Els consumidors que produeixen a casa la seva pròpia electricitat, calefacció i aigua calenta, de pas, contaminen menys i estalvien diners. Tot això és possible gràcies a la microcogeneración. El seu secret: aprofitar la calor que s’emana en la generació elèctrica mitjançant la crema de combustibles. A Espanya cada vegada són més nombrosos els edificis amb microcogeneración. Les institucions promouen la seva instal·lació a través de diverses ajudes.
Les centrals tèrmiques, essencials en el sistema energètic actual, cremen combustible (carbó en la seva majoria) per produir electricitat. Malgrat el seu nom, no aprofiten la calor que generen, i ho dissipen en l’ambient. Les instal·lacions de cogeneració sí ho fan i, per això, són més eficients. No són la millor solució ecològica, perquè utilitzen combustibles fòssils com a gasoil o gas natural, però el medi ambient ho agraeix: les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixen. A Europa, aquestes plantes produeixen el 10% de l’electricitat, segons l’Associació Tècnica Espanyola de la Climatització i la Refrigeració. A Espanya, la cogeneració podria produir 9.700 megavats (MW) per 2020, segons un recent estudi de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE).
Els consumidors ja no són mers receptors de l’energia, sinó productors i fins a comercialitzadorsEl sistema no és exclusiu de grans complexos industrials. La microcogeneración es basa en la mateixa idea, tret que la seva potència no supera els 500 quilowatts (kW). Els seus possibles usuaris són molt nombrosos: edificis d’habitatges o oficines, poliesportius, hotels, residències, centres comercials, empreses industrials que utilitzin calor i electricitat, etc.
La microcogeneración utilitza microturbinas de gas o micromotores de combustió per produir aigua calenta sanitària (ACS), calor i electricitat. Si a més d’aquests serveis genera també fred, es denomina microtrigeneración. Aquests últims, a més de més eficients que un equip refrigerant convencional, no utilitzen CFC, els gasos que danyen la capa d’ozó. Per garantir la major quantitat d’hores de treball anual, s’afegeixen sistemes d’acumulació. Aquests aparells emmagatzemen energia en forma d’aigua calenta per subministrar-la quan la demanda és superior a la potència tèrmica disponible.
Avantatges de la microcogeneración
Els consumidors ja no són mers receptors de l’energia, sinó productors i fins a comercialitzadors. La generació es realitza en el propi lloc de consum o en punts propers i, per això, s’aprofita més energia. A Espanya, s’estima que més del 10% de l’electricitat produïda pel sistema convencional es perd en el seu transport i distribució. El Reial decret 661/2007 regula la venda a la xarxa, en règim especial, de l’electricitat microcogenerada.
La rendibilitat d’aquests sistemes és important. Segons Enerfon, una empresa asturiana instal·ladora de microcogeneración, els vuit euros diaris que podria costar la producció d’aigua calenta per a una petita comunitat amb un sistema convencional podrien passar a 4,1 euros amb la microcogeneración. Els responsables d’aquesta empresa asseguren que comencen a ser rendibles a partir de comunitats de 30 habitatges. Les institucions ofereixen subvencions per instal·lar-los en el sector habitatge i amortitzar abans la despesa.
Els vuit euros diaris d’aigua calenta en una petita comunitat podrien passar a 4,1 euros amb la microcogeneraciónEl Codi Tècnic d’Edificació, que obliga als nous habitatges a ser més eficients, la inclou com una alternativa als panells fotovoltaics per escalfar l’aigua. La microcogeneración no depèn del Sol i garanteix el subministrament; fins i tot pot generar electricitat en cas d’emergència. En qualsevol cas, com recorda l’IDAE, la viabilitat d’un o un altre sistema depèn de les característiques energètiques, físiques i operatives de cada construcció.
Les màquines de microcogeneración són més petites que les calderes convencionals o les instal·lacions solars tèrmiques. Les façanes i les teulades es queden fora de perill, ja que se situen baix sostre, com en els soterranis. Els equips, similars en aspecte a electrodomèstics domèstics, no produeixen soroll. Els defensors d’aquests sistemes asseguren que la seva tecnologia és madura i pot utilitzar-se de forma contínua. Quantes més hores funcionin, major és la seva rendibilitat.
Edificis amb microcogeneración
L’IDAE ha col·laborat en la instal·lació de sistemes de microcogeneración a diverses cases de protecció pública. A Colmenar Vell (Madrid), els inquilins de dos edificis de 94 i 97 habitatges, respectivament, gaudiran de sengles equips per al proveïment de calefacció, ACS i producció d’energia elèctrica. La inversió ascendirà a 116.000 euros per a la primera i 73.500 euros per a la segona.
Al barri donostiarra de Riberes de Loiola, l’empresa guipuscoana FnEnergia ha portat la microcogeneración a una comunitat de 91 habitatges protegits. Gràcies a aquest sistema, els seus inquilins poden vendre l’electricitat generada a la xarxa i obtenir uns ingressos anuals de 13.701 euros a l’any.
El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i Economia comptarà amb un sistema de trigeneración a la seva seu de Madrid. El pressupost benvolgut és d’un milió d’euros, però amb la seva engegada, evitarà cada any el consum de 2.100 MW/hora i l’emissió de 420 tones de diòxid de carboni (CO2).
L’Hospital de Guadalajara, amb una capacitat de 400 llits, va afegir en 1991 al seu sistema de calderes una instal·lació de cogeneració de 440 kW. Amb una inversió d’uns 400.000 euros, els seus responsables estalvien a l’any 4.058 MW/hora i deixen d’emetre 1.482 tones de CO2.
Els experts en aquests equips asseguren que la seva instal·lació és senzilla, però abans és essencial una anàlisi tècnica-econòmica específic de l’edifici. Així es podrà avaluar si és la millor solució i rendibilitzar abans la inversió, o decidir si s’ha d’optar per un altre tipus d’instal·lació. Convé recordar que un equip de microcogeneración no substitueix, sinó que complementa, a les calderes centrals.
Els responsables de qualsevol edifici susceptible d’un d’aquests sistemes poden rendibilitzar abans la seva inversió. Una possibilitat és vendre l’electricitat generada a la xarxa general i rebre subvencions. El Pla d’Acció 2008-2012 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya contempla ajudes a fons perdut. Els percentatges oscil·len entre un 10% i un 30%, segons la potència de la instal·lació, i s’articulen a través de les comunitats autònomes. L’IDAE i les diferents institucions autonòmiques amb competència en Energia i Medi ambient poden assessorar als interessats.
