Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María Fernanda Espinosa Garcés, Directora Regional d’UICN

Cada vegada ingressen més espècies amenaçades en la Llista Vermella

Coneguda internacionalment per les seves Llistes Rojas d’espècies amenaçades, la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN) és l’única organització que posseeix l’estatus d’Observador davant l’Assemblea General de Nacions Unides, reconeixement obtingut gràcies als seus més de 50 anys d’experiència en el treball per la conservació de la naturalesa i el desenvolupament sostenible. María Fernanda Espinosa Garcés, Directora Regional de la UICN para Amèrica del Sud (UICN-SUD) des de 2005, assegura que un dels objectius fonamentals de la seva organització és promoure les millors decisions polítiques en matèria ambiental. Per això, aquesta equatoriana (encara que nascuda a Espanya) de 42 anys ha participat en dos dels recents esdeveniments que per la seva transcendència han acaparat l’atenció internacional: el Quart Fòrum Mundial de l’Aigua, celebrat a Mèxic DF, i la Vuitena Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica (COP8), que va tenir com a seu la ciutat brasilera de Curitiba.

Què destacaria de l’IV Fòrum Mundial de l’Aigua?

Encara que no és una reunió intergovernamental, el Fòrum va convocar a més de 180 ministres, que van tenir una reunió de discussió tècnica i política, i va reunir a més de 12.000 persones dels diferents sectors vinculats en el tema de l’aigua. Va representar un gran espai de debat en el qual es va posicionar el tema d’aigua a nivell internacional i es va analitzar des d’una perspectiva intersectorial (sanejament, maneig de conques, conservació, grans empreses que treballen en tecnologia, grans avanços tècnics en conceptes, idees, metodologies, etc.). També va servir per debatre sobre el tema en matèries d’energia, transport i consum.

No obstant això, s’ha criticat que no es reconegués a l’aigua com un dret bàsic.

Efectivament, un gran sector dels participants advocaven pel reconeixement de l’aigua com un dret humà fonamental. Els resultats del fòrum es poden jutjar com a diversos, depenent dels sectors d’on provenen. Lamentablement, al no ser un espai formal, no existeix una gran declaració o un document homogeni amb els resultats. Para UICN, va constituir un espai fonamental per poder compartir els assoliments del nostre treball en el marc de la Iniciativa de l’Aigua i la Naturalesa d’UICN (WANI, per les seves sigles en anglès) i per posicionar alguns missatges claus sobre la importància de l’enfocament ecosistémico en el maneig integral de l’aigua, així com per demandar un treball multisectorial i participatiu. Addicionalment, llancem el llibre de fotografies “Histories de l’aigua”, sobre la problemàtica de l’aigua a Amèrica Llatina.

Quant als resultats de la COP8, Greenpeace ha parlat de “fracàs”. Fins a quin punt és així?

Crec que hi ha diversos assoliments que destacar. Per començar, s’ha aconseguit un acord per tenir un pla de treball en illes. Va haver-hi avanços en el tema d’àrees protegides i, sobretot, en la identificació d’accions prioritàries per al compliment del pla de treball del Conveni, amb una enorme preocupació dels països en desenvolupament per complir amb els seus compromisos malgrat els seus limitats recursos financers. Es va avançar també en el règim internacional d’Accés a Recursos Genètics i Distribució de Beneficis, establint-se un sistema de co-presidències permanents per al procés de negociació, amb dates clares per no eternitzar-ho. A més, es va establir una reunió d’un grup d’experts per tractar els certificats d’origen dels recursos genètics, molt important sobretot per als països rics en biodiversitat.

Parlant de biodiversitat, es podran aconseguir els objectius de la Meta 2010?

Alguns dels objectius de conservació de la biodiversitat per 2010 es compliran, però uns altres noÉs molt aventurat dir si es va o no a aconseguir, perquè implica un esforç concertat dels polítics, el sector privat, la societat civil i la comunitat científica. Almenys hi ha hagut un avanç important sobre els indicadors per mesurar els esforços dels països per al compliment de les Metes del Mil·lenni. Aquest va ser un altre gran avanç de la COP8. Crec que en alguns aspectes es complirà i en uns altres no, però almenys existeix el compromís polític dels països de treballar en aquesta adreça.

