Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Meduses: enguany hi haurà menys?

Estem en un moment de baix nombre de meduses, però convé no baixar la guàrdia

Img medusa Imatge: Jessica S.

Estiu, calor, platges… i meduses. Aquesta associació es produeix en la ment de molts banyistes, especialment en les costes mediterrànies. No obstant això, en l’actualitat ens trobem en un període de menys quantitat de meduses. En qualsevol cas, en tractar-se d’un fenomen difícil de predir ja que requereix de molta informació, convé no relaxar-se i estar alerta. Els investigadors reclamen més suport per a fer treballs que permetin conèixer millor aquest problema i combatre’l. Aquest article assenyala quantes meduses s’esperen enguany, les característiques de les espècies més perilloses i què fer si una ens pica.

Quantes meduses s'esperen

/imgs/2015/06/meduses.art.jpgIgnacio Franco, investigador del Centre Oceanogràfic de Múrcia – Institut Español d’Oceanografia (COMU-IEO), explica que, així com altres anys hi ha hagut moltes meduses, “en l’actualitat ens trobem en un període de menys quantitat”. Ara bé, es tracta d’un fenomen cíclic i dependent de molts factors, alguns d’ells aleatoris, com el vent, els corrents marins o els temporals en les costes afectades, i no sols de la grandària de la seva població. Segons l’investigador del COMU-IEO, “hi ha hagut estius que la quantitat de meduses ha batut rècords, però a penes es van veure a les platges en quedar-se a unes cinc milles de terra”.

L’arribada de meduses a les platges espanyoles no es pot precisar, i per això convé estar alertaEn qualsevol cas, subratlla Franco, “l’arribada de meduses a les platges espanyoles no es pot precisar amb tanta anticipació com ens agradaria, i per això convé estar alerta“. Josep María Gili, professor de recerca del departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC), recomana també no baixar la guàrdia: “Fa uns quatre o cinc anys s’han observat moltes meduses en moments puntuals, però la seva abundància no va ser molt elevada. No obstant això, estem en l’inici d’un nou període de moltes meduses i pot començar de manera inesperada”.

Els mitjans per a fer front a les meduses han millorat en els últims anys. Gili destaca l’adequada formació dels socorristes i de projectes com Medjelly, una aplicació de mòbil gratuïta en la qual es pot seguir cada dia durant tot l’estiu la presència o no de meduses a les platges, o el projecte Reclaimed, per a prevenir i tractar les lesions causades per aquest animal en el litoral català.

/imgs/2015/06/meduses.02.02.jpg

Les meduses més perilloses

Segons l’expert de l’ICM-CSIC, les meduses que no falten cap any són les espècies costaneres que proliferen un o dos mesos coincidint amb els moments de major calor: Ryzontoma pulmo, espècie de picada perillosa i Cotylorhiza tuberculata de picada poc perillosa. La pitjor espècie és la Pelagia noctiluca, que ve arrossegada de mar oberta pels corrents i vents superficials. El seu frec pot produir una lesió cutània, amb una sensació similar a la de cremar-se amb un filferro roent.

La “caravel·la portuguesa” (Physalia physalis), procedent de l’Atlàntic, no ha estat detectada enguany en el Mediterrani i per tant no s’espera que aparegui a les nostres platges o si ho fes seria algun individu aïllat. Aquesta espècie pot produir un dolor més intens i símptomes que poden acabar en l’hospitalització de l’afectat.

L’alarma social davant l’arribada d’espècies més perilloses és exagerada, segons els investigadors. Gràcies a la Xarxa d’Alerta de Meduses de l’IEO, cada any es fa un “perfecte” seguiment dels individus de caravel·la portuguesa que entren per l’Estret de Gibraltar procedents de l’Atlàntic.

L’investigador de l’IEO explica que al febrer alguns exemplars de caravel·la portuguesa penetren ocasionalment al Mediterrani i es pot seguir el seu avanç dia a dia i en els mesos posteriors. Aquestes meduses poden aconseguir les costes de Múrcia a la fi de maig o principis de juny, mentre una mica més tard poden arribar fins i tot a Eivissa o Formentera. “Enguany es descarta la seva aparició, ja que no es va detectar ni la seva entrada el mes de febrer ni fins al moment ha aparegut en cap platja del Mediterrani”, assenyala Franco. Igualment en els últims anys la seva aparició en aigües canàries i de la costa cantàbrica va ser en grans quantitats, havent-se detectat només exemplars aïllats en el que va d’any.

Una cubomedusa de l’espècie Carybdea marsupialis, pròpia d’aigües tropicals i originària del Mar Roig, ha causat altres anys alerta a les platges de Dénia (Alacant). Un estudi de la Universitat d’Alacant (UA) donava a conèixer la seva presència, difícil de detectar per la seva petita grandària però de picada dolorosa. Estudis de l’IEO han verificat com a partir de llavors s’estén per la resta del litoral. No obstant això, es tracta d’un exemplar molt difícil de veure i que en quantitats petites no causa problemes, perquè és la pròpia medusa la que evita el contacte amb els banyistes.

/imgs/2015/06/meduses.03.03.jpg

Què fer si una medusa ens pica

Els símptomes més comuns d’una picada de medusa són un dolor i picor immediata, cremor, inflamació, enrogiment i fins i tot sagnat. És bàsic sortir de l’aigua, rentar-se amb aigua salada (mai dolça, ja que podria trencar les cèl·lules urticants i alliberar-se més verí), no gratar-se ni fregar-se la pell amb sorra o tovalloles, treure les restes de tentacles si són encara evidents i aplicar-se una bossa de plàstic plena de gel durant uns 15 minuts.

Ignacio Franco explica que l’aplicació de fred intens “ens alleujarà i farà que el verí es degradi en part i redueixi la intensitat de la lesió, si encara no ha transcorregut massa temps des de la picada. No és aconsellable aplicar substàncies com l’amoníac, que irrita la pell i només és efectiu per a determinades espècies”.

Josep María Gili recomana una dissolució de bicarbonat sòdic en aigua de mar que s’aplicaria després del fred. “El vinagre és bo en algunes espècies, especialment per a la caravel·la portuguesa, però s’hauria d’evitar en les altres”, matisa.

En qualsevol cas, és recomanable acudir als socorristes, que compten amb formació i materials de primers auxilis. Per a afinar el tractament és molt útil identificar l’espècie. Per a Pelagia noctulica, la més comuna en aigües espanyoles, s’aconsella una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic. Davant el dubte, l’aplicació de fred és el més eficaç.

Si l’estat de la víctima empitjora passada mitja hora, s’ha d’anar al més aviat possible a un centre sanitari, igual que si els símptomes que apareixen excedeixen als locals de la picada. L’aparició de marejos, vòmits, taquicàrdies, desmais, etc. estarien indicant que la picada és o bé d’alguna de les espècies més perilloses o bé que s’està desenvolupant una resposta de tipus al·lèrgic davant aquesta.

En tractar-se d’una ferida, cal cuidar-la després perquè no s’infecti. L’aplicació d’un antisèptic, com la tintura de iode, i una cobertura mitjançant benes ajuden a cicatritzar la ferida.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions