sent especialment idonis els llicenciats en Geografia i Ciències Ambientals.

Mapes de risc a Espanya

Els mapes de risc no han estat d’obligada realització i consulta fins a l’arribada de la nova Llei del Sòl de 2008. L’anterior llei, de 1998, va ser modificada arran del desastre del càmping de Biescas, en 1996. No obstant això, encara que es va incloure en el seu article 9 l’obligació de classificar com a sòl “no urbanitzable” el terreny que tingués “risc natural acreditat”, no es va dir com s’havia d’acreditar aquest risc i no es va establir el procediment per fer-ho.

La llei obliga a consultar aquests mapes, i en cas de detectar-se sectors d’alt risc, s’ha de declarar sòl no urbanitzablePer això, com assenyala Olcina, en la pràctica no es van realitzar aquests mapes, l’única “manera d’acreditar un risc”. En aquest sentit, l’expert de la UA assegura que si s’haguessin elaborat els mapes de risc i fet cas al que assenyalaven s’hagués evitat el desastre de la inundació de Badajoz en 1997 o les més recents inundacions d’aquests últims anys a Galícia, on no hi ha aquest tipus de cartografia.

No obstant això, segons Olcina, hi ha algunes comunitats autònomes (Catalunya, País Basc, Andalusia, Comunitat Valenciana i de Madrid) que han treballat la cartografia de risc d’inundació. Per això, tenen elaborats mapes oficials de risc d’aquesta catàstrofe natural que ara ja són d’obligada consulta quan es van a desenvolupar nous usos i activitats al seu territori.

Per la seva banda, el Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM), en compliment de la Directiva 60/2007 de gestió d’espais inundables a Europa, està desenvolupant el denominat “Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables” que, quan conclogui, d’aquí a uns anys, serà la cartografia oficial de risc a nivell nacional.

Així mateix, el risc de devessalls està molt bé cartografiat a Catalunya, gràcies als treballs de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Per a altres riscos, afirma l’expert de la UA, hi ha aproximacions parcials, treballs de recerca que han elaborat mapes, però no hi ha una cartografia oficial. “Per tant, en aquest tema hi ha molt per fer encara a Espanya”, recalca.

A l’hora de consultar aquests mapes de risc, els consumidors es poden apropar als responsables institucionals del seu municipi o de la seva comunitat autònoma per informar-se sobre aquest tema. A més, les comunitats autònomes que han desenvolupat aquest tipus de cartografia l’han posat disponible per Internet i els mapes són d’accés lliure i gratuït. Per exemple, la Comunitat Valenciana ha publicat el seu Pla Patricova, la Comunitat Autònoma Basca el seu Pla dels marges dels rius i rierols del País Basc, o la Comunitat de Catalunya el seu pla Inuncat.

En definitiva, no ha estat fins a dates recents quan algunes comunitats autònomes han aprovat plans de reducció d’alguns riscos naturals, essencialment inundacions, mitjançant l’ordenació del territori. Per tant, com recorda Jorge Olcina, “fins ara no s’ha fet molt cas d’ells perquè no hi havia obligació legal real, però a partir d’ara sí”.

Països amb majors mapes de riscos

Estats Units és el país més avançat en el camp de la cartografia de riscos naturals. En concret, l’Agència Federal d’Emergències té mapes que són d’obligada consulta per als nous projectes territorials.

A Europa, França és el país que més ha desenvolupat aquestes qüestions. Des de l’aprovació de la llei del medi ambient de 1995, tots els municipis estan obligats a fer plans de prevenció de riscos naturals que inclouen cartografia detallada. Segons Olcina, Espanya ha seguit l’exemple francès amb l’aprovació de la nova Llei del Sòl de 2008. A més de França, també hi ha bons exemples de cartografia de riscos a Gran Bretanya i a Alemanya.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions