Margarita Calafell, creadora d’un material amb residus de paper

Encara s'està molt lluny de donar sortida a tots els residus que es generen cada any

Imatge: CONSUMER EROSKI

Aprofitar els residus per fabricar nous materials. En aquesta doble jugada ecològica participa Margarita Calafell (Barcelona, 1946), responsable del Laboratori de Catàlisi Enzimàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El seu equip ha patentat un material únic al món: resistent a la compressió, a l’aigua o al foc, aïllant acústic i tèrmic i produït a partir de qualsevol tipus de residu de paper. Calafell explica que el seu treball es basa en la naturalesa, un factor que resultarà clau si es vol aconseguir en el futur una indústria sostenible. Per a això, la investigadora catalana reclama més suport institucional, de manera que científics i empreses puguin desenvolupar més projectes com el seu.

“La nostra tecnologia obté un producte d’igual forma a com es fa en la naturalesa”Hi ha diferents materials que es fan amb residus celulósicos, sobretot composts, conglomerats, alguns tipus de cartró i paper reciclat. No obstant això, s’ha de seleccionar molt bé el tipus de residu. En el nostre cas, es pot utilitzar qualsevol tipus de residu de paper, no importa la procedència ni les càrregues o les tintes que contingui. Val fins i tot el que no té cap possibilitat de ser reciclat i que acaba en abocador o incineradora.

Suposo que alguna cosa semblant hi haurà, però no hi ha en l’actualitat cap patent sobre un procés i material semblat al nostre.

“El projecte té un pressupost de 185.000 euros i està subvencionat per fons públics”Es fabrica per un mètode biotecnològic que està protegit, igual que el material, per una patent de la UPC. Aquest material tenen una bona resistència a la tracció i a la compressió, així com propietats de resistència al foc i a l’aigua. És un bon aïllant del soroll tant aeri com d’impacte i com a aïllant tèrmic es pot comparar a la llana de roca.

La biotecnologia és un vocable que inclou moltes tecnologies, algunes més arriscades que unes altres. Una d’elles és l’enginyeria genètica, potser la que té més detractors, encara que es tindria a veure l’objectivitat d’aquestes crítiques. La biotecnologia que nosaltres apliquem als residus no té res a veure amb les tècniques de modificació genètica d’organismes vius. Per dir-ho de manera molt simple, la nostra tecnologia aprofita part de microorganismes per obtenir un producte d’igual forma a com es fa en la naturalesa.

/imgs/2009/09/margarida-calafell.jpgEn aquest moment tenim contactes amb empreses que fabriquen materials auxiliars de la construcció, de material d’embalatge i de material auxiliar d’automoció i transport. S’està muntant una planta pilot per a la fabricació de prototips i s’està pensant a iniciar una empresa de base tecnològica tipus spin-off, doncs el projecte ha quedat finalista en la novena convocatòria d’Idees de Negoci de la Generalitat de Catalunya.

El projecte té un pressupost de 185.000 euros i està subvencionat per fons públics.

“Ha estat necessària una crisi perquè l’Administració vegi la importància d’aquests estudis”Sí interessen, però ha estat necessària una crisi perquè l’Administració vegi la importància d’aquests estudis i es decideixi a recolzar als centres de recerca i universitats que fem aquest tipus de recerca aplicada.

El nostre procés pretén ser una petita aportació al problema dels residus, sobretot de residus polimèrics tipus paper, serradures, plàstic, cautxú, suro, etc. La solució possiblement passada per l’aplicació de la biotecnologia en el procés de reciclat de residus. Hem d’aprendre molt de la naturalesa, en ella està la clau del futur de molts processos, si volem una indústria sostenible.

“La millor manera de saber si un material és “ecològic” és fer la seva anàlisi de cicle de vida”El concepte “ecològic” es pot aplicar a diferents propietats del material en qüestió. Per exemple, si el procés pel qual s’obté és un procés “net”, és a dir, sense generació de residus ni utilització d’energies no renovables. Un altre concepte de material ecològic és que sigui biodegradable, és a dir, que en la seva eliminació no genera residu contaminant. La millor manera de saber si un material (i el seu procés d’obtenció i gestió final) és “ecològic” és fer la seva anàlisi de cicle de vida (ACV). En el nostre cas encara no ho hem fet, però està previst.

Hi ha molts estudis per reciclar residus de paper, cartró, plàstic i uns altres. El més usual és el material compost o composite que ja s’aplica en la construcció, l’automoció etc. No obstant això, encara s’està molt lluny d’aconseguir donar sortida a tots els residus que es generen cada any. Per a això l’Administració hauria d’aplicar una política d’ajudes més eficaç als centres de recerca que fan aquest tipus d’estudis i a les indústries que apliquen aquestes tecnologies.

“En la naturalesa està la clau del futur de molts processos, si volem una indústria sostenible”No sembla aquest el cas, ja que diversos sectors industrials i diferents empreses s’han posat en contacte amb nosaltres i han mostrat el seu interès. Quant a l’efectivitat del material, es veurà en els propers mesos.

Nosaltres tenim la intenció d’estudiar l’aplicació d’aquesta tècnica per a altres residus com a plàstic, cautxú, etc.

Es barregen diversos noms, però estem oberts a suggeriments.

Etiquetes:

margarita calafell-ca material-ca naturaleza-ca nuevos materiales-ca residus de paper