Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Mónica V. Cristina, portaveu de Shale Gas Espanya
El fracking és segur, no cal desinformar als ciutadans
- Autor: Per ALEX FERNÁNDEZ MUERZA
- Data de publicació: Dissabte, 01deJunyde2013

“Hi ha molta desinformació i mites sobre el‘ fracking‘, perquè el seu ús sostenible i segur es garanteix per llei i les bones pràctiques de la indústria”. Així ho destaca Mónica V. Cristina, portaveu de Shale Gas Espanya, una associació creada en dates recents per les empreses que volen utilitzar la tècnica de la fracturación hidràulica al nostre país. Cristina assenyala el gran potencial energètic i econòmic del shale gas o gas pissarra extret mitjançant “fracking”: a Estats Units i Canadà ha aconseguit gairebé un milió de nous llocs de treball en cinc anys, a més de reduir el preu del gas natural a la meitat. Les empreses estimen que els recursos prospectius potencials de gas (convencional i no convencional) a Espanya equivalen a 70 anys de consum. La portaveu de Shale Gas Espanya recorda que els projectes proposats en les diferents comunitats autònomes són per explorar les possibilitats reals i no per extreure, i assegura que el “fracking” no frena el desenvolupament de les energies renovables, sinó d’altres combustibles fòssils més contaminants com el carbó.
El shale gas, o gas pissarra, obre noves possibilitats energètiques. Què té d’especial?
És un gas natural com l’usat en les nostres cuines. Es denomina gas no convencional per estar atrapat en formacions rocoses i argilenques de molt baixa permeabilitat, no perquè té característiques noves. Les tècniques per extreure-ho i explotar-ho són les mateixes que amb el gas convencional, inclosa la fracturación hidràulica, utilitzada en els pous de gas i petroli convencionals des de fa dècades.
Cada vegada més moviments ciutadans i ONG ecologistes carreguen contra la fracturación hidràulica, o “fracking”. Hi ha una alarma social injustificada?
Algunes comunitats autònomes espanyoles han prohibit aquesta tècnica al seu territori. En unes altres que havien recolzat les recerques es retracten, o almenys, ja no treuen el tema. Han intentat convèncer als responsables institucionals perquè no es tirin enrere?
La indústria està compromesa a oferir informació i respostes a les administracions, els ciutadans o qualsevol col·lectiu interessat. Països com Regne Unit, Alemanya, Holanda o la mateixa Comissió Europea han portat o duen a terme rigorosos estudis amb experts independents per esclarir qualsevol dubte. És el camí que Espanya hauria de seguir. Ha arribat el moment d’obrir un debat seriós, inclusiu, honest i transparent, basat en fets científics contrastats i no en la desinformació.
Els detractors d’aquesta tècnica asseguren que destrueix el medi ambient, és nociva per a la salut de les persones de l’entorn i no crea llocs de treball local, sinó que fins i tot els destrueix. Estan desinformados?
A EUA, el “fracking” mobilitza un moviment molt actiu en contra seva, fins i tot amb documentals com ‘Gasland‘ i pel·lícules com a‘ Terra promesa‘. Les dramàtiques imatges que mostren manipulen la realitat?
Prenguem el documental ‘Gasland’, per exemple. Una de les escenes més espectaculars mostra a un home obrint una aixeta d’aigua. Li apropa un encenedor i sorgeix una gran flamarada. Pocs saben que el metà de l’aigua és similar al produït en els abocadors de residus sòlids urbans. Gens té a veure amb el “fracking”. Així ho ha reconegut l’autoritat estatal encarregada de supervisar l’aprofitament dels recursos naturals en Colorit. Hem de contrastar la informació i prendre en compte els estudis o dades científiques actualitzades.
Creu que la població no entén en què consisteix aquesta tècnica?
La fracturación hidràulica, o “fracking” en anglès, pot sonar com una tècnica nova, però s’utilitza des de fa més de 60 anys en centenars de milers de pous d’exploració i producció d’hidrocarburs a tot el món, 300 d’ells a Europa. També s’usa per a l’aprofitament de l’energia geotèrmica. Combinada amb la perforació horitzontal, l’estimulació mitjançant fracturación hidràulica millora l’extracció dels hidrocarburs emmagatzemats en roques amb baixa permeabilitat, com el gas d’esquist.
Com l’hi explicaria a algú sense coneixements tècnics?
Consisteix a produir petites fractures en la roca per permetre que el gas flueixi cap al pou i d’aquí fins a la superfície. Per a això s’injecta aigua i sorra (99,5%) i una mínima porció d’additius (prop del 0,5%) a elevada pressió i a gran profunditat (a més d’un quilòmetre). La força de l’aigua provoca esquerdes en el nucli de la roca i els grans de sorra ajuden a mantenir obertes aquestes fissures perquè el gas pugui fluir.
Els detractors del “fracking” destaquen el perill dels additius químics per la seva capacitat per contaminar l’entorn, com els aqüífers per proveir d’aigua potable.
Es parla de xifres astronòmiques, però en realitat s’utilitzen fins a 12 additius diferents, i en alguns casos dos o tres. Aquests additius són corrents en productes de neteja de la llar o s’empren en la indústria alimentària. D’altra banda, hauran d’aprovar-se i regular-se per la legislació espanyola i europea (REACH). Les tècniques de construcció dels pous també han avançat molt.
Quines dades destacaria sobre el gas pissarra al món?
I a Espanya?
El seu potencial està insuficientment explorat, d’aquí l’objectiu dels projectes de recerca en marxa: conèixer la riquesa del subsol. La indústria calcula que els recursos prospectius potencials de gas (convencional i no convencional) equivalen a 70 anys de consum a Espanya. Encara que són estimacions, quantitats potencialment recuperables, demostren una oportunitat única per conèixer millor el seu potencial energètic.
Quan es podria extreure aquest gas?
En l’actualitat ens trobem en una fase d’exploració, no de producció. Els projectes pretenen investigar quant shale gas hi ha i la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental del seu desenvolupament. Aquesta fase pot durar de tres a quatre anys.
Alguns experts asseguren que amb el potencial d’energies renovables desaprofitades a Espanya, no faria falta shale gas. Què opinen vostès?
És un fals dilema. El gas natural, el combustible fòssil més net disponible avui dia, complementa a les energies renovables: cobreix les intermitències de fonts com l’eòlica o la solar i permet una fàcil adaptació als becs de demanda. L’experiència a EUA demostra que el desenvolupament del shale gas no frena el desenvolupament de les renovables, sinó més aviat d’altres combustibles fòssils més contaminants com el carbó.
Hi ha alguna altra tècnica diferent al “fracking” que podria aprofitar el gas pissarra?
Encara que s’investiguen alternatives, ara com ara és la tècnica que permet l’extracció del gas d’esquist. Sense la fracturación hidràulica s’estima que el 80% de la producció no convencional de gas no existiria. La fracturación hidràulica és una tècnica provada. S’utilitza des de la dècada de 1940 a EUA i de 1970 a Europa, i ha evolucionat molt.
Etiquetes:
Zona relacionada
I a més ...
-
“La bicicleta és una manera de mobilitat activa que genera salut física i emocional a la persona que la utilitza”
-
Inma Estévez, experta en benestar animal de l’Institut Públic de Recerca i desenvolupament tecnològic NEIKER-Tecnalia
-
José Manuel Núñez-Lagos, director general d’Ecovidrio
-
Alejandro Cearreta, membre del grup científic internacional sobre Antropoceno