En les últimes dècades s’han detectat zones boscoses d’Europa i Amèrica amb diversos símptomes de debilitament, fins a acabar en ocasions amb la vida dels arbres. Mentre alguns experts han parlat d’un nou fenomen causat per la contaminació, uns altres es mostren més cauts i reclamen més recerques. En qualsevol cas, la conservació dels boscos requereix una gestió sostenible dels mateixos i la reducció de l’impacte causat per l’activitat humana.
En les últimes dècades s’han detectat zones boscoses d’Europa i Amèrica amb diversos símptomes de debilitament, fins a acabar en ocasions amb la vida dels arbres. Mentre alguns experts han parlat d’un nou fenomen causat per la contaminació, uns altres es mostren més cauts i reclamen més recerques. En qualsevol cas, la conservació dels boscos requereix una gestió sostenible dels mateixos i la reducció de l’impacte causat per l’activitat humana.
El terme “Waldsterben” (mort o decadència dels boscos) va sorgir a Alemanya a principis dels anys 80 per definir un fenomen detectat en aquest país i en uns altres d’Europa a la fi de la dècada dels 70. Els seus principals símptomes: Pèrdua del vigor, decoloración i caiguda prematura de les fulles, regressió de les arrels i finalment, la mort de l’arbre, després de no poder fer front a gelades o malalties per la debilitat contreta.
Algunes fonts parlen que, a mitjan anys 80, almenys set milions d’hectàrees de boscos en quinze països europeus van resultar afectades. A Alemanya, un estudi elaborat en 1985 va indicar que al voltant de la meitat dels seus arbres mostraven símptomes de decadència en diferents graus de gravetat. Altres països, com República Txeca, Eslovàquia, Grècia, Gran Bretanya o França, així com en zones d’Amèrica del Nord, també van engrossir la llista d’afectats de consideració.
Algunes fonts parlen que, a mitjan 80, almenys set milions d’hectàrees de boscos en quinze països europeus van resultar afectadesSegons els defensors d’aquesta teoria, el debilitament i mort dels arbres no es deuria a les causes conegudes fins llavors. Com a possible explicació va sorgir una complexa barreja en la qual intervenien els efectes tant de la contaminació de l’aire, en forma de pluja àcida, diòxid de sofre, òxid de nitrogen, dèficit d’ozó, hidrocarburs, etc., com del sòl, a causa del dipòsit de substàncies nocives.
En poc temps, van començar a sorgir previsions que alertaven de quantitat de danys irreparables, especialment en algunes espècies que pel que sembla sofrien aquest fenomen amb més força que unes altres, com les coníferes, o els boscos situats en zones altes.
Per això, les autoritats alemanyes van augmentar el seu pressupost per investigar aquest fenomen i poder-ho combatre. Per la seva banda, la Comunitat Europea constituïa en 1987 una Xarxa Europea de Seguiment de Danys en els Boscos.
Crítiques a la “Waldsterben”
No obstant això, alguns científics es van mostrar escèptics sobre aquest fenomen, com Otto Kandler, botànic de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munich. Segons aquest expert, els resultats d’una dècada de recerques dels danys soferts en els boscos nous d’Alemanya occidental no recolzen el nucli central de la “Waldsterben”.
En aquest sentit, els estudis han comprovat que els símptomes considerats específics d’aquest nou fenomen no han evolucionat al mateix temps, detectant-se alternançes d’increment dels danys en boscos i recuperació independentment en diferents espècies i regions i fins i tot en diferents arbres del mateix bosc. Així mateix, tampoc s’ha pogut detectar una correlació espai-temporal entre els danys als nous boscos i la contaminació aèria.
D’altra banda, les recerques elaborades durant els anys posteriors a la detecció del problema han apuntat una millorança general de l’estat de conservació de la massa forestal. Per exemple, la Xarxa Europea de Seguiment de Danys en els Boscos assenyalava una lleugera recuperació a mitjan 90, si bé ha destacat que el procés de deterioració ha repuntado amb el començament del segle. En 2001, els experts de la Xarxa incloïen en la classificació de danys a més del 20% dels arbres estudiats.
Segons Kandler, el concepte de “Waldsterben” podria ser entès com una crida a la conscienciació ambiental, convertint l’empitjorament de les condicions dels boscos en un símbol del potencial destructiu de l’ésser humà contra la naturalesa. No obstant això, no serveix com a teoria científica per explicar els problemes dels ecosistemes forestals, per la qual cosa és necessari continuar investigant tots els símptomes, espècies i llocs.
Davant la degeneració dels seus recursos forestals, diversos països de l’Europa Central, especialment Alemanya, han implantat un sistema de gestió forestal sostenible i natural conegut com “Dauerwald”. La seva idea principal consisteix a pensar en la continuïtat dels boscos a llarg termini i no en la rendibilitat immediata, tractant als boscos com a organismes que només poden expressar el seu vigor i productivitat si totes les seves parts estan sanes. Per a això, és necessari millorar el clima forestal, els sòls i els boscos en si mateixos.
Entre les mesures que es duen a terme, es troben l’abstenció de realitzar desmuntis, la reducció de l’ús de productes químics, la utilització de tecnologies de baix impacte i la regeneració natural de les masses forestals irregulars, preferentment per espècies autòctones. D’aquesta manera, els seus defensors afirmen que s’aconsegueixen boscos productius, rendibles, ambientalment estables i biològicament diversos. Els orígens d’aquest concepte es remunten a la fi del segle XIX, si bé es va mantenir com un concepte marginal fins que la “Waldsterben” va arribar a l’opinió pública.
