Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Margarita Calafell, creadora d’un material amb residus de paper
Encara s'està molt lluny de donar sortida a tots els residus que es generen cada any
- Autor: Per Alex Fernández Muerza
- Data de publicació: Dissabte, 12deSetembrede2009

Aprofitar els residus per fabricar nous materials. En aquesta doble jugada ecològica participa Margarita Calafell (Barcelona, 1946), responsable del Laboratori de Catàlisi Enzimàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El seu equip ha patentat un material únic al món: resistent a la compressió, a l’aigua o al foc, aïllant acústic i tèrmic i produït a partir de qualsevol tipus de residu de paper. Calafell explica que el seu treball es basa en la naturalesa, un factor que resultarà clau si es vol aconseguir en el futur una indústria sostenible. Per a això, la investigadora catalana reclama més suport institucional, de manera que científics i empreses puguin desenvolupar més projectes com el seu.
Quins són les característiques que fan nou a aquest material?
Hi ha algun material similar al món?
Suposo que alguna cosa semblant hi haurà, però no hi ha en l’actualitat cap patent sobre un procés i material semblat al nostre.
Com ho han aconseguit?
Alguns experts ressalten els riscos d’utilitzar la biotecnologia pels seus possibles i imprevisibles impactes en el medi ambient i la salut.
La biotecnologia és un vocable que inclou moltes tecnologies, algunes més arriscades que unes altres. Una d’elles és l’enginyeria genètica, potser la que té més detractors, encara que es tindria a veure l’objectivitat d’aquestes crítiques. La biotecnologia que nosaltres apliquem als residus no té res a veure amb les tècniques de modificació genètica d’organismes vius. Per dir-ho de manera molt simple, la nostra tecnologia aprofita part de microorganismes per obtenir un producte d’igual forma a com es fa en la naturalesa.
Caldrà esperar molt fins que aquest nou material arribi als consumidors?
Quina inversió ha estat necessària?
El projecte té un pressupost de 185.000 euros i està subvencionat per fons públics.
Hi ha poques recerques com la seva a Espanya. No interessen?
Per què no es reaprofiten més els residus? Sistemes com el seu semblen la solució a aquest greu i creixent problema.
El nostre procés pretén ser una petita aportació al problema dels residus, sobretot de residus polimèrics tipus paper, serradures, plàstic, cautxú, suro, etc. La solució possiblement passada per l’aplicació de la biotecnologia en el procés de reciclat de residus. Hem d’aprendre molt de la naturalesa, en ella està la clau del futur de molts processos, si volem una indústria sostenible.
Cada vegada més es parla de nous materials “ecològics”. Fins que punt ho són?
Podria destacar alguns exemples de nous materials ecològics que ja s’utilitzin amb èxit?
Hi ha molts estudis per reciclar residus de paper, cartró, plàstic i uns altres. El més usual és el material compost o composite que ja s’aplica en la construcció, l’automoció etc. No obstant això, encara s’està molt lluny d’aconseguir donar sortida a tots els residus que es generen cada any. Per a això l’Administració hauria d’aplicar una política d’ajudes més eficaç als centres de recerca que fan aquest tipus d’estudis i a les indústries que apliquen aquestes tecnologies.
Les crítiques a aquests nous materials ecològics asseguren que encara estan molt inmaduros i que als sectors industrials als quals es dirigeixen no els interessen els canvis.
Què altres residus en general creu que tenen més possibilitats de reaprofitar-se?
Nosaltres tenim la intenció d’estudiar l’aplicació d’aquesta tècnica per a altres residus com a plàstic, cautxú, etc.
Encara no han batejat amb un nom a aquest nou material. Tenen ja alguna idea?
Es barregen diversos noms, però estem oberts a suggeriments.
Zona relacionada
I a més ...
-
“La bicicleta és una manera de mobilitat activa que genera salut física i emocional a la persona que la utilitza”
-
Inma Estévez, experta en benestar animal de l’Institut Públic de Recerca i desenvolupament tecnològic NEIKER-Tecnalia
-
José Manuel Núñez-Lagos, director general d’Ecovidrio
-
Alejandro Cearreta, membre del grup científic internacional sobre Antropoceno