Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Microrreservas de la naturalesa

Protegeixen zones petites amb espècies rares, endèmiques o amenaçades i poden ser sol·licitades pels ciutadans

img_bosque

Les microrreservas tracten de protegir millor a petites poblacions d’espècies els diminuts hàbitats de les quals solen estar dispersos i exclosos d’altres figures de protecció, com els recollits en la Guia CONSUMER EROSKI de Parcs Naturals i Nacionals. Comunitats autònomes com la Valenciana i la Castellà Manxega expliquen ja amb centenars d’aquestes petites reserves naturals, que poden ser sol·licitades pels ciutadans i les associacions ecologistes.

Img
Espanya és un dels països amb major biodiversitat d’Europa, amb centenars d’espècies endèmiques, úniques d’una zona molt concreta. En alguns casos, les reduïdes dimensions de l’hàbitat i/o de l’espècie fan complicada la seva conservació mitjançant els diferents espais naturals protegits. Aquí és on pot donar molt jugo la figura de la microrreserva, creada en 1999 amb la Llei de Conservació de la Naturalesa.

Per exemple, segons un estudi d’un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, la conservació de la diversitat de papallones d’Andalusia, Cantàbria i Castella i Lleó s’ha revelat “insuficient” mitjançant l’actual xarxa d’àrees protegides en aquestes tres comunitats autònomes. Per això, aquests científics proposen la creació de diverses microrreservas per protegir-les.

La conservació de la diversitat de papallones d’Andalusia, Cantàbria i Castella i Lleó s’ha revelat “insuficient” mitjançant l’actual xarxa d’àrees protegidesEn aquest sentit, l’objectiu és protegir espais de petita grandària amb hàbitats rars o amb fauna o flora amenaçades, especialment els llistats en la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea. D’aquesta manera, s’aconsegueix una major cobertura legal d’aquestes zones, convertint-se en un complement de la resta d’àrees naturals protegides.

La declaració d’una microrreserva es realitza a partir de les institucions mediambientals de les comunitats autònomes. Per a això, un equip mixt de tècnics i investigadors s’encarrega de determinar les zones idònies, inventariant a més el seu contingut. Una vegada que ja està clarament delimitada i aprovada, es publica en el butlletí oficial de la comunitat autònoma en qüestió i se senyalitza amb marques visibles tant el propi terreny com les carreteres que s’aproximen al mateix.

Les microrreservas permeten a més instal·lar parcel·les experimentals de recerca, realitzar inventariats i monitoreos d’espècies, conservar els llocs on es va descobrir per primera vegada una espècie, protegir individualment o en conjunt arbres singulars, programar activitats d’educació ambiental com a rutes ecològiques o visites pedagògiques, o facilitar la reintroducció d’espècies.

Els ciutadans també poden sol·licitar-les

A més de la pròpia Administració, els ciutadans també poden proposar la creació d’una nova microrreserva, tant de forma individual com a través d’alguna associació ecologista.

Img
Per exemple, a la Comunitat Valenciana, on les microrreservas de flora són pioneres, els propietaris d’un terreny no edificable poden sol·licitar subvencions per a la constitució i conservació d’una d’aquestes zones especials. Aproximadament un 10% de les més de dues-centes microrreservas de flora en aquesta comunitat estan situades en sòl particular.

Així mateix, si es detecta la possibilitat de crear una d’aquestes zones en una propietat privada, els responsables institucionals es posaran en contacte amb el seu amo per convèncer-li de la importància d’aquesta acció i dels avantatges que suposa.

Les ONG conservacionistes poden ser també importants promotors d’aquestes zones protegides. Per exemple, l’Associació d’Amics del Museu de Tiermes (Soria) ha sol·licitat a la Junta de Castella i Lleó la creació de microrreservas de flora protegida a la comarca de Tiermes Caracena.

Per la seva banda, l’Associació Zerynthia i Ecologistes en Acció de La Rioja han explicat a la Regidoria de Medi ambient de l’Ajuntament de Logronyo la necessitat d’establir una microrreserva per a la papallona Zerynthia rumina (un endemisme de la Península Ibèrica i Nord del Marroc) present a la capital de La Rioja.

Microrreservas destacades a Espanya

Gràcies a la seva xarxa de microrreservas de flora, la Comunitat Valenciana registra la taxa més elevada d’atenció directa a la conservació botànica en un àmbit regional de tota Europa, segons els responsables de la Conselleria de Territori i Habitatge. En aquest sentit, aquestes microrreservas de flora s’han convertit en un exemple per a altres comunitats autònomes i diversos països europeus com Eslovènia, Grècia, Rússia i Letònia, gràcies al programa LIFE-Naturalesa de la Comissió Europea.

La necessitat d’aquestes microrreservas és evident en una comunitat amb més de 600 espècies endèmiques i relícticas (testimoniatge de la flora dels últims períodes glacials), i amb diversos “punts calents de biodiversitat” amb alta concentració d’espècies rellevants, com Les Marines, la Tinença de Benifassà i les serres de Crevillent i Oriola.

Per la seva banda, Castella-la Manxa compta amb mig centenar aproximat de microrreservas de flora i fauna, entre les quals destaquen les dedicades als hàbitat salins continentals, cada vegada més rars a Espanya en haver estat relegats pels cultius agrícoles.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions