La carestia del mercat de metalls com el coure o l’or està tornant cada vegada més interessants els recursos miners de les profunditats marines. No obstant això, els experts recorden les dificultats tècniques i sobretot, l’impacte ambiental que podria ocasionar el desenvolupament de la mineria marina a gran escala.
Imagen: Payal VoraL’extracció minera del fons oceànic comprèn les perforacions a la recerca de petroli i gas, la demolició dels esculls coralinos i el dragatge del jaç del mar per obtenir diversos minerals. Mentre que la indústria del petroli i gas porta més de 60 anys fermament instal·lada en mar obert (en l’actualitat, gairebé un terç del petroli mundial té aquest origen), la majoria de les extraccions en el jaç marí encara no han donat els seus primers passos, en resultar més cares que les situades en terra.
No obstant això, aquesta situació podria canviar en els propers anys. El ritme de producció dels jaciments terrestres ha decrescut en alguns casos de manera significativa. Per exemple, la producció mundial d’or s’ha anat reduint en els últims anys a causa de l’esgotament de les principals mines mundials, sent les caigudes més fortes a Canadà, Sud-àfrica i Austràlia. Per contra, la demanda d’aquest preuat metall no deixa de créixer, i els experts consideren que el desenvolupament econòmic d’Àsia i Xina incrementarà encara més aquesta demanda, i amb això, els preus.
Neptune Minerals estima que serà capaç de produir entre 300 i 500 mil unces d’or, i 100 a 200 mil tones de courePer això, comencen a sorgir cercadors de fortuna convençuts que en el fons marí jeu el nou Daurat. En aquest sentit, empreses com l’australiana Nautilus Minerals o la britànica Neptune Minerals volen començar a obrir bretxa. El seu objectiu principal es troba en les apagades fumaroles marines, fissures entre la unió de plaques tectòniques per les quals flueix aigua calenta i on se sap que hi ha gran quantitat de minerals i metalls com a or, plata, coure o zinc.
Nautilus Minerals està explorant la costa de Papua (Nova Guinea) i pretén començar a produir en 2009. Per la seva banda, Neptune Minerals està fent el propi en aigües neozelandeses. El responsable de Nautilus Minerals, David Heydon, estima que la seva empresa serà capaç de produir entre 300 i 500 mil unces d’or, i 100 a 200 mil tones de coure, sense oblidar-se de la plata i zinc del jaciment. Així mateix, Heydon afirma que hi ha potencial per trobar concentracions de mineral molt més altes que en mines terrestres.
Per a això, ha desenvolupat un sistema d’extracció basat en un gran robot subaqüàtic taladrador que tritura el fons marí. El material és extret a la superfície a través d’una enorme canonada, succionat per potents bombes. Posteriorment, és dipositat en un vaixell especial, construït per una companyia dragadora belga, Jan de Nul, capaç d’emmagatzemar fins a 24.000 tones de roca molta. No obstant això, de moment, l’empresa d’Heydon empra un vaixell de menor capacitat, en trobar-se en fase d’exploració.
Inconvenients tècnics i mediambientals
Alguns experts recalquen els inconvenients mediambientals i tècnics d’aquests sistemes. Rod M. Fujita, ecólogo marí de l’organització “Defensa Mediambiental” destaca que la perforació del fons marí pot aixecar enormes núvols de pols i sorra. Aquest “smog marí”, com ho ha denominat, podria provocar la mort de gran quantitat de vida marina, en ser ingerit pels éssers vius o en reduir la quantitat de llum provinent de la superfície, dificultant així la fotosíntesi de la flora submarina.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), si els sistemes d’extracció dels diversos tipus de fons marí es generalitzen, i sobretot, si alguns dels processos industrials es fan en el mar, les conseqüències negatives per a les pesqueres poden resultar importants. Igual que l’expert de l’organització Defensa Mediambiental, la FAO subratlla la turbidez creada per la descàrrega de roca residual.
D’altra banda, els inconvenients tècnics que cal superar encara són molt elevats. L’Autoritat Internacional dels Fons Marins (ISA), una organització internacional establerta per controlar l’explotació dels recursos marins i el seu subsol fora dels límits de la jurisdicció nacional, destaca que el cost operatiu de recuperar els minerals i transportar-los a terra pot ser el gran problema que faci inviable el sistema. Així mateix, els experts recorden que farà falta desenvolupar la tecnologia que permeti aconseguir profunditats majors.
Imagen: Wibble RoisinEl dragatge del jaç marí de la costa també s’utilitza per extreure grava i sorra, aprofitant els jaços de corals fòssils que proporcionen així materials de construcció als països on escassegen o resulten cars.
Segons la FAO, aquest tipus d’extracció perjudica a diversos organismes marins, en destruir el seu hàbitat, com per exemple els llocs de fresi de peixos. Així mateix, des d’aquest organisme internacional es recorda la importància dels esculls coralinos, que solen quedar greument compromesos per la mineria marina.
