Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nou Codi Tècnic d’Edificació: cases més eficients

Els edificis hauran de ser més eficients energèticament per complir el nou Codi Tècnic d'Edificació

img_bloques 4

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) és una normativa que obliga al sector de la construcció a utilitzar determinats materials, tècniques i sistemes d’energia. Entre els seus objectius, el CTE es proposa que els edificis siguin més eficients energèticament, amb els consegüents beneficis ambientals, econòmics i socials. El Ministeri de Foment ho ha actualitzat en dates recents, encara que en la pràctica s’aplicarà a partir del 10 de març de 2014 a qualsevol llicència d’obra sol·licitada. Aquest article assenyala què és i para què serveix el nou CTE, l’escassa aplicació del vigent i les mesures per fomentar-ho i millorar-ho.

Què és i para què serveix el nou Codi Tècnic d’Edificació

Imatge: Carlos Davó

Amb prou feines un 1% de l’actual parc espanyol d’habitatges aplica el CTEEl nou CTE arriba amb dos anys de retard: la seva versió anterior és de 2006 i la seva revisió s’hauria de realitzar per llei cada cinc anys. Destaquen les següents novetats per aconseguir edificis més eficients energèticament:


  • Limita el consum d’energies no renovables, encara que no determina la contribució mínima d’energia fotovoltaica als edificis residencials.

  • Incrementa les mesures passives i, especialment, l’aïllament en façanes i cobertes, per mantenir la temperatura de forma més eficient i estalviar energia.

  • Eleva les especificacions en les rehabilitacions energètiques d’aïllament i eficiència de les instal·lacions fins a fer-les similars a les d’immobles nous.

  • Fixa per primera vegada uns requisits per al comportament energètic de les edificacions que amb una superfície útil superior a 1.000 m2 se sotmetin a modificacions, reformes o rehabilitacions i on es renovin més del 25% del total dels seus tancaments.


Els edificis que ho apliquin de forma correcta aconseguiran un certificat d’eficiència energètica de classe B, segons Alberto Coloma, gerent de la Fundació La Casa que estalvia. La lògica apunta, segons aquest expert, al fet que en la propera revisió del CTE els habitatges hagin d’aconseguir la màxima qualificació (A).

El CTE trasllada la legislació europea que pretén augmentar l’eficiència energètica dels edificis, amb els consegüents beneficis ambientals, econòmics i socials. José Luis López, coordinador de projectes en l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), recorda que el sector dels edificis acapara al voltant del 26% del consum final d’energia del país. Amb normatives com el CTE, segons López, es lluita contra el canvi climàtic i es redueix la vulnerabilitat de les famílies davant la pobresa energètica, donada la més que probable pujada de preus de l’energia o davant un empitjorament de la conjuntura socioeconòmica.

El nou CTE posa en evidència la recent reforma energètica del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR), que frena en la pràctica als consumidors l’autoconsumo d’energies renovables. Segons l’expert del CTE, “tot indica que ambdues normatives són incompatibles. Sembla que la senda marcada per Foment és la més adequada per aconseguir els compromisos europeus. La reforma del MINETUR és previsible que caigui pel seu propi pes a curt termini per anar en la direcció contrària a aquests compromisos”.

CTE, una aplicació molt escassa

Coloma i López destaquen que el CTE de 2006 s’ha aplicat de forma molt escassa. Tots dos experts recorden que va tenir una espècie de moratòria, igual que l’actual revisió, per donar-li temps al sector a assimilar-la. En la pràctica, al moment de major auge de la construcció, els edificis nous entre 2007 i 2008 no ho van utilitzar. I una vegada que es va aplicar, la construcció d’habitatges havia baixat de forma dràstica.

El coordinador d’ACA assenyala que el nombre d’edificis i cases amb el CTE és “ínfim” comparat amb el parc total. Segons dades del Ministeri de Foment, a la fi de 2006 hi havia a Espanya prop de 23,5 milions d’habitatges, mentre que a la fi de 2012 hi havia poc més de 25,3 milions. D’aquests 1,8 milions de pisos, un alt percentatge va sol·licitar la llicència d’obra o el visat del projecte abans de les obligacions del CTE.

El gerent de la Fundació La Casa que estalvia estima que seran “no més de 200 o 300 mil habitatges, amb prou feines un 1% de l’actual parc espanyol de cases”. Segons aquest expert, els continguts del CTE estaven llests des de 2003-2004, però ha tingut “mala sort amb els calendaris, a part de que Espanya no és especialment ràpida per aplicar les regulacions”.

El nou CTE segueix sense definir què s’entén per edifici de consum d’energia gairebé nul (NZEB). La Unió Europea (UE) exigirà a partir del 31 de desembre de 2018 que totes les construccions públiques (en 2020, la resta de nous edificis) tinguin “un nivell d’eficiència energètica molt alt” (Directiva 2010/31/UE). En aquest objectiu, els NZEB són essencials, encara que la UE responsabilitza a cada Estat membre de definir què són i aplicar-ho en les seves normes nacionals.

Una mitja dotzena de països de la UE ja han fet els seus deures amb els NZEB, però la resta estira el marge legal. El Govern espanyol ha assenyalat que ho farà en la propera revisió del CTE, en teoria en 2018, si no es retarda com ha succeït amb l’actual. Però alguns edificis a Espanya s’han avançat i asseguren ser NZEB.

Mesures per fomentar i millorar el CTE

Destinar recursos per controlar i vigilar el seu compliment i sancionar les males pràctiques. Coloma recorda que els tècnics municipals són els garants finals d’aquesta norma, perquè concedeixen o no les llicències d’obra, i per a això comproven si s’ajusten o no al CTE. Segons aquest expert, molts ajuntaments manquen de mitjans. A més, Coloma destaca el valor de les “sancions exemplificants”, les multes perquè qui no vulgui aplicar-ho l’hi pensi. “No em consta que hi hagi hagut cap”, conclou.

Intensificar la formació i sensibilització a tots els nivells. Segons José Luis López, molts sectors ho veuen com una dificultat afegida, i no com una norma beneficiosa. En aquesta línia, assegura l’expert de l’ACA, és necessari que el CTE i els programes informàtics reconeguts per al seu compliment siguin rigorosos, accessibles i manejables.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions