Els edificis actuals estan construïts amb alguns materials que en poc o en gens respecten el medi ambient, i que fins i tot poden resultar perjudicials per a la salut de les persones que els habiten. Aquests elements nocius són tan comuns com el ciment; el PVC, que és altament tòxic sobretot en la seva fabricació i en la seva combustió, i diversos tipus de metalls pesats, com el crom o el zinc de les pintures i els vernissos derivats del petroli que emanen elements volàtils tòxics com xileno, cetones, tolueno, etc. Així mateix, aquest tipus de materials requereixen d’un alt consum de combustibles fòssils per a la seva producció, que a més de ser cada vegada més escassos i costosos, augmenten la contaminació perquè en la seva combustió emeten grans volums de gasos nocius. Quant a la utilització de l’aire condicionat, l’anomenada síndrome de l’edifici malalt, la despesa energètica desmesurada, la utilització de materials al·lèrgics, o les muntanyes de deixalles que es produeixen, són també altres factors que contribueixen a la deterioració del medi ambient i del benestar humà.
Enfront d’aquest tipus de materials, existeixen alternatives que poden semblar més cares, però que a la llarga resulten més rendibles perquè proporcionen un estalvi energètic i permeten la construcció d’habitatges de major qualitat, respectuoses amb el medi ambient, renovables, més saludables i més duradores. Aquest tipus de materials són, d’una banda, aquells que la naturalesa proporciona i que s’han vingut utilitzant des de fa milers d’anys, com la fusta, el fang, el suro o el marbre. A aquest tipus de materials tradicionals se li han afegit una sèrie de materials nous concebuts també per a la seva utilització ecològica, com la termoarcilla, el bioblock, l’arlita, la sudorita, el celenit, l’heraklith, el cautxú I.P.D.M., els geotextiles a força de teixits de fibra de polipropilè, els cables afumex per a instal·lacions elèctriques, les pintures biofa, etc. Un altre tipus de materials ecològics són elaborats a partir d’enderrocs i de residus sòlids industrials, que substitueixen el consum creixent de matèries primeres escasses o situades en llocs distants, reduint l’increment de costos i resultant a més més econòmics que els materials comuns de construcció.
A més de comptar amb aquest tipus de materials, els habitatges ecològics han de ser construïdes de manera sostenible si pot ser en totes les fases, explicant per exemple amb sistemes per estalviar aigua i autoabastecerse amb energia solar i/o eòlica. En aquest sentit, de poc serveix usar materials ecològics si els edificis estan mal orientats i necessiten per escalfar-se una gran quantitat d’energia, que es produeix diàriament emetent grans quantitats de CO2
De poc serveix usar materials ecològics si els edificis estan mal orientats i necessiten per escalfar-se una gran quantitat d’energia, que es produeix diàriament emetent grans quantitats de CO2. Per la seva banda, també existeixen cases modulars prefabricades realitzades amb materials ecològics i amb prestacions per a l’estalvi d’energia. Aquests habitatges no afecten al terreny i estan pensades perquè al final de la seva vida útil puguin ser desmuntades i transportades. Com a principal inconvenient d’aquest tipus d’habitatges destaca l’impacte del transport des del seu lloc de fabricació.
A l’hora de construir un habitatge ecològic, s’han de tenir en compte els següents consells:
- Evitar materials nocius com l’amiant, clor, PVC, metalls pesats o aquells que siguin susceptibles d’emetre gasos nocius.
- Substituir els ciments tradicionals per altres naturals i en els elements de fusteria l’alumini per fustes o similars.
- Reduir l’ús de l’acer i derivar-se a terra perquè es descarregui d’electricitat.
- Quant als elements estructurals de la casa, evitar impermeabilizantes bituminosos, elements amb amiant, fibrociments, o aïllaments elaborats amb polímers i de porus tancat que impedeixen una correcta transpiració. Aquests haurien de ser substituïts per aïllants com el suro o les fibres vegetals que, a part de no ser més cars, contribueixen a disminuir la càrrega de pes que suporta la casa, podent-se obtenir avantatges en altres àrees.
- Utilitzar matèries primeres el menys elaborades possibles i en tant que sigui possible materials de procedència local, amb el que s’aconsegueix reduir els costos i una major integració de la construcció amb el seu entorn.
- Tenir molt present els criteris de reciclatge-reutilització i dissenyar i construir els edificis de manera que es contribueixi al desenvolupament sostenible.
