Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Neixen per primera vegada en captivitat cries d’una llepassa mediterrània en perill d’extinció

La Patella ferruginea és el primer invertebrat i la primera espècie marina per la qual s'ha desenvolupat a Espanya una estratègia de conservació
Per mediatrader 14 de juliol de 2012

Un projecte liderat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha aconseguit reproduir en condicions de laboratori, mitjançant fecundació artificial, exemplars de la llepassa ferrugínea (Patella ferruginea), espècie de mol·lusc marí del Mediterrani en perill d’extinció. La dotzena de llepasses nascudes en captivitat “han superat la fase crítica de creixement i s’han convertit en juvenils reptantes”, va destacar el CSIC.

Durant els experiments en laboratori, els investigadors van aconseguir observar tot el desenvolupament embrionari i larvario d’aquesta llepassa fins a superar el pas de les larves planctòniques a juvenils reptantes, la fase més crítica i delicada del seu creixement. La Patella ferruginea “és el primer invertebrat i la primera espècie marina per la qual s’ha desenvolupat a Espanya una estratègia de conservació”, va ressaltar també l’organisme públic de recerca.

“L’objectiu general del projecte és intentar aconseguir la recuperació de l’espècie mitjançant l’estudi dels seus aspectes biològics bàsics, en particular, de la seva biologia reproductora, l’anàlisi de l’estructura poblacional i la seva connectivitat genètica, i l’obtenció de juvenils en condicions de laboratori per restaurar poblacions que s’hagin vist afectades per catàstrofes naturals o d’origen humà”, va explicar la investigadora del CSIC, Annie Machordom, del Museu Nacional de Ciències Naturals.

En condicions naturals, Patella ferruginea es reprodueix solament una vegada a l’any. L’època de reproducció comença amb el descens de la temperatura de l’aigua, entre agost i setembre, i conclou al novembre, amb els primers temporals del Mediterrani. En aquest projecte, l’equip investigador va instal·lar col·lectors flotants en les aigües de l’arxipèlag de les illes Chafarinas, en el mar d’Alborán, amb la finalitat d’obtenir individus adults per a la reproducció, així com exemplars juvenils per a l’estudi de les seves fases de desenvolupament en condicions controlades.

“A partir de femelles recollides en les Chafarinas al novembre de 2011 realitzem diversos experiments de fecundació artificial sota diferents condicions. Aconseguim superar la fase crítica, el pas de larves planctòniques a juvenils reptantes”, va assenyalar Machordom.

A més de l’èxit en el laboratori, l’equip de científics del projecte ha posat de manifest que l’estratègia reproductora d’aquesta llepassa hermafrodita és molt més complexa del que es pensava. S’ha comprovat que el canvi de sexe pot produir-se al llarg de la vida dels individus no solament de mascle a femella, com ocorre amb altres llepasses, sinó que pot repetir-se en sentit invers, i tornar a convertir-se en mascles (sexe en el qual maduren les cries), va explicar el CSIC.

Patella ferruginea és una espècie endèmica del Mediterrani occidental consumida per l’ésser humà com a aliment des de la Prehistòria, i amenaçada per la deterioració del litoral, que ha suposat una destrucció important dels hàbitats favorables per a l’espècie. En l’actualitat, la seva àrea de distribució es troba restringida a alguns punts del nord d’Àfrica, el sud-est de la Península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i les illes Chafarinas. Aquestes últimes, protegides sota la figura de Refugi Nacional de Caça i Pesca i gestionades per l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, posseeixen les majors poblacions de llepassa Patella ferruginea.