Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ornitòlegs calculen que apareixeran prop de 25.000 ocells petroleadas per l’abocament del “Prestige”

Donen ja per extingit a Espanya l'arao comú, que només comptava amb dues colònies en la Costa dóna Morte

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 11deDesembrede2002

La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/Bird Life) calcula que prop de 25.000 ocells apareixeran petroleadas en les costes de Galícia i el Cantàbric en els pròxims mesos, com a conseqüència de l’abocament de fuel del “Prestige”. Fins avui s’han recollit 1.500 de diferents espècies.

No obstant això, aquest és un número menor que en altres catàstrofes, va assenyalar el director de SEU/Bird Life, Alejandro Sánchez. “En l’abocament de l’Erika ‘’ en la costa francesa es van recollir un total de 77.000 ocells petroleadas i en el cas de l’Exxon ‘Valdés’, la xifra va ascendir a 180.000 exemplars”, va explicar.

Aquesta organització ecologista ja dóna per extingit a Espanya l’arao comú, que només comptava amb dues colònies en la península, concretament en la Costa dóna Morte, i ambdues s’han vist afectades per la marea negra. A més, són ja set les zones catalogades com a futura Xarxa Natura 2000 a Galícia “greument afectades” pel fuel, entre les quals destaquen Ferrol Terra, Costa dóna Morte, el Parc Natural de Corrubedo i el Parc Nacional Illes Atlàntiques.

Falta de previsió

D’altra banda, el director de SEU va assenyalar que aquesta catàstrofe és la major registrada a Espanya en el medi natural marí i va mostrar la seva sorpresa per la falta de previsió del Govern, “ja que la costa gallega suporta diàriament el pas de 60 vaixells de substàncies perilloses i petroliers, i presenta habitualment mal temps”.

Per part seva, el professor de la Universitat Complutense de Madrid i membre de l’Institut de Geologia Econòmica del CSIC Pedro Herranz va indicar que des del punt de vista geològic la zona gallega no és especialment sensible en els seus estrats geològics, com sí que poguessin ser-ho, per exemple, les illes Balears. “L’arxipèlag balear té sòls càrstics, les cavitats dels quals són molt més difícils de netejar”.

Herranz va apuntar que la detecció de taques de fuel es fa des de fa molt temps mitjançant radar orbital, capaç de mesurar amb mal temps o de nit, per la qual cosa les males condicions meteorològiques no poden impedir veure les taques.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions