Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Matías Rodrigues, director general a Espanya de la Plataforma Europea de Reciclat (ERP)

El frau dels residus electrònics a Espanya ha anat a pitjor
Per Alex Fernández Muerza 25 de agost de 2012
Img matiasrodrigues
Imagen: ERP España

El frau en el reciclatge de residus d’aparells i equips elèctrics i electrònics (RAEE) ha empitjorat a Espanya en els últims anys, segons Matías Rodrigues, nou director general de la Plataforma Europea de Reciclat (ERP en les seves sigles en anglès). Les empreses que posen productes al mercat sense declarar-les al registre o els gestors il·legals que roben en els punts nets han augmentat, i les institucions manquen de mitjans per perseguir-los, segons Rodrigues, que assenyala també les xifres de reciclatge de RAEE, més baixes a Espanya que en altres països. Per millorar aquesta situació, aquest expert suggereix l’esforç de tota la societat, no solament dels productors.

Fa cinc anys Ignacio Duc, el director general d’ERP Espanya en aquell moment, afirmava que en nuesto país no es complia la normativa sobre RAEE i no es perseguia el frau. Ha millorat la situació?

“En els últims mesos s’han incrementat els robatoris en els punts nets”
Cal diferenciar dos tipus de frau: d’una banda, les empreses que posen productes al mercat sense declarar-les al registre, els “free riders”; i d’altra banda, el desviament dels RAEE per agents no autoritzats que no els tracten segons la normativa.

Com està el primer tipus de frau?

La situació no ha millorat: les comunitats autònomes, responsables de perseguir-ho, manquen de mitjans. El tema queda limitat a les denúncies que fem els Sistemes Integrats de Gestió (SIG). És com si les denúncies per infraccions de tràfic haguessin de fer-les els ciutadans.

I amb el segon?

La situació ha anat a pitjor. Les matèries primeres, en particular l’acer, l’alumini i el coure, han experimentat una pujada del preu molt acusada. Arran d’aquesta circumstància, unida a la mala situació econòmica del país, en els últims mesos s’han incrementat els robatoris en els punts nets i fins i tot abans que els residus arribin als mateixos.

Quina quantitat de RAEE es produeix a Espanya i quina quantitat no es recicla?

L’única dada raonablement sòlid és la venda d’aparells. Quants reemplacen a uns altres que es converteixen en RAEE és difícil de definir. Segons les nostres estimacions, gairebé un 70% dels RAEE són gestionats: un terç d’ells pels SIG, un altre terç per gestors que treballen segons la normativa vigent i un últim terç per gestors il·legals que no donen un tractament correcte als residus. Aquestes xifres han de manejar-se amb la deguda cautela.

Hi ha pressió d’aquests gestors il·legals per continuar amb aquesta situació?

“Un terç dels residus que es gestionen es fa de forma il·legal”
Segons la nostra informació, els robatoris en els punts nets són més fruit de grups locals organitzats que d’àmplies organitzacions de caràcter mafiós. Com li deia, es donen les circumstàncies idònies perquè proliferin els robatoris per sectors econòmicament marginats.

Tenen xifres sobre el negoci que mou aquest comerç il·legal de RAEE?

No.

Per què no es persegueix més aquest frau?

Per un problema de falta de mitjans.

José Ramón Carbajosa, director d’Ecolec i president de WEEE-Forum, assenyala un comerç il·legal de RAEE que finança el tràfic d’estupefaents i el terrorisme. S’és realment conscient de la transcendència d’aquest problema?

On hi ha diner negre pot haver-hi tràfic il·legal, però el volum econòmic del mercat dels RAEE és molt limitat en comparació dels lamentables temes que vostè cita. No tinc notícies d’aquest tema.

A quin nivell es troba Espanya pel que fa a la resta de països d’Europa?

Per desgràcia, els nivells de reciclatge canalitzats a través dels SIG són més baixos, malgrat que en altres països la funció dels SIG es limita a la gestió des dels punts en què es reben els RAEE que dipositen els ciutadans o a la recollida des de la distribució. A Espanya als SIG se’ns demanen majors nivells d’esforç. En el marc de la responsabilitat ampliada del productor es tendeix a oblidar el paper que tots els agents haurien d’exercir en aquest procés.

Què s’hauria de fer per millorar la recollida i reciclatge de RAEE?

“Anem a diverses tendes per comprar un aparell, però diem que anar a un punt net és molt incòmode”
No pot ser que tot l’esforç hagin de realitzar-ho els productors, i menys que qualsevol actuació es redueixi al fet que els productors paguin més. És fonamental la participació activa de tots els agents. Així ho ha reconegut la nova directiva quan, per exemple, demana a la distribució el seu suport per recollir els RAEE de molt petites dimensions (menys de 25 cm màxim).

Què poden fer els ciutadans? Tampoc se’ls dona moltes facilitats…

Si l’aparell vell que substitueixen encara funciona, que allarguin quant puguin la seva vida útil: sempre hi ha un amic o un conegut a qui pot interessar. Si l’aparell ja no funciona, quan comprin un de nou que demanin a la tenda que els accepti el vell (no poden negar-se per llei). Si desitja desfer-se d’un aparell sense comprar un altre nou, ha de portar-ho a un punt net. Dona mandra en ocasions, però ens falta una mica de consciència social: podem anar a quatre o cinc tendes per comprar l’aparell que volem, però diem que anar a un punt net és molt incòmode.

El Parlament Europeu ha aprovat en dates recents normes més estrictes de recollida i reciclatge de RAEE. Com ens afectarà?

La nova directiva ha d’adaptar-se al nostre ordenament jurídic per entrar en vigor. L’impacte a curt termini serà reduït. A mitjà i llarg termini hi haurà majors nivells d’exigència en les quantitats mínimes que hauríem de reciclar a Espanya.