La UICN és coneguda mundialment per les seves Llistes Rojas d’espècies amenaçades. Quines novetats podria destacar?

Es preveu una actualització per 2006, que estarà llista al maig. A més, es van a desenvolupar iniciatives regionals de conservació d’espècies, ja que moltes espècies són compartides entre països. Un altre treball important és l’Avaluació Mundial dels Mamífers, pel que s’han fet tallers específics amb espècies de les quals no es té molta informació, amb l’objectiu de valorar el seu estat de conservació. Quant a altres grups taxonómicos, s’estan avançant avaluacions globals, sobretot amb recopilació d’informació.

S’estan fent suficients esforços per evitar que segueixin desapareixent espècies?

No es tracta de prohibir tocar les espècies, sinó d’aconseguir un aprofitament sostenible de les mateixesSí, però és evident que cada vegada ingressen més espècies en la Llista Vermella, com per exemple espècies d’importància econòmica. En aquest sentit, no es tracta de prohibir tocar-les, sinó d’aconseguir un aprofitament sostenible de les mateixes. L’extinció d’espècies ha de ser entesa dins dels estils de desenvolupament i les modalitats de producció i consum de les nostres societats. El repte és enorme, i va més enllà dels esforços científics, dels plans de maneig a nivell nacional o internacional o del compliment de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS). Per la nostra banda, la Llista busca atacar les causes estructurals i subjacents que condueixen a l’extinció d’espècies, com són la pobresa i la distribució injusta dels beneficis de l’ús dels recursos de la biodiversitat.

Quins són els problemes mediambientals més greus als quals s’enfronten actualment els països?

Estudis com els GEOs nacionals, regionals i temàtics del Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), els informes sobre l’estat del món de World Watch o l’Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lenni destaquen els següents problemes:

  • Desforestació: un dels temes que més preocupen i que condueix a altres problemes com la pèrdua de la biodiversitat i la deterioració dels paisatges forestals
  • Efectes del canvi climàtic
  • Creixement desmesurat de les ciutats i la contaminació urbana, que inclou les limitades capacitats de cobrir els serveis bàsics per als pobladors urbans
  • Efectes ambientals de l’explotació de recursos no renovables com la mineria i el petroli
  • Construcció de grans obres d’infraestructura com a carreteres, represas, etc., sense les degudes cures ambientals

Què poden fer els consumidors per la conservació de la naturalesa?

Cal treballar en l’enfortiment d’una “ciutadania ambiental”, la qual cosa depèn dels nivells d’informació, consciència i compromís El consumidor no és solament aquell que compra mercaderies o consumeix aliments; per a mi és un ciutadà. Cal treballar en l’enfortiment d’una “ciutadania ambiental”, i que existeixin alhora mecanismes per canalitzar les demandes. En aquest sentit, el projecte de” Ciutadania Ambiental Global” d’UICN i PNUMA busca enfortir les capacitats de resposta de la ciutadania per enfrontar-se als problemes ambientals globals, la qual cosa òbviament depèn dels nivells d’informació, consciència i compromís dels ciutadans.

Quins són les àrees de treball més importants de la UICN?

Tenim un Programa de Treball que aprova cada quatre anys l’Assemblea General. Funcionem per àrees de resultat, i bàsicament treballem en temes vinculats a equitat en la conservació i en problemes ambientals que inclouen un treball global i regional en boscos, aigua, espècies, àrees protegides i temes legals i de polítiques.

Com aconsegueixen finançament per a això?

La UICN opera com una gran xarxa mundial amb al voltant de 100 membres a Amèrica del Sud (governs, organitzacions de govern i organitzacions no governamentals); sis comissions temàtiques (conformades per persones especialistes en Àrees Protegides, Dret Ambiental, Gestió d’Ecosistemes, Supervivència d’Espècies, Educació i Comunicació i Política Ambiental, Econòmica i Social) i una enorme xarxa d’aliats, entre els quals hi ha organitzacions que financen el nostre treball. Es tracta bàsicament de governs, sobretot del nord d’Europa i instàncies de cooperació internacional com a la Unió Europea.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions