El nombre de vertebrats (mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos) ha disminuït a la meitat de fa quatre dècades i els éssers humans consumim un planeta i mitjà. Són alguns de les dades més cridaneres del recent Informe Planeta Viu 2014, publicat per l’organització conservacionista WWF. Aquest treball científic bianual assenyala des de 1996 l’estat de la biodiversitat i la petjada ecològica de la humanitat a nivell global. Miguel Ángel Valladares, director de comunicació de WWF Espanya, explica que les dades han empitjorat, però que si s’engeguen les solucions proposades en l’informe, som a temps de revertir aquesta situació i viure en equilibri amb el nostre món sense destruir-ho.
Espanya ocupa el lloc 40 en petjada ecològica a nivell mundial: necessitem gairebé tres EspañasBastant mal. L’informe té dades científiques contundents i revela que l’estat de la biodiversitat té una tendència a la baixa des de fa dècades. El 52% de les poblacions d’espècies de vertebrats ha disminuït en aquests últims 40 anys, segons l’Índex Planeta Viu (IPV), que mesura les tendències de milers de poblacions animals. Per la seva banda, segueix pujant la petjada ecològica, la demanda de recursos i de béns i serveis ecosistémicos que té la humanitat.
Aquest any posa l’accent en les solucions, perquè pensem que encara som a temps. S’explica com protegir el capital natural i com reduir la petjada ecològica. Se citen casos de països i iniciatives que van per aquest camí.
Sí es pot. Hi ha països que ja s’apropen a tenir un desenvolupament sostenible. Xina, si volgués, podria ser un exemple increïble, perquè està avançant econòmicament, però de moment no s’ha apropat als països amb més petjada. Turquia o Brasil també són bons exemples.
La petjada ecològica d’Espanya està per sobre de la mitjana, però és petita en comparació dels “reis” de la petjada (Qatar, Kuwait i Emirats Àrabs), que consumeixen cinc o sis vegades la seva superfície. Espanya ocupa el lloc 40 de tots els països del món analitzats. La petjada dels cultius i de la pesca són les que més pes tenen ara.
Gairebé el 80% de les poblacions d’aigua dolça ha desaparegutEls països més pobres, que són els més rics en biodiversitat, són els que més perden. L’IPV tropical ha descendit un 56% i a Llatinoamèrica més d’un 80%. En relació a fa dos anys, hem ajustat i millorat el mètode científic d’obtenció de dades i, per això, ha sortit un IPV tan escandalós. L’IPV de les espècies d’aigua dolça per exemple: gairebé el 80% de les poblacions analitzades que viuen en aigua dolça ha desaparegut. Aquests ecosistemes són fràgils i complexos, la gestió no està sent adequada i és l’ecosistema que està sofrint una transformació més dràstica en els últims 50 anys.
Som a temps. No és un informe apocalíptic, sinó científic, que mostra l’estat de la biodiversitat i la petjada ecològica. En aquest moment estem en dèficit ecològic. A aquest ritme actual estem consumint més d’un planeta i mitjà. La nostra perspectiva és poder viure dins dels límits de la Terra, seguir gaudint d’ella, però sense sobreexplotarla.
Conservar el capital natural, restaurar els ecosistemes danyats i detenir la pèrdua d’hàbitats, produir millor, reduir la generació de desaprofitaments, consumir de forma racional i portar estils de vida amb menor impacte, reorientar els fluxos financers per posar en valor a la naturalesa, invertir en sostenibilitat i que hi hagi una governança equitativa de recursos. Sobre aquestes propostes proposem projectes concrets per demostrar que és viable.
La petjada ecològica és l’àrea de terra o mar productiva que necessita la humanitat per satisfer la seva demanda de recursos, béns i serveis ecosistémicos. Aquesta petjada ha augmentat en els últims 50 anys a més del doble. Estem ara en una mitjana de 2,7 hectàrees globals. I la biocapacidad productiva s’ha incrementat molt lleugerament, en 1,7. Com més s’engrandeixi aquesta diferència, més a prop estarem del col·lapse ambiental.
La petjada ecològica ha augmentat en els últims 50 anys a més del dobleImaginem el nostre compte bancari. Si tires cada vegada més dels interessos, arribarà un moment en què el capital s’esgoti. La demanda de recursos, béns i serveis ecosistémicos s’està donant a un ritme major del que la Terra pot regenerar. Hi ha sobreexplotació pesquera perquè cada vegada hi ha menys peixos, perquè es pesca per sobre de la capacitat de regeneració de les poblacions de peixos. No s’han extingit, però cada vegada hi ha menys. Amb la tala de fusta passa el mateix. Algunes estimacions indiquen que a final de segle podria produir-se un col·lapse ambiental. Però no vull ser catastrofista, treballem perquè no ocorri.
Les emissions de CO2 han baixat una mica per la crisi, però ara estan tornant a pujar. En l’estudi es veu molt clara la relació entre desenvolupament econòmic i petjada de carboni: com més desenvolupat està el país, més emissions de CO2 té i més petjada ecològica posseeix, perquè dels sis components de la petjada ecològica el més important és el del carboni. Reduint solament la petjada de carboni a nivell mundial podríem estar en els límits terrestres perfectament. Per això treballem tant en canvi climàtic i en reducció d’emissions.
Tots podem canviar aquesta situació. No és fàcil, però el camí està obert. Es necessita l’ajuda de l’individu en el seu moment a dia i, d’aquí cap amunt, institucions, ONG, governs, empreses, etc. En gairebé totes les nostres receptes per solucionar aquest problema el ciutadà és la clau: consumir de forma responsable, exigir productes certificats, pressionar perquè la producció sigui millor, etc. El ciutadà té un paper més important del que ell pensa.
