Conservació Internacional (CI) és una de les principals associacions conservacionistes privades sense ànim de lucre internacionals. Fundada en 1987, els seus objectius passen per desenvolupar tot tipus de treballs científics, econòmics, polítics i de conscienciació ambiental que permetin preservar l’herència natural de la Terra per a les generacions futures. Per a això, compta amb uns mil experts treballant en 35 països i en quatre continents. Un d’aquests professionals és Maurici Cervantes Ábrego, Director de CI per al Programa Nord-oest de Mèxic. Llicenciat en Biologia per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Cervantes explica així mateix amb un Mestratge Marina, i treballa també per l’ONG Wetlands Internacional i el Fondo Mundial de la Naturalesa (WWF).
No és un problema d’avui, sinó de diversos centenars d’anys enrere, des del moment en com hem interpretat la presència humana a la Terra, amb el conseqüent ús dels seus recursos i els estils de vida que hem afavorit. L’home té com a condició modificar el seu medi ambient per aconseguir òptimes condicions de vida. I no importa on es trobi: des del Sahara, fins a les neus perpètues, hem modificat els ecosistemes amb el propòsit de mantenir un estil de vida còmode.
Per a això, l’home modifica l’ecosistema amb receptes molt bàsiques i a diferència de la majoria de les espècies silvestres, que es distribueixen en condicions ambientals favorables. Per exemple, els europeus durant la seva etapa d’exploració van portar amb si tot un grup d’espècies seleccionades per diversos centenars d’anys amb el propòsit de colonitzar terres i buscar que aquest grup d’espècies seleccionades s’adeqüessin a les noves condicions, com a cavalls, porcs, chivos, caps de bestiar, ovelles i a nivell vegetal el blat. L’etapa de colonització hagués estat molt diferent si aquests exploradors haguessin anat amb el propòsit d’adequar-se al medi ambient i respectar les seves condicions específiques.
Canviar en l’última etapa del segle XX i principis de la del XXI més de 4 segles de tendències és difícilCanviar en l’última etapa del segle XX i principis de la del XXI més de 4 segles de tendències és difícil. Avui dia, hem d’acceptar la responsabilitat que com a espècie humana seguim sota un procés d’expansió creixent i amb un desenvolupament tecnològic i econòmic molt desigual. En aquest sentit, és difícil abordar tendències globals i revertir-les, ja que és el sacrifici seria bastant alt.
Per començar, els” hotsposts” identificats per CI, és a dir, punts calents caracteritzats per nivells excepcionals de biodiversitat i de pèrdua severa del seu hàbitat. I en general, tots els processos ecològics que siguin alterats, modificats o anul·lats i que de manera massiva afectin al cicle vital de les espècies, com el desglaç dels pols i les glaceres, la contaminació generalitzada de sòls i costes, la tala inmoderada, etc.
Les properes generacions podran veure un planeta com el qual encara es pot gaudirPer descomptat que sí; no tindria cap propòsit fer el que fem si se sabés que no ho van a gaudir.
La conscienciació és la més important de totes elles. Si no hi ha voluntat humana per canviar, cap esforç va a ser suficient. I canviar es refereix a canviar en tots els sentits: en l’econòmic, en el polític, en el legal, etc. Conseqüentment, aquest canvi d’actitud s’ha de registrar en els diversos àmbits; el primordial i el més significatiu ha de ser en el consum desmesurat i injustificat.
Per exemple, els combustibles. Avui dia, la majoria de la gent considera que posseir un vehicle és un dret. No obstant això, posseir un vehicle representa més un privilegi que comporta una responsabilitat. Sota aquests termes, els patrons de consum afavoreixen el dret més que el privilegi. Els resultats són evidents: Economies emergents com Xina, Índia i Mèxic busquen basar les seves economies sota aquest patró de consum, la qual cosa afavoreix l’increment de la indústria del combustible per a les economies consolidades del primer món.
El consumidor ha d’informar-se que està adquirint amb el propòsit de saber què efecte està causant amb la seva compraUna de les principals responsabilitats d’un consumidor és informar-se que està adquirint i preguntar-se quin és la procedència dels productes que està adquirint, simplement amb el propòsit de saber què efecte està causant amb la seva compra. D’altra banda, quins són els impactes al medi ambient o a la salut per l’ús dels articles, i no està de més conèixer quin és la condició d’aquests productes respecte al seu ús en determinada regió. En altres paraules, els patrons econòmics no obeeixen als patrons ecològics de distribució.
Per ultimo, l’empaquetat dels articles que un adquireix té un origen i una destinació. Una societat responsable ha de buscar una legislació responsable que estableixi que la destinació de l’empaquetat sigui responsabilitat de les empreses, amb l’únic propòsit que el reciclatge tingui un sentit de responsabilitat. És obvi que el consumidor no té aquesta responsabilitat, ja que si fos el contrari no tindríem greus problemes d’acumulació d’aquest tipus de productes en diverses parts del món.
Hi ha diversos tipus i nivells de desenvolupament sustentable, depenent del país (en el polític, econòmic, jurídic i cultural). Sota aquesta òptica, cada regió al món té una condició diferenciada respecte al desenvolupament sustentable, la qual no és igual entre les diferents escales econòmiques dels països.
Cada regió al món té una condició diferenciada respecte al desenvolupament sustentableCI ha aconseguit definir, a través de diferents estratègies, les àrees prioritàries de conservació a nivell global. En aquest sentit, el primer gran assoliment va ser identificar els “hotsposts”. A la llarga van portar a definir propostes globals de priorització, com les àrees silvestres menys impactades per l’home, i recentment el que nosaltres denominem “àrees marines prioritàries”. En definitiva, s’ha aconseguit desenvolupar una estratègia global de conservació.
Un dels més grans queda explícit en la seva missió: que les societats humanes puguin viure en harmonia amb la naturalesa. Addicionalment, hem fet una labor en l’individual, perquè cada ciutadà posseeixi la consciència i el compromís corresponent per atendre aquesta missió. Exemples com el canvi climàtic representen un veritable repte no solament per CI, sinó per a la societat en el seu conjunt.
A Espanya hi ha 16 espècies en perill crític d’extinció, fent-se indispensable protegir-lesCI treballa en aliança amb la Fundació Biodiversitat d’Espanya. El conveni realitzat té l’objectiu de fomentar la producció de reportatges ambientals, i reconèixer l’excel·lència professional dels periodistes que cobreixen temes ambientals en països rics en biodiversitat. De tota Europa, Espanya és un dels països amb major biodiversitat, i s’està treballant per conservar-la. Segons informa la Fundació Biodiversitat, a Espanya hi ha 16 espècies en perill crític d’extinció, fent-se indispensable protegir-les, i per aconseguir-ho s’han creat diverses estratègies, com per exemple, per al linx ibèric, l’ós bru cantàbric i l’àguila imperial ibèrica, entre unes altres.
